Per començar el mes d’Abril, el mateix dia 1 per la tarda, ens apropem (per fi !!!!) al Teatre Romea per tal de gaudir de la representació de INCENDIS. De fet teníem entrades comprades per un dels dies al voltant de Sant Josep, però com vaig sorprendre a l’Imma amb el viatge a València, ….les varem regalar a uns familiars.
Tots els coneguts que ja la havien vist, ens deien que era el “millor” de tota la temporada; quant et fan tanta propaganda la cosa te una mica de perill, ja que si et fas moltes expectatives amb molta seguretat et pot defraudar. Ara que per fi ja la hem vist, ho confirmo…. es la millor proposta teatral de la temporada 2011 – 2012. En dos paraules “BRU TAL”.
El treure entrades dues vegades per intentar veure un espectacle, al final te premi…. i nosaltres varem tenir la gran sort de estar a la fila 1 de Platea-escenari, al mig de la representació, per lo que teníem els actors “a tocar” i varem poder gaudir al 100% de les expressions dels actors com si estiguessin treballant sols per nosaltres. Tot un luxe. La disposició en la que es troba el public i que ORIOL BROGGI i SEBASTIÀ BROSA han aconseguit, es una troballa que s’hauria de repetir mes sovint. Part de la Platea del Romea ocupada per una tarima amb la sorra a la que ens te acostumats La Companya LA PERLA 29 en el seu tradicional escenari a la Biblioteca de Catalunya. El public a banda i banda d’on passa l’acció apropa a tot el public molt mes del que es habitual al Romea.
El cartell que va ser vetat perquè "incita a la violència"... palles mentals dels governs de dretes.
L’autor del extraordinari text, WAJDI MOUAWAD, nascut al Líban però que als 8 anys va marxar a França (a conseqüència de la guerra), amb la seva família i posteriorment a Canada…. el l’autor d’una alabada tetralogia anomenada “La sang de les promeses” estrenada al Festival de Teatre de Avignon l’any 2009 … 1 – LITTORAL (que es va poder veure a Temporada Alta de Girona), 2 – INCENDIS, 3 – BOSCOS…. i 4 – CELS; les quatre tenen en comú que tracten el desarrelament, la recerca dels orígens i que hi ha morts que no descansen en pau. WAJDI MOUWAD va ser noticia a Barcelona per la raó de que pretenia estrenar al GREC “Des femmes” amb un repartiment que actuava l’assassí de Marie Trintignant…. i evidentment l’ajuntament va vetar l’espectacle.
CRISTINA GENEBAT ha traduït el text, i segons les seves pròpies paraules descriuen el text amb adjectius com “boníssim”, “clàssic”, “potent”…. “m’havia d’aturar per plorar quan el traduïa”.
Hi ha histories que una mare no pot explicar mai als seus fills… i el únic que pot arribar a fer es deixar pistes perquè ells mateixos descobreixin per si sols les arrels de la tragèdia dels seus orígens. Incendis és un viatge, el de dos germans bessons fills d’una mare que va restar en silenci els últims anys de la seva vida, desprès d’un judici a la Cort Penal internacional. Un viatges per trobar el pare i un germà, fins a les hores desconegut, i que els portarà a la seva terra, sumida en un conflicte belic sagnant.
La Nawal és la protagonista principal de l’historia amb una interpretació de CLARA SEGURA en la que sincerament em manques adjectius per intentar expressar amb paraules, la que per mi es fins ara la millor actuació que mai he vist d’ella. Es te que veure per jutjar. La Nawal es un personatge real en qui en WAJDI MOUAWAD es va inspirar per escriure el drama INCENDIS. CLARA SEGURA interpreta dos papers, el de la Nawal i el de la seva filla en la recerca del seu passat….. els dos papers intercalant-se tota l’estona como si el temps real no existís.
