Amb força retard em poso a fer la crònica del espectable que varem veure diumenge passat, 26/02/2012 . A la Sala del Teatre Lliure de Gràcia amb l’escenografia al mig del públic, separant-lo en dues grades de tan sols 4 fileres per banda.. Nosaltres asseguts a la fila 1 varem gaudir un altre cop de bon teatre de text. L’obra s’anomena ESPIADIMONIS ( en castellà “Libelula”) de l’autor Ramón Gomis de Barberà.

Quatre personatges tan sols a dalt del escenari, dirigits per Iban Beltran. En les pròpies paraules de l’autor, “Espiadimonis es tracta d’un plaer efímer…. exactament com el vol de l’espiadimois, caòtic, divertit, que dura, només, el temps de la calor.”

L’autor de professió metge i investigador en l’àmbit de la biomedicina, agafa la ploma i escriu una historia que intenta estudiar els comportaments d’aquets quatre personatges que entrecreuen les seves vides, creant entre ells triangles amorosos i canvis de parella “secrets”. El que al principi sembla un argument basat en el mon científic, poc a poc es transforma en una quotidianitat de relaciones humanes que es mouen en realitat per els seus propis interessos. L’autor observa els personatges en la seva intimitat.

En l’interior d’una casa, es viuen emocions… i la metàfora del espiadimonis es la manera d’explicar-nos com les persones deambulen per l’escenari sense saber ben be on anar ni quin futur desitgen per ells mateixos. Triangle amorós, canvi de parelles, invasió constant en la vida del altre … possessió del ser estimat, dependència absoluta de la persona que estimes… estimar amb el cap o amb el cor, tot això embolcallat amb un argument amb una certa intriga i presentant dues generacions que els separa una bona pila d’anys.

Teatre de text, del que fa pensar ja que reflecteix com un mirall molts aspectes de la nostres pròpies vides. Bon Teatre, del que ens agrada.

Els intèrprets : JOAN ANGUERA (professor Jové) – MUNTSA ALCAÑIZ (Àngels) – ELENA FORTUNY (Verònika) – ALBA PUJOL (Ela)…. tots ells amb bones interpretacions viscudes per el públic de ben aprop. En Joan Anguera ens va sorprendre amb una actuació que fa creïble el seu personatge de vell professor, que s’aprofita sexualment (encara) de les dones que el rodegen. Però amb tota seguretat Muntsa Alcañiz, eclipsa sense voler als altres tres actors que l’acompanyen.

La escenografia senzilla (responsabilitat de Sebastià Brosa), amb pocs recursos però efectista… que aprofita el canvi d’escenes i el pas del temps, per variar els decorats amb pocs elements, però que situen molt be al espectador. El vestuari de Míriam Compte, força aconseguit, així com d’il·luminació (Lionel Spycher) i el so (Damien Bazin)

Es una coproducció del Centre d’Arts Escèniques de Reus (on va ser estrenada), i el Teatre Lliure, La podreu veure tan sols fins el proper dia 4 de març.

————————————————————————————————

– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 25 €  – ( preu pagat 6 € – Tres C )

————————————————————————————————-