– Teatre – CAMPANADES DE BODA (*****) (La Cubana) – Teatre Tivoli

El passat dissabte 10/03/2012 varem anar al Teatre un altre cop, aquest cop acompanyats per els nostres fills, en Saül i la Ruth….. al Teatre Tivoli per tal de veure el nou espectacle de la Cubana “CAMPANADES DE BODA

Em declaro “Cubanaire” de mena, ja que des de que els vaig descobrir, no em perdo cap espectacle dels que estrenen.  Segurament el que he vist mes vegades ha estat “Comeme el Coco negro” (per mi el millor de totes) … i la primera vegada que el vaig veure m’ho vaig empassar tot, però tot …tot  (innocent que es un).  Desprès, les següents vegades, encara que ja no existia la “sorpresa” gaudia moltíssim també.

La quarta paret del escenari en aquests tipus d’espectacle no existeix, i la barrera entre l’escenari i la sala on esta el public desapareix. Tenia mal entès que “Campanades de boda”, trencava amb aquesta tradició i La Cubana feia un teatre mes “convencional”… i això em tenia una mica amoïnat. Per sort no era pas veritat i a la segona part del espectacle, La Cubana torna a un format que en algun moment em va recordar a “Comeme el Coco negro”, encara que evidentment molt diferent.

Trenquen la quarta paret… i jo diria que fins i tot…una cinquena paret….

No explicaré absolutament res del que es tracta, perquè si ho fes, crec que esgarrarría una bona part de les sorpreses que la Cubana ens ha preparat en aquest magnific espectacle. Em limitaré a transcriure el que a la pagina web del espectacle es pot llegir :

En tots els espectacles de La Cubana sempre es pretén demostrar que al darrera de qualsevol esdeveniment quotidià sempre hi ha teatre.

Els nostre fills SAÜL i RUTH

En aquest cas, el tema escollit, els casaments, són un exemple molt evident d’aquest teatre quotidià. Han passat els anys, han canviat els costums, ens hem modernitzat, i tot i que ja no és necessari casar-se religiosament, quan ho fem pel civil continuem utilitzant la mateixa estructura i “pompa” de sempre: un guió i una posada en escena que tothom coneix a la perfecció, i on tothom sap el paper que li toca interpretar. Tan se val la raça, les creences religioses, els diners, l’afiliació política o el sexe dels contraents: tothom acaba interpretant amb gran rigor escènic el seu personatge.

En aquest cas, “Campanades de boda” és una paròdia de “ la gran paròdia” que tots fem per casar-nos. Un gran espectacle teatral que muntem i en el que acabem sent protagonistes. A partir de situacions que tots coneixem, basades en convencions socials -que per casar-se cal seguir una sèrie de passos absurds- l’espectador anirà descobrint les divertides contradiccions d’una família de Barcelona de classe mitjana/alta que està a punt de casar la seva filla.

Per l’escenari, i a l’estil de La Cubana, aniran desfilant personatges característics en aquestes celebracions, que el públic coneix sobradament, generant situacions còmiques típiques d’una “comedia-vodevil-costumbrista” sobre casoris.

‘Campanades de boda’ és la història de la família Rius, formada per tres generacions de floristes. Violeta, la més jove de la família, es casa amb Vickram Sodhi, un actor indi que va conèixer a Barcelona, i són els preparatius d’aquest casament el que explica l’obra.

La Cubana va preparar durant un any una versió low cost d’aquest espectacle, però, finalment, la van desestimar i van decidir tirar la casa per la finestra, no estar-se de res i muntar una gran producció a l’estil de La Cubana.  Ho han aconseguit, creieu-me !!!

Una obra, ‘Campanades de Boda’, en la qual asseguren que La Cubana ha posat tots els seus recursos i que “podria ser l’última obra de La Cubana tal i com està avui en dia la situació (econòmica)” després de 32 anys de recorregut. No obstant això, també s’ha dit que La Cubana sempre ho ha donat tot en els seus espectacles de llarg recorregut, d’uns tres anys de mitjana i que giren per tota Espanya.

La Cubana diu:  ‘malauradament, avui en dia, el món teatral està pensat, dissenyat i planificat per funcionar o bé com a teatre públic o bé tipus “fabriqueta”. Una companyia artesanal com la nostra té poc futur dins el panorama actual del país. Tal com van les coses, la Cubana és una idea massa romàntica’.

La veritat es que tot esta mil·limetrat, absolutament treballat…cada personatge, cada gag, cada entrada, cada vestit, cada caracterització; amb tant sols 12 actors , aconsegueixen un espectacle on sembla que treballen desenes i desenes de personatges.

Ens ho varem passar molt be… i es que el TEATRE per el gran public, encara que sigui com en aquest cas “teatre comercial”, si esta ben fet, ben dirigit, ben pensat i ben interpretat, es TEATRE de debò.

Estic segur que serà un gran èxit de public i sobretot que no serà ni molt menys l’ultim espectacle “cubanero”. Un espectacle RODÓ.

Director:  Jordi Millan


Actores:  Mont Plans, Jaume Baucis, Xavi Tena, Toni Torres, Annabel Totusaus, Maria Garrido, Meritxell Duró, Bernat Cot, Babeth Ripoll, Montse Amat, Oriol Burés i Jordi Milán

Nota : les fotografies que hem posat en aquesta entrada NO formen part del espectacle…. (excepte la de les salutacions finals) i ho fem a posta per tal de no esgarrar l’espectacle.