La Nawal té quinze anys i està embarassada d’un home a qui estima amb bogeria. El seu enamorat pertany al bàndol dels enemics per lo que la seva família no transigeix. La noia, encara una nena, innocent i analfabeta, haurà d’escollir…. el seu ventre o la seva família, la seguretat d’allò conegut o la incertesa. Si vol quedar-se amb el nen serà repudiada i haurà d’abandonar el seu poble, la seva casa, la seva mare. Si s’agenolla i accepta les condicions dels de casa ho conservarà tot menys el seu fill….. aixi comença INCENDIS… un text contemporani… una tragèdia actual….amb mòbils, aeroports i armes d’avui que s’ens fa més pròxima que les tragèdies clàssiques … passa al Líban, però va passar també a Iugoslàvia no fa tants anys. Aquesta sensació de proximitat trasbalsa mes que un Shakespeare o un Sòfocles.
Una escena important de l’obra es quant l’avia de la Nawal li diu a la seva neta : aprèn a llegir, escriure i parlar, perquè així podràs canviar una mica el món. Es una veu de coratge per intentar fer un gir al mon actualment contaminat per el masclisme que tot ho vol solucionar “a hòsties”…. aquesta frase de l’avia, en un sentit psicològic parla de la necessitat de feminitzar el mon i buscar solucions sense violència.
Al seu costat el seu germà bessó a l’historia, interpretat per l’actual director del Teatre Romea, en JULIO MANRIQUE amb una interpretació també de treure’s el barret; en el seu cas també interpreta 2 papers al igual que la CLARA. El seu personatges passa d’una brutalitat extrema i fins i tot odi vers la seva mare….. i amb un gir de 180 graus, a la implicació absoluta en la recerca del seu passat i al entendre i estimar amb bogeria a la seva mare ja morta. Registres molt variats i molt aconseguits.
El tercer protagonista també força important en tot plegat es en XAVIER BOADA que fa el paper de notari i marmessor testamentari i que empenya als fills a seguir els desitjos de la seva mare Nawal. Un treball bo, però sense tenir cap culpa, eclipsat per els dos protagonistes principals.
pel.licula
Els altres quatre actors, Màrcia Cisteró, Claudia Font, Xavier Ricart i Xavier Ruano van canviant de paper constantment i evidentment sense la seva presencia res seria el que es … una representació INOBLIDABLE. Fins i tot el mateix Oriol Broggi ajuda al canvi de escenografia a la sorra del espai teatral. No cal dir que la direcció de ORIOL BROGGI es insuperable…. un 10 sense cap dubte !!!
D’INCENDIS se n’ha fet també una pel.licula que no hem tingut la sort de poder veure, però que ja tenim apuntada a la llista de pendents
.
Visió des de les nostres butaques
No us la perdeu…. teniu temps fins al 22 d’Abril. Crec que INCENDIS marcarà per sempre mes a la PERLA 29…ojalá ens puguin representar en un futur proper les altres 3 obres de la tetralogia al Romea, a la Biblioteca de Catalunya o al TNC ja que es rumoreja que ORIOL es un dels candidats del assumir la direcció del Teatre Nacional de Catalunya.
