– Cinema – BÀMBOLA (***+) – Filmoteca de Catalunya |

La tarda del 05/04/2012, comencem la Setmana Santa amb una pel.licula de Bigas Luna dins del cicle que li ha programat la Filmoteca, BÁMBOLA rodada al 1996. Catalogada com un drama-eròtic es una pel.licula que no ens ha deixat indiferents per la cruesa de las seves imatges.

Ella (Valeria Marini) es diu Mina, però tots li diuen Bàmbola, “nina” en italià. Viu amb la seva mare alcohòlica (Anita Ekberg) i el seu germà homosexual (Stefano Dionisi) i se’n ocupen d’una fonda amb un limitat menú consistent en anguiles i cabres. Quan la mare mor els germans transformen el negoci en una pizzeria.

El físic provocatiu de Bàmbola desencadena una sèrie d’esdeveniments desafortunats que condueixen a la violència.

Las visites a la presó on ha anat a parar un dels seus admiradors fa que conegui a Furio, un delinqüent sense escrúpols (Jorge Perugorría) del que s’enamora. La seva fixació sexual per ell i el fet de que al sortir en llibertat s’instal·li a viure a casa seva inicia la seva lluita personal entre la raó i el cor.

La protagonista, Valeria Marini, va acusar a Bigas Luna d’incloure escenes d’alt contingut eròtic sense la seva autorització i va amenaçar al director de demanar la retirada de la pel.licula desprès del primer passe a la Mostra de Venècia del 1996 on va ser tot un escandol, tot i anar fora de concurs. Va ser acusat de misogin i reaccionari.

Bámbola es un homenatge al excés, a l’irracional i al que es contradictori. Una dona enamorada que buscant la seva llibertat es deixa sotmetre a la violència.

Segons declaracions de Bigas Luna a El País el 22/10/1996 : “ He querido mezclar elementos de acción y de exceso con sexo, ironizando, haciéndolos muy eróticos, pero al mismo tiempo intentando que derivara hacia una comedia. Además, en la historia me he incluido a mí mismo. En la película, que es muy simbolista, hay un personaje, la cabritilla, que soy yo. Siempre que sale la cabrita hace reír, porque soy consciente de que me estoy pasando, y cuando me paso pongo a la cabrita. Y funciona. Es una comedia, pero no es comedia, es hacer participar al espectador de mi juego“

…. “Pienso que hoy día el cine se valora como si fuera una realidad virtual, como si los que hacemos cine estuviéramos haciendo el telediario. Y yo hago ficción. Y los críticos acostumbran a tener una visión del cine muy realista, que me parece muy pobre. Yo soy un artista. Creo que tengo mucho más interés como artista que como director de cine. Yo hago cine a mi manera. En cada película me invento una manera de narrar, una estética.”

Bigas Luna va néixer a Barcelona, a Sarriá, el dia 10 de març del 1946. L’any 1967 va ser expulsat de la Universitat on estudiava econòmiques i va crear al 1969 el Estudio Gris que es dedica al disseny industrial i de interiors. Comença a pintar i fa varies exposicions.

Al 1980 es trasllada a Los Angeles per rodar per encàrrec un guio i realitzar tres pel.licules : “Reborn“, “Lola” i “Anguish“. Es trasllada a Tarragona on torna a la pintura. Torna al cinema amb “Las edades de Lulú” i la trilogia Retratos Ibéricos : “Jamón, Jamón“, “Huevos de Oro” i “La Teta i la Lluna“.

Viu successivament a Roma on roda “Bámbola” i a Paris on roda “La camarera del Titanic” la seva pel.licula mes premiada i millor rebuda per la critica internacional. De tornada a Tarragona roda “Volavérunt” l’any 2001; ha continuat pintant i també ha debutat en el teatre amb un muntatge multidisciplinari anomenat “Comedias Bárbaras” inspirat a l’obra de Valle Inclàn.