Dissabte 17/03/2012 ens aixequem tard i desprès d’anar a menjar Xurros per esmorzar, agafem un taxi per acostar-nos al Palau de les Arts a l’antiga llera del Túria. Ens hem assabentat de que es el primer any que obren el Palau la nit del 18 al 19 de març, per tal de veure des de la seva terrassa la “Nit del Foc “…. tenim reserva feta telefònicament però tenim que recollir les entrades aquest mateix mati… i si no las perdem.
Encara que ens fa vergonya dir-ho, encara no coneixem el Teatre de l’Òpera de València… ho hem intentat alguna ocasió per tal de veure alguna òpera, però al final mai ens hem acabat d’animar, o be per preu o per agenda. Aquesta es una bona ocasió dons, encara que solament sigui una visita guiada.
Tornem caminant al centre de València, tot veient les falles que surten al nostre pas, sense mirar planells…. es tot un espectacle veure l’ambient que viuen els valencians en les seves festes; fa un dia espectacular i tenim una temperatura que sembla l’estiu.
Els nostres fills encara dormen desprès de la disbauxa; hem quedat per veure la MASCLETÀ plegats a les 2 de la tarda i desprès anar a dinar junts.
…. i arribem a la Plaça del ajuntament un hora abans de la mascletà i tenim uns sort enorme de poder entrar …poc a poc, però entrem. Ens comenten que hi ha gent que arriba 3 hores abans per agafar bon lloc…i que inclús alguns arriben 5 hores abans… i es que si no es viu aquesta experiència … NO es pot entendre.
Es lloguen finestres i balcons a canvi d’un bon grapat d’euros… increïble.
Sota el meu punt de vista la Mascletà es l’acte mes representatiu de la Festa de les Falles… i cada dia a les 2 de la tarde esclata al mig de la ciutat. Jo tinc sang valenciana i potser els meus gens em fan viure aquest acte espectacular d’una forma especial. Es emocionant estar al mig de la Plaça i veure com el soroll de la mascletà penetra literalment en el teu ventre, en els teus pulmons, en el teu cap…dins de tot el teu cos…. tens que obrir la boca per tal de esmorteir les explosions controlades que el “mestre mascleter” organitza i fa esclatar en menys de 5 minuts…. es com si es tractes d’un bombardeig que fa tremolar el terre i que fa que la gent salti d’alegria, s’emocioni e inclús tingui ganes de plorar (no pas per por… si d’emoció).
Es una experiència que crec que val la pena “viure” almenys un cop a la vida. Si has tingut la sort de viure una mascletà en aquest indret, no crec pas que mai ho oblidis.
Evidentment no ens podem trobar amb el nostres fills… ja que el telèfons no funcionen, suposem que per inhibidors de senyals telefòniques, suposem que per evitar atemptats en un indret amb una massa de gent que segurament supera mes de 100.000 persones.
–
Al final sortim de la plaça i molta estona despres podem contactar amb el Saül i la Ruth, ells ni tan sols han pogut entrar a la plaça i la mascletà la hen escoltat de molt de lluny. Anem a dinar plegats al restaurant BAMBOO (**) del mercat de Colón, que teniem reservat… i la veritat es que ens decepciona molt. La pitjor paella que he menjat a València.
Al sortir busquem una terrassa amb sol, per prendre un cafetó…. i caminem i caminem;
Falla Ruta de La Seda
.
.
.
.
.
.
.
.
.
de cop al girar una cantonada ens trobem una concentració de gent vestida amb el vestit tradicional valencià, centenars de persones… desprès sabrem que son desenes de milers que en un parell de tardes aniran desfilant davant de la verge dels DESEMPARATS, per fer-li la tradicional ofrena floral.
Ens passem una bona estona seguint a la gent camí de la Plaça de la Verge i fem un munt de fotos…
Estem rebentats de tan caminar i asseiem en una terrassa sense Sol…. però es igual. Volem arribar a la Plaça de la Verge per tal de veure com sigui l’ofrena de flors.
Ho tenim complicat perquè els carrers estan intransitables, però agafem carrerons paral·lels i mica en mica ens anem apropant. Sembla que no podem passar …únicament deixant passar a les persones que van vestides de forma tradicional. Però ho intentem de nou per la banda nord…. i enfilats a sobre d’unes balles podem fer aquestes fotos…
Literalment arrosegant els peus fem cami del barri del Carmen, per tal de veure noves falles…
Amb l’ajuda del iPhone busquem la orxateria mes famosa de València, que ja te mes de 200 anys… Horchateria Santa Catalina (****). Ens fartem de “fartons”, bunyols de carabassa i orxata …. boníssim.