AUTOR: Wajdi Mouawad
TRADUCCIÓ: Cristina Genebat
REPARTIMENT:
Clara Segura
Julio Manrique
Xavier Boada
Màrcia Cisteró
Claudia Font
Xavier Ricart
Xavier Ruano
ESPAI ESCÈNIC: Oriol Broggi i Sebastià Brosa
DIRECCIÓ: Oriol Broggi
VESTUARI: Berta Riera i Bàrbara Glaenzel
IL·LUMINACIÓ: Albert Faura
AJUDANT DE DIRECCIÓ: Ferran Utzet
PRODUCCIÓ: La Perla 29
———————————————————————————————————
– Teatre Romea – Preu 28 € – ( preu pagat 22,40 € – Promoentrada VIP )
Sortosament nosaltres havíem vist primer la pel.licula, que va entusiasmar-nos i entendre l’historia ens va ser més fàcil(personatges diferents interpreten diferents personatges-aquí han de doblar i triplicar-, fets que al teatre s’expliquen allà es veuen, etc,etc), això a la versió teatral, amb un molt bon article en MARCOS ORDOÑEZ ja ho discutia, diguen que al teatre s’ha de rumiar i al cinema te ho donen tot mastegat(ell va veure primer l’obra que la pel.licula), però INCENDIS es una obra, -al teatre-, de la que no ET POTS PERDRE NI UNA PARAULA. Asseguts a la primera fila segurament no vau tenir cap problema en aquest sentit, però nosaltres que érem a la 5na. ho vam tenir més complicat. El primer parlament d’en XAVIER BOADA, quasi be no el vam poder entendre i entre mig en algun moment passava el mateix, i com dic, a INCENDIS cada paraula és CLAU. L’ORIOL BROGGI com dius habitualment actua a la BIBLIOTECA DE CATALUNYA amb el públic als costats. Nosaltres ja vam tenir l’experiència de veure PRIMERA HISTÒRIA D’ESTHER a la Sala Petita del TNC, i com ara al ROMEA, això comporta que la veu dels actors, no es projecti i es perdi cap a les alçades. Quan vam tornar a veure l’obra d’ESPRIU al escenari del Municipal a Girona -a la italiana-, ens va semblar una altra obra, en MILLOR. Per altre part, no crec de cap necessitat amb INCENDIS fer la representació al mig de la platea, sobre tot sabent que la veu es perd. Segurament vindrà per Temporada Alta, i tot i que encara se esta discutint com es representarà(tot i les grades a l’escenari, es perd espai), crec que guanyarà l’opció de fer-la a la italiana.
De no ser per això, diria que si, que és DEL MILLOR DE LA TEMPORADA i que la CLARA SEGURA està sensacional -un simple treure i posar d’ulleres canvia el personatge, amb l’ajud dels diferents registres- en el MILLOR treball que fins ara li he vist, no diria el mateix d’en MANRIQUE que quan fa de franc-tirador em va semblar grotesc. Però repeteixo es UNA GRAN OBRA(intenteu recuperar la pel-licula d’en VILLANEUVE). Crec que MOUAWAD es un autor sensacional que amb LITORAL va deixar-nos espatarrats,i amb INCENDIES hi va tornar.Quan al cap de 3 hores el públic – almenys el dia que hi vam ser nosaltres- es va posar dret aplaudint, es senyal evident de que ha “tocat” l’espectador. Esperem veure-la de nou en millors condicions.
Intentarem fer-nos amb la pel.licula el mes aviat possible, ja que el text de MOUAWAD ens ha deixat literalment espatarrats. El cinema es un art amb mes recursos, ja que al poder oferir escenaris exteriors i mes intèrprets sense tenir que triplicar papers un sol interpret. Es com tu dius, t’ho donen tot mastegat i es molt mes còmode.
En aquesta versió de TEATRE, si tenim en compte aquestes mancances, haig de dir que ORIOL BROGGI ha aconseguit fer-nos oblidar de que en el espai escènic no existeix mes que una taula, tres cubells d’aigua i poca cosa mes. Com tu dius amb un sol canvi d’ulleres la CLARA interpreta un personatge o un altre de manera magistral…. tant que em va emocionar veure el seu patiment…el seu plor, les seves angoixes…. i et dones a aleshores que fer teatre d’aquesta categoria es un privilegi en mans de molt pocs. Veien actuacions en DIRECTE d’aquest nivell et fa estimar el TEATRE cada cop mes i mes. El cinema et poc impactar però mai com veure davant dels teus nassos i en directe fer ART amb majúscules.
