– Teatre – Assaig general CORIOLÀ (***) – Teatre Lliure de Montjuïc

Aquest passat dimecres 7/03/2012 varem tenir la sort de ser convidats com abonats del Teatre Lliure, al assaig general CORIOLÀ de  WILLIAM SHAKESPEARE (Stratford-on-Avon 1564 – 1616). Teníem veritables ganes de veure un altra vegada una proposta d’en ÀLEX RIGOLA…. del que ens declarem públicament fidels seguidors…. i fins i tot ens agraden i molt les “Rigolades” que aporta  a cada un dels seus espectacles….. però un cop dit això tenim que dir que aquest cop, encara que ens va agradar en conjunt, no ens va entusiasmar com en altres ocasions.

Es una llàstima de que el missatge de CORIOLÀ no sigui massa evident en el espectador que la està veient…. i quin es el missatge que en Rigola pretén fer-nos arribar ?…. aquest text de Josè Luis Sampedro :

No hi ha democràcia ni a Espanya ni fora d’Espanya. La gent està boja? No, la gent està manipulada. L’opinió pública no és l’opinió pública. L’opinió pública no és el resultat del pensament reflexiu de la gent. I això passa per dos motius.

 El primer és perquè no estem, en general, educats per pensar, per tenir pensament crític. Davant d’unes eleccions, la gent no raona, no pensa, no fa un estudi, una anàlisi. Es tria sobretot per motius viscerals, per les característiques del qui parla, per quina veu té, per les mentides que explica i que s’accepten.

 El segon motiu és perquè el poder existent, que avui és el poder econòmic, domina els mitjans d’informació i inculca a la gent les idees a través dels mitjans d’informació. La gent, avui, jutja sobretot pel que veu a la televisió. I vota segons el que veu i el que li diuen a la televisió. I no pensa per res en allò que li oculten. 

De manera que, en part, no se’ns està formant per ser uns veritables ciutadans conscients. En part no se’ns educa, sinó que se’ns condiciona per manipular i crear una opinió. Allò que anomenem opinió pública és una opinió mediàtica creada per l’educació i els mitjans. Totes dues coses controlades pel poder. Res més.

Jo crec que aquest petit desencís ha estat provocat per unes excessives expectatives que nosaltres mateixos ens havíem creat abans d’hora…. i no pas per la qualitat del espectacle ni tampoc per la magnifica interpretació dels actors.

Mes aviat crecs que es degut a que comencem a estar una mica farts de que aquests missatges ens arribin quasi sempre a partir de textos clàssics i no s’intenti innovar i crear nous textos o noves propostes a partir de idees magnifiques com la de Josè Luis Sanpedro. Es que no es possible crear un espectacle que transmeti els missatges clars, com l’anterior, a partir d’un text contemporani ??? Es que sempre tenim que imaginar-nos aquestes idees amb personatges d’un altre segle i recercar el missatge “amagat” en un text on les paraules parlen de tribuns romans ???

Veure un, o fins a dos “Shakespeares” a l’any pot ser inclús culturalment sa… però ja comença a cansar-nos que en el mon del Teatre actual, quant no es tenen idees noves es tingui que recórrer sempre al mateix. La “adoració excessiva” d’aquests clàssics, segons el meu punt de vista, ens allunya del nostre dia a dia mes proper, i converteix aquests textos en quelcom aliè i llunya i fins i tot a vegades avorrit. Em sap greu dir-ho i segurament algú em posarà a la pira de la foguera “virtual” per tal sacrilegi…. però senyors algú ho hauria de dir….. VOLEM MES TEATRE CONTEMPORANI SERIÓS !!!

Caius Marci Coriolà, general de l’exèrcit romà, és nomenat cònsol per les seves ferides de guerra, en contra de la voluntat dels tribuns i davant d’una dubtosa participació del poble. Aquest desacord mou els tribuns a obrir un debat amb els patricis qüestionant la lleialtat de Coriolà, i encoratja una revolta contra ell que culmina amb el seu desterrament. Per venjar-se’n, Coriolà marxa al poble enemic i encapçala el seu exèrcit per atacar Roma. A les portes de la ciutat, la seva mare és l’única que aconsegueix fer-lo retirar. Un cop torna a la ciutat que l’acull, però, és assassinat.

Que ens va agradar ???

El plantejament de l’obra actualitzada a dia d’avui (no el text)…. que fins i tot fan que els intèrprets estiguin vestits com en la actualitat… també que trenquin la quarta paret per preguntar al “poble/espectadors” a peu de butaques si estan o no d’acord amb la seva política…. evidentment el public calla.  M’hauria agradat cridar que NO …. però no vaig creure que valgues la pena muntar el numeret

La simplificació del argument a menys de la mitat de la durada (tan sols 1 hora i 20 minuts), extraient el nucli del seu significat…i reduint els personatges a vuit.

Les Rigolades que tan ens agraden com la pluja de guants de boxe vermells per simular una batalla…. la paraula DEMOCRACY en retol lluminós, que en alguns moments queda tan sols il·luminades les lletres “CRAC”. Em van sobrar les escenes estàtiques dels personatges palplantats.

