Es la primera temporada que assistim en abonament al PALAU100, i arribat al concert numero 10 dels 13 que tenim, de ben segur la temporada vinent continuarem amb el nostre abonament. El concert del passat 4 d’abril de 2012, el recordarem crec jo tota la vida i es que potser es un dels esdeveniments musicals dels que es parlarà per mol de temps.

La obra que es va interpretar, per nosaltres ha significat un dels descobriments que mes en ha impactat favorablement al llarg de la nostra vida musical…. es tracta de la PASSIÓ SEGONS SANT MATEU, BWV 244 de JOHANN SEBASTIAN BACH. Des de una retransmissió en directe el 11 d’abril de 2010, de la temporada de la Berliner Philarmoniker Orchestra (temporada a la que estem abonats per veure-la a traves d’Internet), l’hem vist varies vegades i escoltada a traves del iPhone desenes i desenes de vegades.

Es una peça musical que nosaltres la considerem una de los joies mes preuades de la musica clàssica i potser la podríem comparar a la Capella Sixtina si parléssim de l’Art de la pintura.

Varem arribar un quart d’hora tard a la conferencia prèvia ( i es que creiem que el concert començava mig hora mes tard), …. i que aquesta vegada per la quantitat de gent que assistia es va voler celebrar al Petit Palau. Va ser molt interessant i allà s’ens van explicar que la estrena d’aquesta obra el seu dia va ser un fracas absolut, ja que els que van encarregar-li l’obra li van posar dos condicions …1er que fos una obra curta i 2on que s’ha allunyes del cant tipus operístic. Evidentment cap de les dues condicions, com ja sabeu, no es van complir en absolut…i això va provocar que a BACH el deixessin una mica de banda i que comences en certa mida el seu declivi com a compositor “desitjat”.

Ens van parlar també de el perquè es volia per primer cop al Palau fer una “conversa” entre dos tipus d’art molt diferents, el de la musica sublim de Bach i el de dues obres del videoartista nord-americà BILL VIOLA, premi Internacional Catalunya 2009. Ens van mostrar en imatges les semblances amb quadres de pintura renaixentista.

Abans de començar el concert, les llums es van apagar i en una pantalla es va poder veure el primer vídeo “Emergence” de l’any 2002. En teoria deuria haver estat un diàleg assenyat, sense solapament. Mentre es va poder veure els vídeos, els musics ja a escena únicament el varen veure… i quant els musics van “parlar” amb la musica de Bach, els vídeos van deixar de projectar-se.

La idea d’aquest diàleg la va tenir Víctor Garcia de Gomar, adjunt a la direcció del Palau, que volia dona un “plus” a la Passió amb aquestes projeccions i va escollir aquestes dues perquè formen part de la serie “The passions” de Viola.  El artista que actualment treballa Londres en un vídeo retaule per la catedral de Sant Pau, va acceptar encantat la proposta que li va oferir el Palau. Val a dir, que a mi em va semblar una idea fantàstica i que a mes a mes els vídeos els vaig trobar bellíssims estèticament.

Tristament bona part del public es va posar neguitós mentre s’oferien les projeccions, potser per la seva lentitud i no van saber acceptar que molts de nosaltres com a mínim teníem molta curiositat de experimentar aquesta barreja d’arts tan diferents.  Estossecs provocats, rialles, comentaris en veu baixa  ( i no tan baixa ), xiulets en plena projecció, van frustrar absolutament tot plegat.  Es el primer cop que sento vergonya aliena del public del Palau al que creia mes sensible a l’art de qualsevol tipus i sobretot el creia mes respectuós amb la gent que SI volíem gaudir de tot plegat.  Puc arrbar a entendre que no t’acabi d’agradar, inclús que creguis que uns presa de pel….. però el que no entenc es la falta de respecte i la mala educació d’una gent que en teoria es considera “culta”. Es l’únic fet (tristíssim), que va espatllar una nit màgica.

El concert estava protagonitzat per uns bons experts en l’interpratació d’aquesta obra, el COR i ORQUESTRA del COLLEGIUM VOCALE GENT i dirigida per també expertíssim director PHILIPPE HERREWEGHE, que segons les seves paraules ha dirigit la Passió mes de 300 vegades. Des de els primers segons ens van deixar amb la boca oberta de la perfecció absoluta de la seva interpretació.

No m’estendré massa perquè no es pot intentar (o no se), amb paraules la musica de Bach d’un obra que te una durada de 3 hores i que es fa curta.  Sobresurt de tot plegat la veu de MARK PADMORE, que es el protagonista sense discussions de l’Obra, interpretant el paper del Evangelista Sant Mateu.  A mes, es el mateix tenor que va actuar a la ja celebre posada en escena de la Berliner Philarmoniker i que es la veu que per nosaltres es ja familiar.

En el paper de Jesús, un jove i extraordinari baix, en MICHAEL NAGY que no coneixíem però que a partir d’ara intentarem seguir la seva carrera.

Paraules majors es la qualitat del contratenor DAMIEN GUILLON, que tampoc coneixíem i va ser una de les sorpreses millors de la nit.  Us deixo la seva veu extraordinària amb “Erbarme dich” que ens va posar a tots pell de gallina… i això que la veu del contratenor no es precisament el registre de veu que mes m’agrada.

La resta de cantants també em van agradar en conjunt, encara que potser no a l’alçada dels tres que ja he comentat anteriorment.

JULIA DOYLE soprano – GRACE DAVIDSON soprano – ROBIN BLAZE contratenor – THOMAS HOBBS tenor – HANS JÖRG MAMMEL tenor – PETER KOOIJ baix – STEPHAN MACLEOD baix

Una nit irrepetible al Palau de la Musica. Llastima que no es comercialitzin concerts d’aquesta qualitat a Catalunya. Com a mal menor ja hem encarregat per Internet el concert de la Berliner Philarmoniker del 12 d’abril del 2010 i que ara acaben d’editar en Blu Ray…. una joia que us recomano.

Us deixo la versió sencera de la PASSIÓ SEGONS SANT MATEU, interpretada per els mateixos musics i cor i director. Els solistes son uns altres, però aixi us podreu fer a l’idea de la grandiositat d’aquesta obra.

——————————————————————————————————-