Segurament tens raó en que la projecció de la veu en el Teatre a la Italiana es millor, però per altra banda si es fa amb espectadors a les dues bandes, llavors existeixen 2 files 1, dos files 2….. i a nosaltres ens agrada el Teatre de ben aprop, tipus Sala FlyHard per posar un exemple.
També d’acord amb tu que l’actuació magnifica d’en MANRIQUE no arriba a la excel.lencia del de la CLARA, però si jo a la CLARA li posaria un 10 (amb matricula d’honor cum laude), al JULIO mínim un 8. De totes maneres no crec que es puguin comparar els dos papers, ja que el paper de Nawal es un bombó de xocolata negre farcit de Grand Marnier(de color verd)
M’alegro de que estiguis d’acord amb mi que es el millor que hem vist aquesta temporada a sobre d’un escenari.
Gracies Pere com sempre, per deixar el teu testimoni a Voltar i Voltar.
Entrades esgotades. Ni una per cap dia. Snif
esperem que proroguin! sniff
No crec que sigui possible, ja que el dia 29 estrenen L’habitació blava. De totes maneres si no es al Romea, crec que es tindria que intentar reposar-la on sigui ja que es una joia en brut.
José Luis, em sap molt de greu. Se que el boca – orella funcionava molt be, però no creia que estiguessin ja exhaurides. Segur que la podràs veure en un altre teatre a Barcelona o quan facin bolos per Catalunya.
Recordo l’article de l’Ordóñez a qui la pel·lícula havia decepcionat després d’haver vist l’obra de teatre. Jo vaig veure primer la pel·lícula i em sembla que també és molt bona i que té solucions de guió més versemblants: l’escena del franctirador, que sobre l’escenari em va semblar ridícula, al film és muda, o el reconeixement del fill perdut es fa mitjançant quelcom menys rebuscat que un nas de pallasso. De totes maneres, sigui quin sigui l’ordre de visionat teatre/cinema o cinema/teatre, la segona vegada es perd l’impacte de la brutal trama.
Dit això, una experiència sensacional, la del Romea.
Ja tenim ganes de veure la pel.licula… potser en un videoclub, ja veurem.
L’actuació De JULIO MANRIQUE em va semblar sensacional, encara que el segon paper… el del franctirador… una mica sobre-actuat, es cert, però no la vaig arribar a veure ridícula….. molt millorable, si.
Veig que tothom que l’ha vist opina igual…. una experiència sensacional.
Gracies per dir la teva.
TOTALMENT D’ACORD AMB TOT.
AMB TOT el que diu l’ALLAU. A en Miquel ja vaig discrepar pel que fa al franc.tirador.
Estic segur que INCENDIS t’agradarà, perquè a Girona seria imperdonable que no la representessin.
Respecte a les teves reflexions, estic segur que legalment tens tota la raó i fins i tot humanament qualsevol persona te que tindre la possibilitat de refer la seva vida.
Personalment crec que se li pot perdonar, però no OBLIDAR el que ha fet. Matar a una persona crec que ningú, ningú…… ni tan sols la llei, te cap dret a fer-ho ja que gracies a que ell estava VIU va poder fer l’assassinat. Ha complert la condemna que se li ha imposat…això esta clar. Però ell continua VIU i continua sent el assassí que ma matar una persona…. i la persona que va MATAR ja no tornarà a la vida.
No existeix sota el meu punt de vista, cap condemna que pugui redimir per complert l’assassinat d’un altre.
La VIDA es el fet mes preuat de qualsevol persona i l’única persona que el podria PERDONAR de debò….si pugues (que ja no pot), seria la pròpia víctima.
Si jo fos la VÍCTIMA no li perdonaria MAI, perquè m’hauria ROBAT el millor que tinc.
No crec que sigui millor el ull per ull…. però malauradament, crec que l’assassinat d’una persona mai es tindria que OBLIDAR i un assassí deuria almenys estar marcat de per vida.