…decidim anar a “casa” a descansar una estona; sopem en el menjador i a dos quarts de 12 de la nit sortim caminant en direcció a la antiga llera del rio Turia. Cada nit a la 1 de la matinada es pot veure un espectacular castell de focs artificials.
No es ni molt menys com la mascletà, però son forces espectaculars…. i els veiem de molt aprop. La Traca final “mascletaire” espectacular.
Tornem xino xano i ens fiquem al llit bora les 3 de la matinada. Els “nanos” apareixen a les 6 i a dormir….. demà es tornen ja a Barcelona.
——————————————————————————————————–
Ui com a signatura posarem un Caragol de l’ofrena Floral a la Verge dels Desemparats
La utilització d’els inhibidors de senyals telefòniques es mes normal del que sembla. En dictadures s’acostuma a fer servir moltíssim per evitar que el poble es pugui manifestar amb facilitat.
Aquí en el nostre país, per exemple en el parking del fòrum de les Cultures de Barcelona no funcionaven ni els telèfons ni tan sols el comandaments de distancia per obrir i tancar cotxes… i era oficial.
En aquest cas de València no puc estar segur, però tot apunta a que si.
Aquesta cap de setmana crec que en el diari Ara, he llegit que s’estava estudiat la possibilitat de fer-ho servir a escoles e instituts per tal de que els alumnes no perdin temps amb els telèfons mòbils ni amb internet per mòbils.
Un tema interessant aquest dels inhibidors telefònics.
Les falles i les fotos, espectaculars. Jo de tota manera, em sembla que seria dels valencians que foten el camp per aquestes festes. Em molesten força tant les aglomeracions de gent com el soroll dels petards (no vull ni pensar les mascletàs). Ara bé, passejar, badar, admirar i fer fotos d’aquestes meravelloses escultures es tota una experiència.
Una abraçada i ben tornats
Les aglomeracions evidentment a casi ningú agraden, però en aquestos casos de Festes populars sense gent no seria el mateix. Al meu barri de Gràcia, per exemple existeix una festa on la gent s’apila i es extraordinari participar… SANT MEDIR… on es llencen tones i tones de caramels; a mi no m’agraden gaire, però el fet de tirar-me pel terra i barallar-me per un grapat de caramels, no te preu. Es divertidíssim. De jove (ara ja no), arribava a casa amb mes de 10 quilos de caramels.
Aquí passa exactament el mateix, sense gent ni petards no existiria la festa. L’olor a pólvora i socarrim al final es com una esnifada agradable….. serà que el meu pare era de Xàtiva ???
Deixei-vos d’inhibidors. La “mascletà” és inolvidable si ets a la Plaça del Ajuntament(al nostre temps del Caudillo). La meva dona encara recorda, que se li aixecaven les faldilles del retrunyr el terra. Ara, vist un cop i ja està. Prefereixo en molt els San Fermines.
Benvolgut Pere
La téva dona té tota la raò, quant comenta que el “retruny” de la mascletà és inésborrable de la memòria.
Conec també la festa de sant Fermin i per mi és entranyable. Tinc sana enveja de les dues i desitjaria tenir quelcom semblant a Catalunya.
No crec que sigui just entrar a valorar quina és millor que l’altre, ja que cada una d’elles té les seves peculiaritats.
Com veuràs el el quart i ultim capítol de la meva saga fallera, la mascletà per mi té un afegitó sentimental, que fa que la vulgui viure un cop, i un altre…. i un altre.
Hola Miquel i família.
M’alegra saber que vàreu disfrutar en la vostra estada a València. Enhorabona pel blog, t’ho curres molt i ja veig que no vos vàreu perdre res 🙂
Respecte a lo dels mòbils a les mascletades, pense que simplement és un problema de col.lapse de la centraleta, hi ha massa gent, d’una manera semblant al que passa la nit de cap d’any. De fet a les mascletades els mòbils comencen a fallar quan va omplint-se de gent i comencen a anar milorant segons va buidant-se.
Hola Cris
Nosaltres si que ens alegrem de que hagis deixat un parell de comentaris al nostre Bloc. La veritat es que varem gaudir molt els dies que varem passejar per València i de ben segur que tornarem en un altre ocasió.
La raó que ens dones dels mòbils te el seu pes i veritablement potser que la caus sigui aquesta. De totes maneres lo dels inhibidors no es una invenció meva i s’utilitzen molt sovint al voltant de edificis estatals i en concentracions importants de gent.
El apartament vostre va estar una de les raons de que la nostra estada fos tot un èxit i excepte petits detalls que ja et vaig fer arribar, ens permet recomanar sens dubte la vostra oferta.
http://www.plazadelcarmen.es/
Nosaltres tornarem amb seguretat.