Dijous dia 8/03/2012, vam assistir a la preestrena de la pel.licula francesa INTOCABLE, als Cinemes Girona en una iniciativa de l’Associació de Veïns i Amics del Passeig de Sant Joan per reactivar el format de Cinefòrum. En aquest cas en concret es comptava amb la presencia de Jaime Zulaika traductor del llibre en el que s’ha basat la pel.licula.
Una aspecte important d’aquests Cinemes de Barcelona, es que és una de les poques sales que en la mida del possible acostumen a fer la versió en Català, com en aquest cas.
Malauradament nosaltres no vam poder (aquerst cop), assistir al Cinefòrum però de ben segur que donarem suport a aquesta iniciativa en les properes convocatòries (segon dijous de cada mes als cinemes Girona).
INTOCABLE és una pel.licula basada en fets reals que ens explica la trobada entre dos homes radicalment diferents que s’acaben convertint en camarades inseparables.
Un greu accident de parapent deixa a Philippe (François Cluzet) paraplègic, sense mobilitat en tot el cos, amb excepció del cap. Ell es ric i viu en una mansió al centre de París rodejat de servents i amb totes les comoditats. La seva nova situació obliga a contractar els serveis d’una persona que l’atengui las vint-i-quatre hores del dia.
El seu equip inicia una acurada selecció de personal i Driss (Omar Sy) es presenta amb la única intenció d’aconseguir la signatura en el paper que li permeti continuar cobrant l’atur. Es un jove de color que viu al extraradi de Paris, en un barri marginal on la droga i la delinqüència conformen el dia a dia.
Destinats a no entendre’s aprendran a barrejar el mon de la opera i el hip-hop, la forma de comportar-se de l’alta societat amb el llenguatge de carrer, las sabates amb les vambes. Dos mons diferents que s’entrellacen i ens mostren multitud de situacions que ens fan riure, somriure i emocionar.
Amb mes de 19 milions d’espectadors INTOCABLE s’ha convertit en un autentic fenomen a França i va ser la Pel.licula de Clausura en el Festival de Cinema de San Sebastià. Ha obtingut el Cesar al millor actor per a Omar Sy, i el premi a la millor pel.licula i al millor actor en el Festival de Tokio.
Una pel-licula d’una gran sensibilitat que ens va agradar molt.
Tot i que ens presenta un mon inabastable per a moltes persones, si que ens ensenya que la convivència entre diferents cultures i classes socials es possible i que nomes cal voler fer-ho.
No ens parlem nomes de deficiències físiques sinó també de les deficiències emocionals de les persones. La pel.licula defensa que la fragilitat no es una fatalitat, tots som fràgils d’una manera o altre i per aixo la historia esta explicada de forma que en cap moment provoca compassió sinó que ens ajuda a reflexionar que el fet de viure en una societat que aspira a la perfecció, a la eterna joventut, al poder no ens fa immunes al sofriment i a no sentir la felicitat en tot moment.
Títol original: Intouchables
Direcció i guio: Eric Toledano i Olivier Nakache
Els directors i guionistes de "Intocable", Eric Toledano i Olivier Nakache
Interpretació: François Cluzet (Philippe), Omar Sy (Driss), Audrey Fleurot (Magalie), Anne Le Ny (Yvonne), Clotilde Mollet (Marcelle), Alba Gaïa Bellugi (Elisa), Cyril Mendy (Adama), Christian Ameri (Albert).
Producció: Nicolas Duval-Adassovsky, Laurent Zeitoun i Yann Zenou.
Música: Ludovico Einaudi.
Fotografia: Mathieu Vadepied. – Muntatge: Dorian Rigal-Ansous. – Vestuari: Isabelle Pannetier – Any: 2011. – Duració: 115 min
——————————————————————————————————
– Cinemes Girona – Preu 7 € – ( preu pagat 4 € – Pre estrena)
——————————————————————————————————
Es un luxe molt agradable que l’èxit popular i la qualitat artística vagin de la ma. La veurem, ara amb molta menys por. 😉
Home, gràcies per confiar en el nostre criteri, però de vegades si esperes molt d’alguna cosa surts decebut !!!! espero que no sigui el cas i que t’agradi. Un petó.
Ja la he vist, i m’ha agradat molt més com ho expliques I el que has extret que el que he vist jo. He rigut, però he sortit bastant fred. Amb el cine m’he tornat molt punyetero, pero li donaria tres *** , només una menys que tu 😉 (*** … o potser **… JA JA)
Imma i Miquel, us vam veure un moment com marxàveu. No ens veu sentir. Nosaltres estàvem a la paret de mà esquerra molt endarrera. Ens vam quedar al Forum, per cert massa curt perquè a les 10 s’havia de deixar la sala lliure.
Sembla que la pel.li està basada en la segona part de la novel.la.
S’ha tractat d’una manera divertida i desenfada un drama. En el forum es va comparar amb la història de Mar Adentro. Efectivament no és el mateix ser millonari i tetraplègic que ser un “pelagatos”. Però els sentiments i i el handicap pesonal és el mateix. Jo diria que en aquesta cinta les relacions humanes d’amistat, complicitat i responsabilitat estan bastant ben resoltes.
