Ahir divendres 24/02/2012 vaig viure un dia molt intens musicalment parlant. Un contrast segurament massa bestia, però a la fi música… i l’important es que em van satisfer les dues propostes. Primer una de les Òperes mes conegudes i que mes m’estimo… LA BOHÈME de Giacomo Puccini. Desprès un Musical català amb una gran qualitat que no m’esperava pas, COP de ROCK, amb un recull de cançons de la nostra memòria històrica musical mes recent.
Us deixo dons, tan sols un breu apunt del que em va semblar el assaig de la producció de LA BOHÈME que s’estrenarà al Gran Teatre del Liceu, dilluns proper. Vaig assistir aquesta vegada convidat per la associació d’Amics del Liceu, de la que formo part i vaig gaudir de valent.
LA BOHÈME s’ha representat al Gran Teatre del Liceu fina a 238 vegades al llarg de l’historia i a partir del dilluns per sort una vegada desconvocada la vaga es faran 18 funcions més. El tenor mexicà RAMON VARGAS en el paper de Rodolfo encapçala el primer dels 3 o 4 repartiments que es faran aquests dies… es a la fi el seu debut operístic en aquest teatre i a mi em va agradar força encara que va tenir alguns petits errors…. però es te que tenir en compte que es tractava d’un assaig general i no sempre els cantants donen tot de si en aquests assajos. Esperem dons a fer la crònica amb mes profunditat a la nostra funció d’abonament al proper 9 de març.
De moment us deixo un video amb la famosa aria “Che gelida manina” amb RAMON VARGAS, el protagonista que vaig poder veure ahir sobre l’escenari del Liceu….
Comedia lìrica en quatre actes. Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica basat en les Scènes de la vie de bohème d’Henry Murger (1845-48). Música de Giacomo Puccini. Estrenada l’1 de febrer de 1896 al Teatro Regio de Torí. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 10 d’abril de 1898.
A partir de mitjan segle XIX –en un context dominat pels efectes de la industrialització, el predomini dels valors burgesos i un clima intel•lectual monopolitzat pel positivisme laic, materialista i científic–, l’art es va tornar realista: tenia com a objectiu mostrar –gairebé fotogràficament– la realitat tal com era, sense fer-la ni més amable, ni més bella. I una òpera com La Bohème, en què es parla de la fragilitat de la felicitat en un món de misèria, de fred i de malaltia, n’és una mostra evident. És l’estètica del verisme –versió italiana del naturalisme francès d’Émile Zola– que en La Bohème, però, se sentimentalitza, i atenua així la cruesa amb què altres reproduïen la brutalitat de la realitat social. Quatre joves artistes viuen la quotidianitat diària esperant –entre somnis i decepcions– algun esdeveniment que els dugui a la glòria, mentre als protagonistes –Mimì i Rodolfo– la pobresa i la desgràcia els neguen la felicitat d’estimar-se. El text i la música ho expliquen, però, amb una tendresa melodramàtica plaent amb la qual es fàcil identificar-se.
El repartiment que varem veure va ser el mateix del dia de l’estrena; el dia 9/03 tindrem un altre repartiment i llavors ja farem la crònica amb una mica mes de profunditat. En el repartiment que vaig poder escoltar em va agradar molt Fiorenza Cedolins aixi com Ainhoa Arteta. En un segón nivell també em van agradar força Ramón Varga, Christopher Maltman i Carlo Colombara.
La posada en escena molt espectacular i força aconseguida.
Us recomano que assistiu al Gran Teatre del Liceu, per veure una de les 18 representacions que es faran del 27/02 al 19/03/2012…. de veritat que paga la pena. A mes a mes crec que es una manera de recolzar el nostre teatre d’òpera… el de Catalunya, que per el que sembla alguns voldrien fer desaparèixer o convertir-ho en un teatre provincià sense ressò internacional. No deixem que passi el mateix que amb l’aeroport i tantes altres coses a Catalunya.
I si no podeu econòmicament, teniu la possibilitat de veure aquesta producció al cinema en directe, el proper dia 13 de març. Animeu-vos !!!