Doncs responguem de forma més senzilla. Te molta importància l’intervenció d’en CANTAT a l’obra d’en MOUAWAD?. Havia de ser “precisament ell”?. No ho podia fer ningú més?. Mira si s’hagués pogut sol-locionat fàcilment la cosa, i s’hauria pogut veure l’obra.
No vull continuar lleguin-vos fins dijous 19, ja que tenim entrades pel dia 18 i m’esteu donant massa informació. Com diu en Miquel en casos com aquest que tothom en diu meravelles, es molt perillós anar a veure-la tant tard, més encara quant la tenim en “cartera” des del desembre. Per cert que tenim programada pel juny l’habitació blava. Fins aviat
AVIS A NAVEGANTS. Veig que tan en Miquel com tu parleu de L’HABITACIÓ BLAVA que properament anirà al Romea, després d’INCENDIS. Dirigeix DAVID SELVAS(tinc en ment HEDDA GABLER, per mal) i NORBERT MARTINEZ. He vist que hi ha 4 actors, quan “Originalment” DAVID HARE va fer una versió de LA RONDA de Schnitzler, per a DOS ACTORS. Així va estrenar-se a Londres i Nova York amb NICOLE KIDMAN i a Girona la vam poder veure l’any 1999 dirigida per MARIO MAS amb AMPARO LARRAÑAGA i JOSE CORONADO. Si “la gràcia” o part de “la gràcia” de l’obra, és que 2 actors facin tots els papers de LA RONDA, perquè ara aquests directors n’hi posen 4?. Per que mai els esta be res, tal com esta pensat?.
Ja se que es avançar opinions, però de moment, no li veig la gràcia en lloc.La qüestió es anar “marejant la perdiu”… i l’espectador.
No se respondre amb arguments massa lògics, ja que no se gaire mes que dos personatges estan en una habitació i van canviant 1 personatge nou cada vegada. Que siguin 2 actors, 4 o 6 no veig que espatlli L’argument per en lloc i poder clarifica mes tot plegat perquè el public no es faci un embolic amb els personatges.
De totes maneres com no la he vist… no puc dir res mes. Be… si, una cosa….a mi DAVID SELVAS em va agradar molt com va dirigir HEDDA GABLER i també com va actuar.
per fer això, que facin LA RONDA, tal com es
No et preocupis Carme. Mai desvetllo el argument de cap obra i menys en aquesta. El que esta escrit es únicament el començament per situar-se. No em dit res que t’espatlli l’argument…de debò.
L’habitació blava també te molt bona pinta…almenys els actors son tots primeres figures. Desitjo que t’agradi molt INCENDIS. Ja ens diràs.
En Wajdy va escriure/construir el text “incendis” després d’assajar vuit mesos amb els actors. Una història basada en fets reals però elavada a poesia gràcies al treball conjunt entre actors i autor/director. El text teatral és anterior al guió cinematogràfic. L’obra que s’executa al Romea és en el seu 98 per cent fidel a l’original (guió, nas de pallasso, músiques, etc…).
El llenguatge teatral és molt diferent al cinematogràfic. A mi personalment, la peli em va agradar però no em va tocar tant perquè era explícita. El text teatral fa que jo em formuli les imatges i això ho trobo més excitant. La poesia del text teatral no té res a veure amb la peli. És la meva opinió.
La opció de fer la funció a la italiana pot funcionar igual que a la grega o a 2 o 4 bandes… Són gustos. Personalment crec que l’aposta de l’Oriol és molt valenta i meditada. 2 bandes apropa el públic. És espectador actiu de la història. És veu enmirallat/confrontat amb la resta d’espectadors. Permet el treball actoral amb més finor. Menys cridat i amb més textures. Potser la part negativa, és que el so no camina igual a les dos bandes… Nobody is perfect.
Per acabar, Miquel em sembla preciòs el què has escrit sobre l’obra. Gràcies.
