El divendres 24/02/2012 desprès de veure LA BOHÈME, fem un mos rapit per sopar i per el carrer Sant Pau ens dirigim al Teatre Victòria. Canvi de Xip….. ara toca mes musica però totalment diferent; anem a veure el Musical COP DE ROCK (****)  i ho fem com a recolzament a un grup de gent (DAGOLL DAGOM), que ha optat per fer un Musical en Català, amb la musica Rock Català dels últims 20 anys.

Es una aposta arriscada, ja que amb tota seguretat no tindrà sortida a la resta del estat espanyol, i es que es tracta  d’un producte pensat i cantat en Català, i això es una llosa, com tothom sabem.  Les produccions que neixen a Madrid es poden “exportar” a la resta del territori però no al inrevés…. i no és tan sols una qüestió de llengua crec jo.

Sabem que no es un Musical, com nosaltres tenim entès que te que ser…. pensat i creat des de zero; en aquest cas es un recull de cançons i melodies com últimament s’esta fent a tot arreu… un popurri sobre un tema determinat amb un argument afegit lligant les cançons per fer-ho molt mes passable.  Es el cas per exemple de “Mamma Mia” que era un recull de ABBA… o “Hoy no me puedo levantar” del grup Mecano.

Però aquest espectacle ens sorprèn molt favorablement i es un altre cosa…. molt millor… i quant dic millor, vull dir 10  vegades millor que “Hoy no me puedo levantar”, que va ser un espectacle segon el nostre punt de vista “lamentable” (i no ens referim a les pròpies cançons).

El guió i direcció del espectacle es responsabilitat de JOAN LLUIS BOZZO i això es nota. Un espectacle que en principi sembla fet per adolescents, poc a poc vas entrant en un espectacle de força qualitat, fet amb molta cura, amb una posada en escena molt aconseguida a base de projeccions realment magnifiques, gracies al treball de ALFONS FLORES, al que tinc que felicitar especialment, perquè considero que les seves projeccions son molt millor que en LOS MISERABLES…. que ja voldrien tindre un producte amb la qualitat d’aquest.

COP DE ROCK és un missatge d’amor, d’admiració, i d’agraïment a les bandes mítiques que van fer possible el miracle del ROCK CATALÀ a principis de la dècada dels 90 del segle XX i fins als nostres dies. També és un missatge d’estímul i record a un públic enfervorit que va omplir a vessar els recintes on tocaven, i que, amb el seu suport i amb l’expressió dels seus desigs i sentiments, van modelar i donar sentit a aquest moviment musical que va moure tota una generació. Les cançons que van sonar en aquesta època són inmortals i algunes d’elles han esdevingut autèntics himnes.

Una història mediterrània d’un grup de joves d’un poble de la Costa Brava que tenen una banda de rock anomenada Cop de Rock! En una de les seves actuacions, coneixen un grup de noies de lesTerres de l’Ebre que han pujat a l’Empordà per celebrar el comiat de soltera d ́una d’elles. L’amor sorgeix entre alguns dels membres dels dos grups i allí comença una història d’amors, desamors, aventures i, sobretot, de les segones oportunitats que la vida ens ofereix. 

Títols com Més que la meva sang (Lax’n’Busto), Bon dia (Els Pets), Boig per tu (Sau), L’Empordà (Sopa de Cabra), Corren (Gossos), per citar-ne només unes quantes fins a un total de 56 cançons, posan la banda sonora de la història d’aquest moviment musical. Els grups representats son: Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, Gossos, Sau, Els Pets, Brams, Bars, Glaucs, Whiskyn’s, Elètrica Dharma, Ja t’ho dirè i Marc Parrot.

La interpretació dels actors/cantants ens va agradar molt, però tenim que fer una especial menció a ROGER BERRUEZO i MARIONA CASTILLO, els protagonistes principals.

Roger Berruezo

Mariona Castillo

En Roger Berruezo (Girona 1985), ja ha pujat als escenaris prèviament amb els següents espectacles: Què, el nou musical (2008), Hoy no me puedo levantar (2009), El fascinant noi que treia la llengua quan feia treballs manuals (2009).

Mariona Castillo (Barcelona 1983), va ser una de les protagonistes de Mamma Mia.