– Teatre – VOYAGER (*) – Teatre Nacional de Catalunya

Tots sabeu que no em perdo cap T6 del TNC i que m’acostumen a agradar; algun d’ells els l’hem valorat amb la màxima puntuació de 5 estrelles com el de la Cristina Clemente, Vimbodi-vs-Praga.

No es el cas, ja que aquesta proposta NO ens ha agradat gens.  Es mes, si arribo a anar sol hauria plegat veles a mitja representació. En cap cas dic que el espectacle no fos digne ni bo; el que dic es que per nosaltres no tenia cap interes i ens va aborrir, parlan clar i català.

L’any 1977, la NASA va encarregar a l’astrònom Carl Sagan la creació d’un missatge interestel·lar per comunicar a possibles cultures alienígenes l’existència de vida i cultura a la Terra. Dos discs d’or, plens d’imatges i música, adherits a la sonda Voyager: aquest va ser el missatge dins l’ampolla que la humanitat va llençar a l’oceà còsmic. Voyager és el procés de creació d’aquest ambiciós missatge.

Sota el meu punt de vista la aparició en escena del Doctor Timothy Ferris, esgarra d’entrada la representació teatral;  l’autor i director del espectacle MARC ANGELET vol aconseguir així donar mes autenticitat a tot plegat, perquè Timothy Ferris va ser en realitat un dels protagonistes de l’historia i ara apareix parlant (tota l’estona en angles)… i els actors intenten representar el que va passar llavors.  No ho aconsegueixen.

Timothy Ferris

Timothy Ferris és l’autor d’una dotzena de llibres, ex reporter periodístic i editor de la revista Rolling Stone,

Ferris va produir el disc fonogràfic Voyager, un artefacte de la civilització humana que conté la música de totes les cultures,  els sons de la Terra i fotografies codificades i  llançades  a bord de la naus bessones Voyager fora del nostre sistema solar. Va ser un dels periodistes seleccionats com a candidats per volar a bord del transbordador espacial el 1986.

Anomenat “el millor escriptor de divulgació científica en l’idioma anglès” i “el millor escriptor de ciència de la seva generació”, per The Washington Post, ha rebut el Premi de l’Institut Americà de Física  i una beca Guggenheim, i per les seves obres ha estat nominat per al National Book Award i el Premi Pulitzer.

El que per mi es en principi un bon plantejament, buscant l’autenticitat acaba per ofegar la representació, tallant les escenes una vegada i un altre en una historia que es podria haver explicat en un temps molt mes curt i mes esquemàticament. Que el científic/escriptor parli en angles (amb subtitulació bastant dolenta i fosca), es un handicap insalvable.

L’argument o millor dit la direcció del espectacle de MARC ANGELET, no va aconseguir atrapar-me dins de la caixa escènica…. masses converses que es trepitjant unes a les altres, masses crits, masses temes que acaben atordint al espectadores amb termes científics i que al final no sap extraure l’important de tot plegat… L’essència.

El treball dels actors força desigual… molt bons aquesta vegada OSCAR CASTELLVI, ANGELS POCH, PAUL BERRONDO i DAVID VERT. Molt per sota Oriol Genis, Sandra Monclús, Alberto Díaz. Anna Moliner la vaig trobar estranya aquesta vegada, no se si deuria ser al paper que li tocava representar, però no em va agradar lamentablement.

L’escenografia correcte, sense tirar coets… responsabilitat de Enric Planas.

Potser el que em va agradar mes de tot va ser el vestuari i la seva gradació de colors…del veig al marró i al vermell, responsabilitat de Iztok Hrga. Em vaig quedar amb les ganes de saber perquè els personatges acaben canviant el seu vestuari veig per una peça de color vermell, fins que en un moment casi tothom porta aquest color en una part del seu cos.

—————————————————————————————————-

Teatre Nacional de Catalunya  – Preu 15 €  – (preu pagat 15 € – Dia del espectador)

—————————————————————————————————-

….. i com quant he escrit aquest post estava una mica malaltó….. avui toca un “CARGOL malaltó”.   El iphone no es veu, però segurament el tindrà sota els llençols !!!

….. i quant surti publicada aquesta entrada, en el mateix moment….  la família “Voltaire” al complert arribarà a VALENCIA, per tornar a reviure l’ambient de les Falles.   Evidentment aquesta escapada ja us la explicarem aqui  i amb fotos.   Fins a la tornada !!!

5 thoughts on “– Teatre – VOYAGER (*) – Teatre Nacional de Catalunya

    1. Miquel Gascon

      Lamento no haver-te pogut respondre abans, però he estat uns dies fora i desconnectat fins i tot de “voltar i voltar”.

      Acabo de llegir la teva crònica al teu bloc (florestanbcn.blogspot.com), i la veritat es de que m’alegro de que pensem totalment diferent. Per el que sembla el tema d’astronomia a tu t’apassiona i segurament es una de les raons de la diferencia de criteris.

      Independentment del tema, que segur m’ha influenciat (encara que he intentat que no fos així), el que trobo pitjor de tot es la direcció que per mi es nefasta. Crec que es el segon o tercer cop que valoro a “voltar i Voltar” una representació amb una estrella…. i quant ho faig ho medito molt, perquè em sap greu donar una opinió tan negativa.

      Darrera de tot plegat crec que sempre existeix una feinada, i en aquest cas els actors no en tenen cap culpa, ja que son els mateixos de totes les T6 i m’acostumen a agradar força.

      El Teatre es viu, quant les opinions son diverses. M’alegro de debò del teu punt de vista.

      Una abraçada

      Respon
    1. Miquel Gascon

      Perdona per el retard amb la contesta.
      Com es evident a nosaltres no ens va agradar gens…i encara que el tema no m’interessa gaire no crec que la raó sigui aquesta. La direcció del espectacle sota el meu punt de vista infumable.

      Amb ganes de que acabes aviat. Un pal. Poques vegades m’ha passat això en un teatre.

      En un teatre petit, potser la hauria acceptat millor… ves per on.

      Respon

Leave a Reply to Florestán Cancel reply