Diumenge 18 de març. Ens aixequem tardíssim; de fet entre unes coses i les altres ens passem tot el mati a casa llegint o com es el cas dels “nanos” dormint. Els acompanyem a l’estació al migdia i continuem Voltant per València ara ja els dos sols.

Sense buscar ens trobem al mig d’un carrer on tots el veïns estan fent paelles al costat de la seva falla, i per sort allà mateix trobem una taula lliure a una Cerveseria; com l’ambient es super-agradable decidim demanar un plat d’arròs del Menú….. quina bona pensada !!!…un dels millors arrossos que hem menjat aquests dies…arroç ben fet i gairebé casolà.

Ens ensenyen com es pren la mida d’arròs per que la paella valenciana quedi be….

Continuem la nostra marxa i ens tornem a trobar de nou com ahir envoltats de falleres amb la desfilada tradicional d’ofrenes de flors a la verge dels Desemparats.

… ens cansem de tanta tradició i tan vestit… i agafem el Metro per anar a un barri fora del centre de València, en busca de les falles premiades en quarta i en primera posició.

….. i desprès descobrim el 1er premi, una falla que ha costat als seus veïns mes de 400.000 Euros (mes del doble que qualsevol altre falla.  Algunes persones no estan d’acord am aquest plantejament, ja que diuen que desvirtua l’esperit fallero i no tot es inversió econòmica.  Podem estar d’acord però el que ha fet el mestre fallero MIGUEL SANTAEULALIA SERRÁN amb la Falla de NOU CAMPANAR es un autèntica meravella.

Vol ser una critica a la decadència econòmica i la caiguda lliure desprès d’uns anys de bonança, en la que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats.  Existeix  un paral·lelisme amb les grans famílies angleses que varen tenir que vendre les seves propietats, però que mai es van resignar a perdre el seu estatus i els privilegis que tenien.

Cada falla gran te la seva falla infantil…. i aquesta també ha aconseguit el 1er premi…. un exemple d’artesania exquisida.

Un cop vistes aquestes dues falles decidim tornar caminant al Centre de la ciutat per conèixer una mica els barris nous de València.  Veiem mes falles però no us preocupeu que no us empatxaré amb mes de fotos falleres….. per ara.

Creuem la antiga llera del Turia i al passar per el  IVAM, (Institut Valencià d’Art Modern),  decidim entrar i canviar el xip per una estona i oblidar-nos una mica del ambient fallero que envolta tota la ciutat.

Veiem varies exposicions temporals… pintura de Roberta i Julio González, Arquitectura: Joaquin Torres & Rafael Llamazes,…, Pintura de Mechu Gai…. Escultura de Arturo Berned, …. tresors de l’Art Taino… i Art Indígena Contemporani a Austràlia… i algunes pintures de Tapies.

 

.

Massa cosa per menys d’un parell d’hores que li dediquem.   Ens agrada, però jo tenia unes expectatives massa grans…. ” me l’imaginava mes gran “.

Anem tornant a “casa” per descansar una estona i es que ja arrosseguem els peus com podem, l’esquena ens fa mal als dos i els peus no us podeu ni imaginar.   Sopem a casa i ens quedem mig adormits.

A les 11 de la nit, un altra cop al carrer, i es que avui es el castell de focs mes important de les festes, LA NIT DEL FOC a la 1:30 de la matinada, i la veurem des de l’interior del Palau de les Arts, prèvia visita guiada a les 12:30.    Tornem a caminar uns quants kilòmetres tot descobrint noves falles, aquestes especialment maques per la decoració lumínica que les envolta…. sembla que estem a la Feria d’Abril de Sevilla.

Arribem al Palau de les Arts i comença la visita “guiada”, que no es tal…. ja que no ens expliquen absolutament res de res….. una dona maldestre,  força antipàtica i estirada (amb abric blanc)…ens diu que la anem seguint  … i això fem el centenar de persones que hem comprat l’entrada.

La veritat es que ens impressiona molt arquitectònicament parlant, es d’una bellesa increïble..  En el seu interior ens sorprèn que existeixen 3 sales, el enorme Teatre de l’Òpera de Valencia, l’Auditori de Música i un altre sala polivalent força gran.   No ho sabíem i ens sorprèn.  Pugem a les diferents terrasses amb ascensors de vidre i la vista es extraordinària.

Prenem un aperitiu…casi, casi un altre sopar…. i sortim a la terrassa per veure la NIT DEL FOC…. la vista molt maca, però els focs massa lluny i ens decep molt…. quina llàstima !!!!   No us ho recomano pas….. es molt mes impressionant mes veure’ls des de el mateix lloc on els tiren.

Tornem a “casa” caminant de nou xino xano, parant un altre cop a les Falles amb ambientació lumínica… increïbles de debò   (una d’elles ha obtingut el segon premi)…. i es la que dema veurem cremar a la CREMÀ !!!

Ens fiquem al llit passades les quatre del mati…. buffff     vacances !!!

——————————————————————————————————–

…. i com signatura Voltaire, un parell de Cargols “falleros”… un  Moro i un Cristià