Dijous Sant, desprès de veure Bàmbola a la Filmoteca, xino xano tot caminant ens apropem a la que ja considerem el “nostre” espai teatral mes preuat, la Sala FLYHARD on es representa L’ÀNIMA DE LA NIT amb dramatúrgia i direcció de BLANCA BARDAGIL.

Tot es nou per nosaltres, la autora i directora, els actors… excepte l’espai que ens te enamorats; curiosament aquesta sala te quelcom especial (segurament culpa d’en Jordi Casanoves, responsable del espai), que tot el que es representa ens acaba agradant i aquesta vegada no es una excepció.

Quan la seva mare es mor, en Dani segueix convivint amb el cos en estat avançat de descomposició fins que les seves germanes se n’assabenten i es veuen obligades a fer-hi alguna cosa. Per resoldre la situació, els tres germans també comptaran amb l’ajuda de l’actual parella d’una d’elles.

Un argument a priori tan esbojarrat i tan surrealista ens endinsa un altre cop en la relació dels fills amb els seus pares ja grans i tracta de l’abandó físic o psicològic de les persones “grans” i que la generació actual ja considera gairebé normal. Cada un fa la seva vida, i els pares son una carrega difícil de suportar si vols portar el ritme de vida que la societat imposa.

Situacions dramàtiques portades intel·ligentment per BLANCA BARDAGIL, que les transforma  en còmiques, sense treure ni un boci del drama que ens vol mostrar.  Darrera d’un riure, un altre….. però l’important es que ens mostra descarnadament la relació dels tres germans, la seva problemàtica, les seves pors i sobretot la tendresa d’un d’ells que es deficient mental i que es en realitat l’únic que s’estima de debò la seva mare morta… i no vol acceptar de cap de les maneres aquesta realitat.

Però la sorpresa mes agradable de la nit, sense cap dubte, va ser el descobriment d’un actor que estem absolutament segurs del que es sentira parlar i molt. Es tracta de ALAIN HERNANDEZ; aquest actoràs va néixer a Barcelona l’any 1975 i no va ser fins al 2004 que es va adonar que tenia predisposició per actor i fou llavors que va començar a estudiar art dramàtic al Col.legi de Teatre de Barcelona, impartit per el seu professor Peter Gadish.

Jo crec que ha trobat el paper de la seva vida i el broda amb naturalitat; interpreta el fill amb discapacitat psíquica i el te estudiat fins al ultim detall… les mirades, les expressions, la tendresa que tot ell respira, el fa fer un treball escènic INSUPERABLE.  Paga la pena anar a la Sala Flyhard per veure la seva extraordinària actuació.

No voldria que sembles que els altres tres actors no facin be la seva feina, tot al contrari, es una feina magnifica i mes si la pots gaudir des de la fila 1 en una sala tan petita com la FlyHard.  MONTSE BERNAD, EDU GIBERT i EVA PÉREZ interpretan els altres tres personatges, i la veu de la mare es ni mes ni menys que la de Anna Lizaran, que suposo que d’aquesta manera recolza el  extraordinari projecte d’aquest espai Teatral.

Nota dirigida especialment a BLANCA BARDAGIL : Blanca… no se pas si algun dia llegiràs això, però m’agradaria que sabessis que no es tan anormal l’argument en el que has basat la teva obra. Fa any i mig, nosaltres varem tenir la sort de viatjar a Indonèsia; una de les illes que varem visitar va ser Sulawesi i la nostra sorpresa ve ser que a la regió Toraja, el normal es que els cadàvers ocupin una de les habitacions de la casa de la família (de fet la mes important), durant mesos o inclús anys. De fet, el guia que varem contractar ens explicava que ell de petit a casa seva va conviure amb la seva avia morta durant 3 anys.

Desfer-se dels ser estimats abans seria un greuge que evita tothom…. els estiren en un llit fet de palma, una mica inclinat de manera que els sucs que destilen vagin a parar a uns recipients preparats per aquesta funció; solament els enterren ja momificats quan consideren que el esser estimat ja esta preparat per allunyar-se de la família i retrobar-se amb la seva anima. La festa del enterrament pot durar mes d’una setmana i es el ritus mes important d’aquesta cultura e intervé tot el poble i pobles de la bora, reunint-se centenars o milers de persones menjant en honor a la persona de la que se acomiaden definitivament.

Text i direcció: Blanca Bardagil

Intèrprets: Montse Bernad, Edu Gibert, Alain Hernández i Eva Pérez

Espai escènic i vestuari: Blanca Bardagil i Flyhard
Fotografies: Roser Blanch
Tècnic de funció: Xavi Gardés
Regidoria: Blanca Caminal

Producció executiva: Jordi Casanovas
Comunicació: Clara Cols
Gestió de sala: Pablo Lammers
Administració: Sergio Matamala

Agraïments: Jordi Casanovas, Anna Lizaran i Cristina Clemente.

————————————————————————————————

– Sala FlyHard – Preu 5 o 10 € – ( preu pagat 10 € )

————————————————————————————————-