Un altre matinal de diumenge amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, aquesta vegada dirigida per el director LOTHAR ZAGROSEK que debutava com a director de l’OBC.  Haig de dir que ens va agradar molt la seva direcció.

La primera part del concert va estar dedicada a un compositor català HÈCTOR PARRA i ESTEVE, nascut a Barcelona l’any 1976.

1 – Karst – Chroma II (2006) (***)  Aquesta peça va ser encarregada per l’estat francés. Va ser la segona peça per a gran orquestra, però la primera on es va forjar el seu particular llenguatge musical , on eixampla l’espectre sonor, des de sons simples i purs fins a sons complexos articulats però també caòtics i sorollosos. Parra interpreta la musica com si fos dins d’una cova on la roca calcària permet a l’aigua penetrar-la, diluir-la, amb sons rítmics que simulen el degoteig de l’aigua.

Hèctor Parra

2 – InFall – Chroma III (2011) (***+) obra d’encàrrec de l’OBC i que s’estrenava per l’ocasió.  Aquesta peça encara em va agradar mes que la primera…. amb una gran massa orquestral molt recolzada amb la percussió em va fer descobrir sons inimaginables fins a les hores, que tenien alguna semblança  amb alguna musica de “2001 una odissea en l’espai”; volia ser una visió cosmològica de l’existència humana amb un final com si es tractes d’una implosió de la matèria, la que marcarà tràgicament el final de l’univers, segons les paraules del propi compositor, que a dalt del escenari amb el micròfon a la ma, ens va posar un parell d’exemples per intentar explicar la seva creació.

.

Ens va sorprendre aquest magnífic compositor, ja que esperàvem que no ens agradaria gens per el tipus de música a la que no estem gaire acostumats…. però al tancar els ulls e intentar interioritzar.la, a mi em va semblar que segurament serviria molt be (la primera peça) com a banda sonora per una pel·lícula d’intriga per posar un exemple…. i la segona per una segona versió de 2001   Molt del públic assistent es removia a les butaques sense intentar ni tan sols per un moment oblidar-se de la música que està acostumat “sempre” a escoltar i tancar la seva sensibilitat a descobrir sons i musiques noves. Tasca realment difícil per el director i l’orquestra, que van poder interpretar-la a pesar de la seva gran dificultat.

La segona part es on es va interpretar la Simfonia núm. 5 en do sostingut menor (****) de GUSTAV MAHLER (Kalischt, República Txeca 1860 – Viena 1911).

Aquesta grandiosa obra d’art, te moments memorables, quasi màgics com tota la tercera part, però especialment el “Adagietto. Sehr langsam”, que va servir al cineasta Luchino Visconti per finalitzar la seva famosa pel·lícula  “Mort a Venècia”.

El Adagietto de Gustav Mahler, és una de les musiques que em posen la pell de gallina i crec que no soc l’únic que li passa això. Extraordinària. !!!… per escoltar una i mil vegades.

Aquesta Simfonia és una bellesa, però la trobo força desigual, i per exemple la primera part, el segon moviment sembla que es quasi una fanfàrria d’una banda i no pas una composició escrita per una gran orquestra, i en canvi a la segona part te un moviment que com a base te la interpretació d’un solista de trompa, que es extraordinari. En aquesta ocasió va ser en JUAN MANUEL GÓMEZ que va estar excel·lent.

——————————————————————————————————

– L’Auditori – Preus per persona de 20 a 45 Euros ( preu pagat 24 Euros – Abonament temporada)

—————————————————————————————————————————-

Us deixo un enllaç per que escolteu aquesta extraordinaria Simfonia, amb l’orquestra Berliner Philarmoniker dirigida per Simon Ratlle.  Cliqueu a sobre del logotip de Spotify.

Cargol Spotifandaire