– Cinema (documental) – EL CIELO ABIERTO – Cinemes Renoir Floridablanca

Dijous dia 1 vam estar convidats a la estrena del documental del mes de març EL CIELO ABIERTO als cinemes Renoir Floridablanca.

El cielo abierto és la història de Monsenyor Óscar Arnulfo Romero, la veu dels sense veu a El Salvador, el capellà revolucionari que va ser assassinat el 24 de març de 1980. Les seves homilies, retransmeses per radio per tot el país, van ser una alerta constant contra la violència i la violació dels drets humans que tenien lloc a la seva terra.

Narra la història d’un crim llargament anunciat, fet premonitori d’una guerra civil que duraria més de 10 anys i una trucada d’atenció a la resta del món cap a les injustícies sofertes per un poble amenaçat per la pobresa i les desaparicions de familiars.

Estem davant un documental summament cru i veraç que està integrat per més de 40 testimoniatges de mestresses de casa, militars, exmilitars, gent de l’església, oficinistes, activistes socials …. Conjuntat amb material d’arxiu ens donen una visió de la submisió del poble salvadorenc en els anys 80 i de com Monsenyor Romero es converteix en una llum d’esperança.

No està construït de manera pamfletària sinó com una manera de mostrar la barbàrie i la injustícia d’un fragment de la historia recent d’Amèrica Llatina i que obliga a la reflexió.

Monsenyor Romero formava part del grup de sacerdots conservadors que van rebutjar inicialment les disposicions del Concili Vaticà II i van experimentar gradualment una profunda transformació de consciència que els va conduir a abraçar els Evangelis des de la lectura social de la teologia de l’Alliberament. I se’ls va ratllar de comunistes, revolucionaris, incendiaris.

Aquests sacerdots es troben en diversos països però cap d’ells no va ser tan emblemàtic com Monsenyor Romero. La seva prèdica en contra de la repressió militar i la injustícia social, la pau i la democràcia va començar un mes desprès d’assolir l’arquebisbat, i el seu detonant va ser la mort del seu amic Rutilio Gran, encarregat de la parròquia de Aguilares el 12 de març de 1977. Tres anys mes tard ell també seria assassinat durant una missa oferta en la capella del Hospital de la Divina Providencia. El diumenge anterior, diumenge de Rams , en el seu sermò havia exigit al exèrcit cessar la repressió i desobeir als seus superiors : “Y ante una orden de matar que dé un hombre, debe prevalecer la ley de Dios… Una ley inmoral nadie tiene que cumplirla”.

Everardo González es director, productor i fotògraf i es conegut per un documental anterior anomenat Los ladrones viejos, las leyendas del Artegio.  El cielo abierto va ser un treball per encàrrec i li va ocasionar molts problemes per el enfoc que li va donar i no va poder estrenar-ho fins al Festival Internacional de cinema  de Guadalajara l’any 2011.

“Esta idea de atacar y luego tener nuestros mártires nos encanta en América Latina. Toda la vida hemos funcionado con los mártires, lo mismo los caudillos de la Revolución; pero lo interesante es ver cómo el poder mediático sirve para callar muchas voces. Lo triste es que hoy vemos que hay un vacío en general. Hacen falta figuras de liderazgo. Creo que eso es lo que nos tiene jodidos en México”.

Si voleu obtindre informació del DOCUMENTAL DEL MES cliqueu AQUÍ.

Fitxa tècnica

Direcció: Everardo González – Nacionalitat: Méxic (2010) – Muntatge: Juan Manuel Figueroa – Música: Saúl Ledesma RADAID – So : Pablo Tamez

Durada: 100′ – VO en castellà

4 thoughts on “– Cinema (documental) – EL CIELO ABIERTO – Cinemes Renoir Floridablanca

  1. josep

    Encara recordo el dia que vaig escoltar la noticia de l’assassinat de Monsenyor Romero, un representant de l’església catòlica i que la mateixa església el té a l’oblit ja que no li interessa el seu missatge de pau. Per contra, l’església anglicana el té, a la façana de l’abadia de Westminster, en una escultura, juntament amb altres màrtirs pacifistes del segle XX com Luther King. Així és com paga el poder (en aquest cas el Vaticà) als que s’en surten dels seus anacrònics dogmes.
    Una abraçada

    Respon
    1. Imma

      La anomenada Església de l’Alliberament sempre ha estat perseguida des.de la pròpia església, però no ens hem d’estranyar de res ja que si mirem la historia des-de sempre la església ha estat al costat del poder polític i del poder social i això no es compatible amb els drets de las classes cultural i socialment menys poderoses.
      En aquest documental, centrat en els anys en que Monsenyor Romero va ser arquebisbe es veu tot el rerefons social del país i com sistemàticament els membres de la església i les persones del poble que intentaven fer prendre consciencia de la seva situació, eren assassinats, Un documental molt dur perquè a mes no es un fet aïllat, es la historia del mon passada, present i futura.
      Has vist com llueix el cargol ??
      Gràcies i una abraçada.

      Respon
  2. Montserrat Fdez. Costa

    D’acord amb el que dieu!
    Les altes gerarquies eclesiàstiques amb el seus lligams a les oligarquies polítiques, el poder absolut i l’obscurantisme, han desfigurat i desvirtuat l’escència i la finalitat d’un missatge d’un home que va viure fa 2000 anys, i que potser va ser el primer comunista de la història. Senzillament, fa nosa a tots aquests poders aquesta ideologia, on es proclama que tots som iguals i on la gran hipocresia i parafarnàlia de les esglèsies/religions s’empra per adormir i dominar al poble!!
    Per cert, recordeu a en Casaldàguila? Fa uns quants anys, TV3 va emetre una entrevista prou interessant.
    Salut,

    Montse

    Respon
    1. Imma

      Al principi del documental, unes escenes que et posen la pell de gallina, alguns feligresos cauen al terra per debilitat, i el capella es dirigeix al poble i els hi diu que si passen gana i fred a la terra que no es preocupin perquè “Bienaventurados ………” , que quan estiguin al cel, quan siguin morts en aquesta terra ja podran menjar com els rics !!!!!!!!!
      Increïble veure com la gent acota el cap i surt de la església sense piular i tremolant de fred i fam.

      Respon

Leave a Reply