Això ja comença a ser un enamorament real, entre la Sala FlyHard i jo; poder estaria millor dit, un enamorament, entre la meva persona i el projecte de JORDI CASANOVAS el director d’aquesta sala i d’aquest increïble projecte que apropa bon Teatre a un reduït numero de persones (cada dia tan sols 40 afortunats espectadors) i a un preu gairebé ridícul… ( 5 o 10 euros, segons les teves possibilitats).
Cada cop que ens apropem a la Sala FlyHard sortim mes que satisfets, per no dir entusiasmats amb el que hem vist. Ens agrada saber a mes a mes que està absolutament prohibit entrar a la Sala per invitació… un bon exemple per parar els peus als molts aprofitats o “gorreros” teatraires que “estimen” el Teatre únicament quant van de franc… de “gorra”.
LA TERRA OBLIDADA, no es pas una excepció i torna a entusiasmar-nos l’Obra i també el poder veure i “viure” bon Teatre a un parell de pams de la teva cara. Aquest cop JORDI CASANOVAS prescindeix de la Companya FlyHard i escolleix una companya teatral anomenada ARCÀDIA que nosaltres no havíem vist mai treballar. No es tracta d’una comèdia com l’ultima que varem veure aquí en aquesta petitissima sala….. mes aviat tot el contrari. Es una obra DURA, molt dura… que et fa remoure literalment a la butaca… i que fins i tot et venen ganes d’aixecar-te i prendre part per defensar al iaio protagonista i fotre un parell de mastegots a alguns dels personatges que fan de fills. El iaio protagonista que curiosament no diu ni “mu” en tota la representació…… o si ???
LA TERRA OBLIDADA de LLÀTZER GARCIA (que fa de dramaturg i director a l’hora), és un drama molt actual i molt creïble, i es que ho vivim constantment al nostre voltant … i que fins i tot ens pot passar a nosaltres mateixos; precisament per aquesta causa fa que tot plegat sigui una representació difícil d’empassar.
El pare, que ja fa temps que està en un cadira de rodes a causa d’una malaltia, ha emmudit de sobte. Viu amb la seva filla Marta que es fa carreg d’ell i el cuida en el petit poble del nord de Catalunya on estan les seves arrels. Marta espantada per el silenci del pare fa cridar als seus germans que viuen a ciutat, Maria i Isaac perquè el vinguin a visitar, cosa que no fan gaire sovint. La relació del pare amb aquests dos fills es quasi inexistent, especialment amb el noi…. i es que, es considera traït per l’hereu que el va abandonar a ell i les seves terres per fugir a ciutat, en busca d’una vida mes còmode.
Els fills desitgen que el pare torni a parlar i sobretot, volen entendre el motiu del seu obstinat silenci…. un silenci que a mesura que passen les hores s’anirà tornant desesperant…. obrirà antigues ferides i farà que la pitjor personalitat d’ells sortí a la llum.
La companyia teatral ARCÀDIA, va néixer l’estiu del 2009, amb l’objectiu de crear nous texts teatrals que ells mateixos representen. LLÀTZER GARCIA, a fi d’escriure aquest argument s’ha recolzat amb la cinematografia d’Ingmar Bergman i de de llibres llegits, especialment de “la invenció de la solitud” de Paul Auster.
L’Obra avança en temps real, en el menjador de la casa del pare …. una família en la que ha mancat la comprensió i l’afecte. La terra que estimava el pare, ha estat oblidada per dos dels fills i a ell això l’ha ensorrat. L’enfrontament entre la “cultura” pagesa i la urbana…. l’abandó de les arrels…. la fugida a un mom millor… mes lliure però mes inhumà…. el pensar cada cop mes en un mateix i oblidar a la gent que estimes o has estimat.
L’interpretació de JOSEP MOTA es absolutament angoixant; sense paraules expressa la seva desesperació, la d’un vell oblidat…. un treball d’interpretació teatral absolutament fascinant. Un treball que es te la gran sort de veure a “tocar”, perquè tot el seu treball es a base d’expressions de la cara…. i de debò que sap expressar-se i “diu” tot el que vol dir amb silencis, amb mirades, amb expressions que esgarrifen als espectadors, que també acaben desitjant que parlin d’una punyetera vegada.