Gràcies Xavier, per deixar un comentari teu a “Voltar i Voltar”. Continues sent l’únic ACTOR que participa en aquest modest Bloc, deixant la seva opinió.
Aquesta vegada crec que has sigut de gran ajuda en clarificar-nos a tots que el text teatral es anterior al guió cinematogràfic. No conec encara la pel.licula però estic totalment d’acord amb tu…. en el teatre com en el llibre tens que posar mes de tu…. et tens qui imaginar les imatges, mentre que al cinema sempre parlant com espectador ja t’ho donen tot mastegat.
A mi també m’agrada molt mes el Teatre a 2 bandes o a 4, com es fa a la Sala FlyHard i moltes vegades al Lliure o a la Biblioteca de Catalunya, ja que apropa al espai escènic al public i com ja sabràs per aquest Bloc a nosaltres ens agrada el Teatre de ben aprop. L’Imma a vegades fent broma, quan truca ales taquilles dels Teatres per reservar entrades, pregunta si tenen butaques en el mateix escenari… i ves per on aquest cop a INCENDIS ho hem aconseguit, i casi teníem que apartar el peus perquè poguéssiu treballar.
VIURE i veure el Teatre aixi, es un luxe que no te preu…… això no vol dir que pugeu el preu de la primera fila, eh !!!!…. jejejeje
Acabo de veure una entrevista que t’han fet i que esta penjada a Youtube….. deixo el link aquí per que la puguin veure els “Voltaires”….
http://www.youtube.com/watch?v=Ggf3UoKW0vk
Per cert, com veus molts amics meus s’han quedat sense entrades per que ja esta exhaurides……. prorrogareu ???? la representareu en un altre lloc a Barcelona ???
Una abraçada
Hola de nou. Miquel, no sé si el teu blog és modest o no però jo sempre me’l miro encara que no tingui cap vinculació amb el que comentes. M’agrada. El trobo personal i respectuós. Encara que no ho sembli, no sóc molt donat a escriure ni comentar. No tinc facebook, ni twitter i els meus companys sempre em diuen que contesti els sms…
Aquesta temporada acabem el 22 d’abril, sí o sí. Hi ha previst fer gira a la tardor, hi ha molts teatres interessats, però amb la crisi que hi ha, no et puc dir qui s’arriscarà o no… a llogar-nos. Els ajuntaments estàn fatal, no és broma, però si tot va com sembla, hi ha prevista una bona gira en unes 25 places…
També “pot ser” i dic pot ser entre cometes, que reposem a Barcelona, també la propera temporada. Depén d’uns quants factors que ara no venen al cas. Estem al 85% de possibilitats de tornar.
Per acabar, no. No sóc família d’en Santi Ricart. Això evidenment és en resposta al xavicairo.
Una abraçada
Gracies per llegir el que comentem, encara que moltes vegades no es parli de TEATRE. Crec que intentem ser respectuosos i donar la nostra opinió sense condicionants de el que veiem i sobretot els sentiments que ens produeix. Sabem que darrera de qualsevol espectacle existeix una feina que moltes vegades desconeixem i que segurament no li donem el valor que realment tenen.
Em sap greu que molts dels meus amics, es perdin ara per ara INCENDIS, encara que per el dius existeix la possibilitat bastant ferma de que es representi mes endavant, segurament la propera temporada.
Us desitjo molta “MERDA” a la gira que possiblement podreu fer a la tardor.
Una abraçada Xavi
Bona nit:
Son les 2,10 de la matinada, aquesta nit, finalment, he anat a veure Incendis i encara estic emocionada i trasbalsada. No cal dir res més després de tots els comentaris que han deixat tots el que l’heu vist abans. Només un parell d’apunts: 1) de totes les obres que he vist a 2 ó 4 bandes sempre les prefereixo a les funcions a la italiana, i 2) de cap manera trobo ridícula l’escena del franctirador, si es vol fer palès la personalitat d’aquest personatge.