Direcció musical : Víctor Pablo Pérez
Mimì : Fiorenza Cedolins, Rodolfo : Ramón Varga , Marcello: Christopher Maltman, Schaunard : Gabriel Bermúdez, Musetta : Ainhoa Arteta, Colline: Carlo Colombara, Benoît/Alcindoro: Valeriano Lanchas, Parpignol: Omar A. Jara, Sargent: Gabriel Diap, Aduaner: Dimitar Darlev, Venedor: Graham Lister
———————————————————————————————–
– Gran Teatre del Liceu – Preu – gratuït per invitació
( preu pagat 0 € – invitació Amics del Liceu)
————————————————————————————————
Trasllat des de Girona i entrada amb el 1r. repartiment: 180 euros.Amb això, vaig 2 dies a Madrid, i veig FOLLIES i EL GATO MONTES. Esperarem el dia 13 de març i des d’un cinema la veig en directe i amb alta definició per 15 euros. Si, ja se que no és el mateix, però….
Entenc el teu raonament Pere, però nosaltres mai hem pagat 180 euros per veure una opera. Al Quart pis on acostumem a anar s’escolta oi es veu de conya i el preu que paguem es de 30 euros…. i també niant entrades a 10 euros sense visió, però amb el so en directe.
No vulguem ara fe creure a la gent del carrer, que el Liceu únicament es per gent amb moltes possibilitats econòmiques (això era en un altre època)…ja que si t’agrada i espaviles existeixen preus per totes les butxaques.
Si no recolzem el nostre Teatre d’òpera, des de Madrid tingues per segur que no ho faran….això si, el Teatre Real de Madrid sortira endavant ( i amb els nostres cales…)
Si ja se que hi ha entrades més econòmiques i bones. Però el viatge de 180 euros inclou entrada de platea, i trasllat amb bus, que et permet NO HAVER DE PATIR per tornar(darrer tren 21,35). O sia que aprofites un viatge així o t’has de quedar a dormir a BCN. Els “Reis” van dur-me entrada i viatge per 60 euros mitjançant l’obra social d’una caixa d’estalvis, pel 3r. repartiment. Es va suspendre per falta de “quorum”. Ja veus, ni LA BOHEME atrau. Com et dic, el dia 13 al cinema, i AVUI, veurem l’AIDA pels Amics de l’Òpera de Sabadell al Municipal. Qui no es conforma, es perquè no vol.
Això es diferent Pere…. no ho havies explicat del tot…. es una excursió de Girona amb el autocar inclòs. Si algun dia tens problemes per tornar a Girona de nit, casa nostre esta a la vostra disposició.
Digues als Reis Mags, que facin un esforç i et tornin a comprar entrades !!!
Segurament jo intentaré treure entrades també per veure LA BOHÈME als cinemes.
Ja ens explicaràs com ha estat AIDA.
Donçs l’AIDA d’ahir, és EL MILLOR que he vist fins ara als AMICS DE L’Òpera… Els 2 concertants del 2n. acte, sensacionals, amb un cor, afinadíssim. Els cantants més que passables i una posada en escena efectista. Van suplir la desfilada de la marxa triomfal amb un ballet, i la cosa va quedar més que be, tinguen en compte, que de no fer-ho així, haurien hagut de fer com a “La venganza de Don Mendo” d’en Fernando Fernàn Gomez, que sempre anaven passant els mateixos 5 extres disponibles.
Els REIS, ja no donen més de si. Dimecres anem a Madrid a veure el FOLLIES d’en Mario Gas i de passada veurem a La Zarzuela EL GATO MONTÉS, una de les comptades sarsueles(be, diuen que òpera), que NO HE VIST MAI. O sia, que de BOHEME “en directe”, res de res.
M’alegro molt de que t’agrades l’AIDA de Amics de l’Òpera de Sabadell. Es una assignatura pendent que tenim els Voltaires, ja que no hem anat mai encara a veure cap òpera a Sabadell…i la veritat es que en tenim ganes. Ens ha fet riure l’anècdota que expliques dels 5 extres sortint un cop i un altre per omplir l’escenari a “La venganza…”
Quant sigui gran, vull ser com tu Pere. Em fas enveja de debò…. no tindreu una entrada per mi per veure FOLLIES ???? les dents llaaaaargues !!!