L’Àlex Gorina havia de fer-li una entrevista al François Cluzet a La Finestra indiscreta , diumenge a la nit. Qui li interessi pot recuperar-ho per internet (catradio.cat/programes).
Amb tot el forum va se’ns va fer molt curt. Sembla que els organitzadors han pensat amb la possibilitat de muntar un forum virtual per poder seguir opinant sobre les pel.lis i enriquir-nos mutuament.
Gràcies als organitzadors i als Cinemes Girona!
Salut!
Montse
Abans d’entrar vam mirar a la enoooooorme cua per si us veiem i estàvem convençuts que no estàveu, a mes ens havies comentat que estàveu molt enfeinats amb lo del pis. Vam sortir ràpid perquè teníem un tema familiar però a la propera vegada de ben segur que ens quedarem. Sempre ens agrada molt la possibilitat dels cinefòrums (hem assistit a algun que fan als cinemes Alexandra) i les xerrades amb els autors / actors que s’organitzem al TNC, al Lliure o al Romea. Pensem que son molt enriquidors i de vegades et fan canviar la percepció de la obra.
Com hauràs vist a nosaltres ens va agradar força l’enfoc que fa la pel.licula del tema no dramatitzant la situació tot i que el que dius es ben cert, no es el mateix cobrir les teves necessitats de qualsevol tipus si els diners sobren. Es això que diuen, els diners no fan la felicitat …. però ajuda !!!!!
Gràcies, una abraçada.
I tant!!
Hola Imma:
Em quedo a mig camí entre la crítica que fas tu i la que ha fet Jose Luis al seu blog Ancha es mi casa. Amb les nostres filles de campaments, la meva dona i jo hem anat veure Intocables aquesta tarda. Ens ha agradat, però jo m`he quedat amb la sensació que es passava massa de puntetes pels temes més delicats com la gran diferència social entre els dos personatges, especialment el context marginal per on es mou en Dris (us vau fixar que no és gairebé fins al final de la pel.li que en Jacques no s’interessa per la vida personal del seu assistent?). Encara que es dóna una visió un tant edulcorada de la història, certament predomina el vitalisme i el bon humor i surts del cinema amb un somriure. Tanmateix, no entenc ni comparteixo la decisió de substituir l’assistent personal magrebí per un atractiu senegalès….
A reveure!
Es evident que es tracta d’una pel.licula que no aborda el tema de las diferencies entre classes socials, nomes des.de un punt de vista còmic amb les expressions d’en Dris quan descobreix el mon en el que viu en Jacques, jo no buscava res mes que una pel.licula com la que em vaig trobar i es per això que suposo que em va agradar i em va fer passar una molt bona estona. Crec que el director de la pel.licula volia mostrar la part amable del drama i no aprofundir en ell. Buscava el somriure i la complicitat, que no la denuncia. Gràcies i salutacions.
Amb permís vostre, deixeu-me ficar cullerada.
Algunes persones critiquen aquesta pel.licula perquè toca el tema molt superficialment, i no es comparable amb el llibre. Jo crec que son dos mitjans que no es poden comparar en absolut ja que un llibre pot arribar a expressar molt mes que el que una pel.licula pot desenvolupar en menys de 2 hores. El cinema, a no ser que es vulgui fer una pel-licula de mes de tres hores, te que escollir entre explicar el drama d’una situació com aquesta des de el punt de vista de cada un del personatges, o agafar la part amable de la qüestió i desenvolupar-la.
El cinema es imatge i ven mes un Senegalès guaperes i massis que un marroquí normalet…. això es evident…. però la pel.licula no enganya, ja que en el cas que ens ocupa i al final quant surten els crèdits, surten les fotografies del personatges reals de l’historia i això poques vegades es fa en el cinema.
Jo m’ho vaig passar molt be veient la pel.licula i no m’importaria tornar-la a veure.
Què tal, Miquel?
Certament, ens ho vam passar molt bé, veient la pel.li. De fet, vam anar a veure-la perquè li havien recomanat en el col.le a la nostra filla gran i, un cop vista, és una pel.lícula que ens agradaria que veiés pel seu optimisme i vitalitat. De tota manera, coincidint amb vosaltres que certament val la pena, a mesura que avançava l’argument no m’acabava de resultar del tot versemblant. Quan al final, en els crèdits, vaig veure els personatges reals, vaig pensar: aquest (per l’assistent) hauria de ser el veritable protagonista!!! Trobo que el Dris, interpretat per Omar Sy, pren un excessiu protagonisme que pràcticament el converteix en una mena de caricatura del personatge real… Potser el problema d’Intocable rau en el fet que està basat en fets reals i no és pròpiament una ficció. No sé si m’explico…
Cordialment.
T’expliques perfectament i bàsicament estem d’acord.
A la pel.licula el protagonista absolut de l’historia es l’assistent, i crec que està fet a posta per el Director de la pel.licula.
Esta basada en fets reals…com molts arguments de novel.les, pel.licules, obres de teatre…. però no per això el Director te que ser absolutament fidel amb la realitat.
Una abraçada