Per cert, algú sap si La Loba, amb Nuria Espert vindrà a Barcelona? .
Com hauràs comprovat la meva crònica no donava masses pistes per no aixafar L’argument a les persones que no han anat encara. Precisament el meu escrit l’intento fer sempre per engrescar a que la gent vagi molt mes al Teatre.
M’alegro moltíssim de que t’hagis emocionat amb aquesta producció teatral. Encara que tothom digui que es extraordinària, crec que no defrauda a ningú… i això es difícil.
L’escena del franctirador a mi no em va semblar pas ridícula, encara que si crec que el dia que jo la vaig veure havia un excés de sobreactuació…. suposo que amb el temps la cosa haurà millorat en aquest aspecte.
Respecte al que dius del teatre a la Italiana, segurament es perquè culturalment parlant estem mes acostumats; jo si estic aprop m’és indiferent…. però a 2 bandes permet duplicar el numero de persones que poden veure el Teatre d’aprop i crec que es important.
Nosaltres tenim entrades per veure L’habitació Blava per el 4 de maig i també te molt bona pinta.
“La Loba” te a la venta a Madrid fins el 10 de Juny, per lo que no crec que aquesta temporada a Barcelona sigui possible veure-la a casa nostre…. segurament desprès d’estiu; ja veurem.
Una abraçada
Nosaltres les tenim pel 6 de juny. Espero la teva opinió del Jugadors anirem a veure-la el 2 maig. I el 15 la Cubana i a esperar el Grec…
Una abraçada
Ahir per fi va arribar el dia.Teníem les entrades fa mesos i la veritat es que després de veure tots el comentaris de la gent,se’ns ha fet llarga l’espera,però ha merescut la pena.Casualment nosaltres també teníem els seients 1,3 de la primera fila de platea escenari,TOT UN LUXE!!!!!!!!!!!!!!!
Només entrar a la sala,ja vàrem començar a gaudir de l’obra.
La distribució del públic em va agradar molt.La nostra posició,era a la banda del actor i per moments et senties un personatge més dins de l’obra.
L’escenari i posada en escena em va semblar molt encertada,utilitzant els tres elements,com són la sorra,el foc i l’aigua.
Els actors: En primer lloc,una Clara Segura SENSACIONAL!! ,seguida d’un Julio Manrique exepcional.En segon lloc,a mi em va agradar molt l’actriu Marcia Sisteró en el seu paper de l’amiga de Nawal i com no l’actor Xavier Boada en el seu paper de notari.
Un moment per mi molt impactan,aquells minuts finals on tots escoltem el silenci.
Obra dura,molt dura.
Haig de dir que les més de tres hores se’m van fer curtes.
Una de les millors obres que em vist,uns merescuts premis butaca .
Felicitacions per Oriol Broggi per la seva direcció i posada en escena.
Per l’abril mirarem d’anar a veure “Litoral”,que no l’hem vist.
INCENDIS una obra IMPRESCINDIBLE de veure.
Una abraçada.
Ens alegrem molt de què os hagi agradat… i és que a vegades quant t’esperes massa acaba de decebre les teves expectatives.
La fila 1 de l’escenari és un lloc de privilegi…. veure el Teatre Romea des de l’escenari i el public de cara… sobretot els actors a tocar… és viure el Teatre com si formessis part d’ell.
A nosaltres ja ens cau una mica lluny, ja que la varem veure fa mes de 8 mesos, però recordem que va ser una de les experiències millors de la temporada passada. Oriol Broggi amb aquesta obra ha aconseguit el reconeixement public d’una feina magnifica.
Neus… ja et trobàvem a faltar !!!
Una abraçada
Neus, no se si vau poder veure “Natale in Casa Cupiello” que ara tornaran a fer al teatre de la Biblioteca de Catalunya, sinó es aixi os la recomanem molt i molt. Salutacions. Una abraçada.