Jo crec que aconsegueix transformar als espectadors en els seus propis fills (això si…. sense dret a parlar)… els espectadors es troben gairebé, sense voler, formant part de l’obra i el fa posicionar-se al costat de Marta, el pare i de Mima (la novia del fill) que semblen entendre mes al pare….. la sala es converteix en una família de 44 fills i un pare.
MUGUET FRANC interpreta la filla que ha sacrificat la seva vida per cuidar al pare i que ha arribat un moment que necessita l’ajut dels seus germans que evidentment es volen rentar les mans…. una interpretació molt aconseguida.
De fet l’actuació es força coral i els 5 actors, cada un en el seu paper, fan un treball magnific… aconseguint amb pocs mitjans fer teatre del que m’agrada…. teatre actual, teatre contemporani… bon teatre i d’aprop.
Os recomano que no la deixeu passar… no os la perdeu….. i crec que teniu molta sort perquè acaben de prorrogar fins al 26 de març. Reserveu les vostres localitats… es molt fàcil a traves de la pagina web de la pròpia Sala Flyhard.
——————————————————————————————————-
Direcció: Llàtzer Garcia
Intèrprets: Marta Aran, Muguet Franc, Josep Mota, Guillem Motos, Mima Riera.
Ajudant de direcció: Javier J. Moyano – Espai Escènic i vestuari: Albert Pascual
Producció: FlyHard Produccions S.L. – Producció executiva: Roser Blanch
————————————————————————————————
– Sala FlyHard – Preu 5 o 10 € – ( preu pagat 10 € )
————————————————————————————————-
Ahir vam anar a veure “La Terra Oblidada” a la Sala Atrium,ens va agradar molt,tot hi que la vam tenir que pair durant una bona estona.
Obra molt,molt dura.
Un drama que jo el dividiria en dos moments històrics pel que fa a la família,un de fa unes dues generacions i l’altre una situació de plena actualitat.
El de fa dues generacions,seria aquells fills que no van rebre amor per part del pare,on els fills eren tractats com a treballadors i com a conseqüència,aquests no van saber transmetre amor als seus fills.(Egoisme per part de la figura paterna de la casa)(Nois la vida és molt dura i s’ha de treballar per tirar endavant i deixar-nos de punyetes)
I un tema molt actual que és la fredor de molts fills envers els seus pares quan aquests són grans.(Egoisme per part dels fills en l’actualitat)
Per sort no sempre passa ni una cosa ni l’altre,però el avi d’aquesta obra,és el pobre que pateix les dues situacions.Un home que no va rebre amor per part del seu pare i no rep amor per part dels fills,i això és el que en el fons es reclama .
En aquesta ocasió el pare era interpretat per Gal Soler i la núvia del fill per Laura Pujolàs .
Tots els actors fantàstics.
El pare mentre no parla amb les mirades i l’expressió de la cara transmet molt,i al final quan parla,hi ha tanta sinceritat i veritat en les seves paraules,que ens colpeja en el més endins nostre.
Hi ha molta gent que hi hauria d’anar a veure aquest tipus d’obres per reflexionar .
Dissabte que ve “Adreça desconeguda” i diumenge “La vida es Sueño”
Absolutament d’acord amb tot el que dius. La meva valoració de 4 estrelles crec que ho diu tot. Una producció magnifica…. això si…. duríssima i molt real per desgracia.
Josep Mota, l’actor que feia d’avi en l’anterior versió a mi em va deixar noquejat… una interpretació que mai oblidarem, i mes encara sabent que va morir als pocs dies de finalitzar les representacions.
Adreça desconeguda la varem veure amb altres actors ja fa uns anys… i ens va agradar molt. De la Vida es sueño, ja teniu la crònica…. sereu uns privilegiats ja que les entrades estan exhaurides.
Ja ens direu el que os sembla.