La escenografia senzilla, casi nua, de Max Glaenzel, que deixa el text lliure de qualsevol distracció, així com la il·luminació de Maria Domènech i el so Igor Pinto, tots ells força aconseguits.

– Les interpretacions extraordinàries de JOAN CARRERAS i d’ALÍCIA PÉREZ….. així com la resta de actors en una actuació quasi coral per el repartiment de temps en quasi tots els personatges. Ens varem quedar amb mes ganes de MERCÈ ARÁNEGA, però el paper de mare de Coriolà no li permet mes del que ja fa.

CORIOLÀ de WILLIAM SHAKESPEARE adaptació lliure i direcció ÀLEX RIGOLA

intèrprets Mercè Aránega Volúmnia / Aina Calpe lloctinent d’Aufidi / Joan Carreras Caius Marci, després Coriolà / Oriol Guinart Meneni / Alícia Pérez Sicini / Jordi Puig “Kai” Larci / Santi Ricart Comini / Marc Rodríguez Brutus

traducció de l’anglès Joan Sellent / escenografia Max Glaenzel / vestuari Berta Riera/ caracterització Eva Fernández / il·luminació Maria Domènech (a.a.i.) / so Igor Pinto

coproducció Teatre Lliure, EL CANAL – Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona

——————————————————————————————————

– Teatre Lliure de Montjuïc – Assaig general ( preu pagat 0 € –  Invitació)

—————————————————————————————————-

6 thoughts on “– Teatre – Assaig general CORIOLÀ (***) – Teatre Lliure de Montjuïc

  1. Montserrat Fdez. Costa

    SI, em sembla que ja hem comentat altres cops això de les adaptacions.
    És important que un autor com W. Shakespeare es programi, molts espectadors, sobretot el joves, potser no han tingut l’ocasió de veure’l. I , suposo, es vol demostrar que unes obres escrites en el segle XVII (1608) poden tenir una temàtica actual. Però , personalment, tant Shaskespeare,,,,també tenen una temàtica actual les obres del H. Pinter i mira!

    Segons Marià Manent en el seu pròleg a Coriolà comenta que “el protagonista d’aquesta tragèdia pertany al grup de personatges de Shakespeare que es distingeixen perquè els mou un sentiment únic que els domina. Són el contrari dels personatges difícils i complexos com Hamlet o Cleopatra…”

    M’encanta el muntatge. Despullar l’escenari, unificar el vestuari i jugar amb els guants de boxa vermells, ho trobo genial.

    Amb tot, em fa mandra visionar un altre cop un Shakespeare!

    Salut!

    Montse

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Montse

      En cap moment crec que es tenen que deixar de representar obres de Shaskespeare…. però la veritat es que començo a cansar-me de tans classics i tan poc Teatre contemporani (si no es tracta de teatre “cutresalchichero”, que fa riure al personal, però que en realitat el seu unic objectiu es fer calaix).

      El muntatge d’en Rigola, com sempre …el millor !!!

      Salut

      Respon
  2. Antoni

    Miquel, si llegeixes els comentaris de Coriolà al meu blog veuràs que aquest cop no coincidim gairebé en res. Bé, apart d’alguns moments, com el FIVE YEARS del Bowie, que a diferència del Xavi Cairo, a mi si em va agradar, i d’alguna interpretació, la resta no em va dir res. Quan em passa això i veig que tothom en parla bé penso que es cosa meva, i que o bé tenia un mal dia o bé no vaig saber entendre el missatge… O que a mida que vaig veient més coses em costa més valorar-les… però no, perquè Incendis em va deixar clavat a la cadira.
    Tampoc coincidim gaire en El Mercader de Venècia, però m’agrada veure que tenim percepcions diferents d’una mateixa cosa… em fa mirar-m’ho d’una manera diferent.
    Gràcies,

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Perdona abans de tot el meu retard en la resposta, però hem estat a Valencia uns dies per les Falles e hi intentat desconectar una mica de tot…. fins i tot del Bloc.

      Acabo de llegir la teva crónica i jo crec que estem força d’acord amb moltes coses del que dius…. jo també estic una mica fart de tan clàssic i necessito gaudir mes de teatre contemporani.

      En el que no estic gens d’acord amb tu es amb la visió d’en Rigola. Jo soc un fan d’aquest bon home i m’agrada molt quasi tot el que fa. Considero que Bieito i ell son la “creme” del Teatre a casa nostre, i aixi es reconegut internacionalment.

      Jo crec que no podria veure un Shakespeare a “pelo” tal i com va ser escrit…m’agrada que l’actualitzin a dia d’avui i aquest home ho sap fer de meravella, encara que en aquesta ocasió crec que no ha estat del tot encertat.

      Una abraçada

      Respon
  3. Retroenllaç: Humor | Caracolero.com

Leave a Reply to Montserrat Fdez. Costa Cancel reply