——————————————————————————————————–

– Teatre Tivoli – Preu 35 €  – ( preu pagat 15 € – Oferta Web Balaña)

——————————————————————————————————-

16 thoughts on “– Teatre – CAMPANADES DE BODA (*****) (La Cubana) – Teatre Tivoli

  1. Miquel Gascon

    M’ha fet Mooooooooolta, però que molta il.lusió el teu primer comentari en el nostre Bloc. Despres de seguir-nos a traves de Facebook des de fa molt de temps i llegir casi totes les entrades que publiquem, ….. es un honor per nosaltres que per fi t’hagis animat a deixar la teva petjada a casa nostre.

    Benvintut HÉCTOR a “Voltar i Voltar”.

    Respon
    1. héctor sanguinetti

      Estic molt emocionat de poder escriure en català. Terra en la qual vaig viure, em vaig formar i he après ESTIMAR. Terra, avui lluny fisicament, però molt dins del meu cor. Terra que defenso, que comprenc….amo la seva historia, la seva lluita, la seva cultura i als seus habitants…..PERQUÈ HE TRIAT: SOC CATALÀ !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

      Respon
      1. Miquel Gascon

        No t’arribes a imaginar el feliç que en fan les teves paraules !!! Ho sabia a traves teu perquè m’ho havies comentat a traves de Facebook…. però m’agrada que aquest sentiment teu per la cultura catalana que tan estimes, es valori i es conegui per molta mes gent….almenys aquí a “voltar i Voltar” quedara per sempre fixat el teu comentari.

        Que visquis a URUGUAI i que arribis a dir : PERQUÈ HE TRIAT: SOC CATALÀ !!!!! … m’emociona de debò. Des de avui t’has convertit en un referent per mi, que dones exemple a molts catalans que viuen a Catalunya i no parlen català, ni escriuen en català per por de fer el ridícul.

        Deixam dir-te que estic orgullós de comptar amb un AMIC que esta lluny de casa nostre, però molt …molt aprop nostre.

        Uruguai es un país que encara no coneixem, però mai se sap. Varem estar molt aprop en la nostra estada a Buenos Aires ara farà 4 anys. Som viatgers de mena i no descartem visitar-te algun dia.

        Una forta abraçada Héctor.

        Respon
        1. héctor sanguinetti

          Com diu, en la seva dedicatòria a la meva persona (un dels tants que tinc de d¨Espriu): LAIA…i rar que ell escriqui en castellà: :” ya catalán y por libre adopción”…aquest SÓC JO !!!!!!!

          Respon
    1. Imma Barba

      D’acord amb la “brutalitat” de la Cubana, però no en que sigui un desastre la foto, quan us caseu hi hauran 4 a la foto i el pastís serà mes petit, no ???
      Un petonet.

      Respon
    2. Miquel Gascon

      Us varem convidar als dos amb la falsa esperança de que trovesiu un pretendent amb peles (cada un el seu)…. i us casesiu d’una punyetera vegada….. però “NI POR ESAS”.

      Jo ja començo a ser una mica avi… pero aquest pas els nets no em coneixeran. Espavileu !!!

      Ens ha fet molta ilu el teu primer comentari en el nostre virtual “tercer fill” que es “Voltar i Voltar”. Espero que no sigui l’ultim.

      Un petonarro enormus

      Respon
      1. Miquel Gascon

        Home !!!! l’altre

        Ja era hora de que apareguéssiu el “petits voltaires” en alguna ocasió. M’alegro moltíssim.

        Tu Saül també estas guapiiiiisim.

        Preparats per les Falles ???

        un petonarro enormus.

        El papi Miquel

        Respon
  2. Montserrat Fdez. Costa

    Ens encanta la Cubana. Intentarem no perdre’ns l’obra!! N’hi han que les hem repetit i tot!

    Ruth i Saül: esteu molt guapos i grans!!!

    Una abraçada,

    Quim i Montse

    Respon
    1. Miquel Gascon

      No us la perdeu. Es per passar una bona estona i a vegades això es molt important. Nosaltres els espectacles de la Cubana també acostumem a repetir-los.

      Els “nens” efectivament son casi tan macos com son pare !!!

      Salut

      Respon
  3. Mariàngels

    El teatre és copia de la realitat? o la realitat és copia del teatre? perquè a vegades et trobes en situacions… siguin bodes, festes, trobades, reunions, assemblees de veïns, enterraments, en la feina, etc. que et dius a tu mateixa quina comedia, quin drama, quin vodevil. Serà que el teatre és el mirall de la nostra societat? jo crec que sí i m’alegra que la Cubana en sapiga fer sortir la cara més alegre, més cómica, més irónica. Sóc fan d’aquesta companyia.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      M’ha agradat molt la teva reflexió. El Teatre en realitat es una representació de la vida real…. com tu dius “el mirall de la nostra societat”.

      El problema es que moltes vegades la realitat supera la ficció i sembla que sigui impossible.

      La Cubana fa un estudi profund de les costums humanes de la nostra societat, i la converteix desprès en un espectacle on el public s’ho passa molt be perquè encara que son caricatures exagerades moltes vegades, ens reconeixem a nosaltres mateixos… i es que ens posen un mirall davant nostre perquè ens adonem de lo esperpèntic de moltes accions a la nostra vida. Jo també soc fan de la Cubana.

      Gracies Mariàngels per la teva encertada reflexió.

      Respon

Leave a Reply