Ja fa forces setmanes que varem estar convidats per uns amics, Gabriel i Montse, a un concert Sarsueler al Teatre Auditori de Cornellà que no coneixíem. Ens va venir de gust i varem acceptar encantats. El passat divendres 30 de març, per fi va arribar la data i amb una bona colla d’amics Liceistes i blocaires, ens varem apropar amb els “Catalans” a Cornellà.
Camí del Teatre- Auditori, veiem imatges per nosaltres força insòlites …
Poques vegades es pot assistir a un concert d’aquest tipus, ja que malauradament el gènere de la Sarsuela esta desprestigiat i encara no entenem el perquè. La realitat es que les grans veus que tenim la sort d’escoltar al Liceu, …. com aquell que diu no volen saber res del gènere i prefereixen cantar sempre Òpera. Nosaltres creiem que deurien ser complementaries l’Òpera i la Sarsuela i de fet la Sarsuela també es coneguda com “l’Òpera còmica espanyola”….. i algunes d’elles com per exemple MARINA es reconeguda com una veritable Òpera. Així i tot, no es canta als grans escenaris i poc a poc va morint en l’oblit.
Teatre - Auditori de Cornellà
A vegades a Barcelona venen companyies que representen Sarsuela, però no amb la qualitat necessària com per enganxar al públic que si acudeix a l’òpera…..i es que la Sarsuela no esta ni tan sols reconeguda com un “be cultural” al estat espanyol i per tant NO està subvencionada, i amb els recursos d’una empresa privada no es pot fer mes del que ja fan…. i ja fan prou crec jo, la gent que intenta una i un altre vegada posar en escena algunes d’aquestes joies musicals tan oblidades. Únicament crec que existeix una companya estatal que te recursos públics i pot produir espectacles amb la qualitat necessària…… malauradament encara que ho paguem entre tots, unicament actuen a Madrid.
L’ajuntament de Cornellà amb col·laboració amb entitats de dones com ara “Karuna Social” i “Calala Fondo de Mujeres”, ha promogut aquest concert titulat LES MILLORS ÀRIES DE SARSUELA.
Som els primers en arribar… però l’Auditori s’omple de gom a gom. L’espectacle ens ha agradat, tot i saber abans d’entrar que no veuríem un espectacle al que ens te acostumats el Palau de la Musica, l’Auditori o el Liceu. Tres cantants acompanyats per una pianista, (ANNA CREXELLS), varen anar desgranant àries per tothom conegudes. La pianista va tocar el preludi de “El tambor de granaderos” de Ruperto Chapí, així com el preludi de “La Verbena de la Paloma” de Tomas Bretón.
La soprano ROCIO MARTINEZ (**), el tenor CARLOS COSÍAS (***) i el baríton CARLOS DAZA (***) ens van cantar àries de algunes Sarsueles. Bones veus las de tots tres, encara que la veu de la soprano no va arribar be a les ultimes files del Auditori…. una sala potser massa gran per aquest tipus de concert, que hauria sonat millor en una sala de mides mes reduïdes. Van sonar àries de les següents Sarsueles :
“El último romámtico” de R. Soutullo i J.Vert
“Los Gavilanes” de J. Guerrero
“Cançó d’amor i de Guerra” i “La legió d’honor” de Rafael Martínez-Valls
“El rey que rabiò” de Ruperto Chapí
“Marina” de Emilio Arrieta
“El barbero de Sevilla” de Gerónimo Giménez
“Maravilla” de Federico Moreno Torroba
“Katiuska” i “La tabernera del puerto” de Pablo Sorozábal
“Doña Fancisquita” de Amadeo Vives
El públic poc expert en l’assistència a concerts, …. ho dic perquè començava a aplaudir entusiasmats molt abans de que cada peça arribes a la seva fi, destrossant en bona part cada una de les peces.
La mitjana d’edat del espectadors, força alta…. diríem que majoritàriament jubilats…. i molt poca gent per sota dels 40 anys. Es com un peix que es mossega la cua….. i això com continuí així, aquest gènere Sarsueler, morirà molt aviat, si les institucions no fan res per evitar-ho.
El millor de tot, una jornada molt agradable en companya d’uns bons amics
————————————————————————————————
– Teatre Auditori de Cornellà – Invitació ( preu pagat 2 € – Donació recomanada )
————————————————————————————————-
Estem tan poc acostumats al gènere que tot ens va bé.
La sarsuela hauria de ser tan respectada com l’òpera i si els tres cantants esmentats haguessin cantat òpera tal i com van cantar la sarsuela, segur que haguéssim estat encara més crítics.
Daza canta la sarsuela com si cantes Schumann, molt bé però poc adequat, cal conèixer l’estil i les claus d’un gènere tan digne com difícil.
Cosias “carrereja” molt, i això no ´çes dolent si com ell fa segueix amb especial fruició la manera de frasejar del gran tenor de Sants, però Carreras mai desafinava i Cosias, si. En qualsevol cas va ser el més sarsuelero dels tres. És una llàstima que Cosias s’hagi estancat en el seu aprenentatge i no hagi estudiat més, intentant corregir les seves febleses, ja que la veu és molt interessant.
Rocío Martinez té una veu molt poc interessant, més apte per la revista que per la sarsuela. Tampoc té molt clar com ha de ser l’estil i tot ho acaba cantant igual i sobretot, actuant igual. Sempre fa de folklòrica, tant li fa que canti la Francisquita com si fos la Beltrana, o la Cançó d’amor i guerra amb gestualitat “pantojil”. mai m’hagués imaginat un moviment de braços tan poc adient per cantar “En el Vallespir la vida del meu cor”.
El públic s’ho va passar de conya, cosa que és molt important, i es va comportar de manera espontània, cosa que no crec que desentonés gaire del públic sarsuelero, molt més popular i apassionat que el de l’òpera. En el Teatro de la Zarzuela de Madrid, el teatre més prestigiós del gènere en tot el món (això ho dic jo), el públic canta sota veu les àries més conegudes.
Cal rejovenir el gènere? Sense cap mena de dubte. Com?, primer programant-la en els cicles i temporades dels teatres d’òpera, i després amb cantants que sàpiguen com cantar-la, després els directors d’orquestra i escena,.més uns bons dramaturgs que retoquin per aquí i per allà els arguments han de fer la resta.
Fins ara
Primer de tot, gracies Joaquim per el teu comentari, que es un anàlisis real del que va passar l’altre dia en el concert on varem coincidir.
Bàsicament estem d’acord amb tot el que expliques del fets, encara que jo no havia volgut entrar a valorar amb tant detall, primer perquè no soc un entès en la matèria i segon perquè crec que ja quedava clara amb les poques estrelletes que li vaig posar.
Recolzo el 100% la teva proposta de que en els teatres d’Òpera es doni mes oportunitats a la Sarsuela.
De totes les maneres, et tinc que dir que ens ho varem passar la mar de be, ….. escoltant àries sarsueleres que m’han agradat tota la vida, però sobretot al intermedi i a la sortida i es que ens vas fer riure de debò.
Una abraçada