A Girona no se, però a Barcelona als cinemes Cinesa, fa un parell de dies que únicament quedaven entrades per la fila 1… i això que el preu es un autentic abús…. 20 Euros !!!!!, quant al Liceu pots anar per 10 Euros i almenys escoltar-ho en directe. Canvio una entrada de la Boheme per un altre de FOLLIES…… cuela ?
Miquel,
Tal i com vam comentar quan ens vam veure en l’entracte de l’assaig general de La Bohéme, nosaltres també el vam gaudir molt. El segon acte, especatcular amb un moviment de gent impressionant dalt de l’escenari. Es el mateix muntatge de fa uns anys, però La Bohéme és La Bohéme, una de les òperes més emotives i que més toquen la fibra. Com diu un amic, “quan un no s’emociona amb La Bohéme es que els cantants no ho han fet bé”.
Una abraçada
Josep
Va ser un plaer gaudir d’aquesta Boheme plegats. Nosaltres el dia 9 tenim un altre repartiment, però espero trobar entrades per el dia 13 al Cinema…. anireu ?
Vaig descobrir el mon de l’Òpera amb La Bohème i Carmen. Per mi es molt mes que una òpera.
Salut !!!
Si, ja fa dies que tenim entrades pel dia 13 al Cinesa Diagonal, a veure si ens tornem a veure i gaudim d’una altra Boheme plegats, per descomptat el dia nou coincidirem al Liceu. Jo de petit recordo haver escoltat alguna ària de Verdi i de Mozart i curiosament les meves primeres òperes completes (molts anys més tard) van ser La Traviata i Le Nozze di Figaro, però no recordo quina de les dues va ser primer, el que si sé es que tinc un carinyo molt especial per les dues i segueixen sent dues de les meves òperes de capçalera.
Ahir per Internet vaig mirar de treure entrades per el Cinema Cinesa, i solament quedava fila 1. Ens conformarem dons amb la sessió del dia 9. Ens tornarem a retrobar al Liceu.
Vaig veure la Boheme, va estar bé, però vaig trobar massa “batibull” (s’escriu així) en el segon acte) massa “exuberància” de gent a l’escenari, et feia perdre l’acció de l’obra. És un defecte que estic trobant en el Liceu que posen simultaniament varies accions i et fan perdre la línia argumental. Amb les ganes que hi ha de feina, deuen trobar figurants “bé de preu” i vinga molta gent a l’escenari.
Vull comentar una cosa graciosa d’una Aida que vaig veure al Liceu, ja que parleu d’aquesta opera i dels figurants: A la marcha triomfal passaven els soldats, no eren 5, potser 25 o més, no es notava que eren els mateixos, llevat d’un que portava la llança no recta com els altres sino apoiada a l’espatlla i quedava inclinada, va passar dues vegades i cridava l’atenció per ser diferents als altres. Tothom reia. Va ser una broma del figurant? o estava despistat?
Hola Mariàngels
Gracies per tornar a escriure. Ja saps que ens agrada i molt, que la gent participi i expressi la seva opinió.
A la Boheme existeixen escenes on solament estan a sobre del escenari un parell de persones i en canvi moments espectaculars en el que apareixen figurants, el cor… i sembla que no hi capiguin a sobre del escenari. Jo crec que te que ser aixi; l’escena del carrer ple de gent es una festa, una fira, on estan els nanos jugant i comprant llaminadures, titellaires, trapezistes…. per mi es absolutament espectacular i reforça la meravellosa musica en moments molt puntuals. No crec sincerament que facin perdre la línia argumental.
De fet aquesta producció es una re-estrena exacte de la que es va fer al Liceu ara farà segurament una dècada mes menys… i va tenir tan d’èxit aquesta posada en escena que precisament per això en èpoques de crisi, la tornen a fer, per tal de no invertir mes calerons en noves produccions, aprofitant els decorats de fa uns anys… i de pas recollir uns bons calerons que els necessiten i molt, per tal de mantenir el Liceu.
Molts dels figurants (ho desconec del cert), crec que actuen sense cobrar, per el sol fet de poder viure una opera en viu a sobre del escenari. Jo almenys quan tingui temps i no treballi m’agradaria viure una experiència aixi, i gratuïtament. En els pastorets de petit ja ho feia.
El que expliques del tipus de la llança, es divertidíssim.
Una abraçada …. ah !!!! i torna aviat.