Es la novetat, i em va venir de gust tornar a la Filmoteca ahir 22/02/2012, per tal de veure una de les pel·lícules que formen part del cicle “Els millors films de l’any”, que per el que em sembla, es un recull de les millors pel·lícules estrenades a casa nostre durant la temporada 2010 / 2011 i que la critica ha valorat com les “millors”. 
VINCERE es un film de Marco Bellochio, una coproducció italo/francesa del 2009 (VOSE 128’), interpretada per Giovanna Mezzogiorno, Filippo Timi, Fausto Russo Alesi i Michela Cescon. Una pel·lícula realment dura, basada en el patiment de la primera dona del Duce Benito Mussolini, al ser rebutjada per ell desprès de tenir un fill per “accident” . Mussolini s’aprofita del enamorament quasi malaltís de Ida Dalservers amb ell.
Hi ha un secret en la vida de Mussolini. Una dona (Ida Dalser) i un fill, (Benito Albino Mussolini Dalser), que va néixer, va ser reconegut i després negat. És una pàgina fosca de la història ignorada en la biografia oficial del Duce.. Quan Ida Dalser es troba amb Mussolini a Milà, aquest és editor del diari Avanti!… i és un socialista fervent que planeja guiar les masses cap a un futur anticlerical, antimonàrquic i socialment emancipat.
Ida Dalser ja havia tingut un fugaç trobada amb ell a Trento, i havia quedat fascinada. Ella creu realment en ell i en les seves idees. Per finançar Il Popolo d’Itàlia, un diari que ell vol fundar i nucli del futur Partit Feixista, Ida Dalser ven tot el que té, i així aconsegueix el somni de Mussolini. Amb aquets diners i la publicació de la nova capçalera, Mussolini comença a ser molt conegut fins que aconsegueix tenir molt poder polític.
En esclatar la Primera Guerra Mundial, Benito Mussolini s’allista en l’exèrcit i desapareix. Quan Ida Dalser el torna a trobar, Mussolini està en un hospital militar, ferit i acompanyat i cuidat per Rachele, amb la que s’acaba de casar. Ida Dalser carrega furiosament contra la seva rival, exigint els seus drets com a veritable esposa de Mussolini i mare del seu fill primogènit. És expulsada per la força. Durant més d’onze anys, és tancada en una institució mental (i el seu fill en un centre), on és reclosa i torturada, perquè no pugui tornar a veure el seu fill mai més. Però Ida Dalser no es rendeix sense lluitar …
Marco Bellochio, aconsegueix fer un treball magnífic, on reflecteix un moment de l’història realment molt trist, amb el naixement del feixisme, però a pesar de la seva importància, això queda en un segon terme i el que fa sobresortir de tot plegat es l’història humana d’una dona enamorada del que serà posteriorment un monstre que intentarà canviar l’historia del mon i convertir-se en un personatge mes important que Napoleó.
La interpretació de Giovanna Mezzogiorno en el paper de Ida Dalser, es realment magnífic… i és veritablement la protagonista de l’història. A un segon nivell , Filippo Timi, també amb una bona interpretació de Mussolini de jove, que mes tard interpreta també el paper del fill, amb una expressivitat embogida i amb una mirada que arriba a inquietar als espectadors. 
Recomanable totalment. La tornaran a projectar dema 24/02 a les 19:30 Us deixo el link de la Filmoteca per si voleu mes informació. ———————————————————————————————–
Els cargols som molt nets
M’alegro molt que hagis “tornat” al cinema!
A veure, si els barcelonins deixem de tenir una Filmo viatgera d’una vegada per totes, ja tocava no?
La veritat Montse (o Serrat)…ja que el diminutiu en català es sempre les dos ultimes síl·labes o l’ultima… el meu diminutiu es QUEL. (Montse, encara que no ho sembli es una castellanada….jejejejeje… duele eh ???).
La veritat, com deia es que jo de jove a l’època que ens vam conèixer tu i jo a la colla, (anys 60 i 70)…jo era un cinèfil maníac que era capaç d’anar al Verdi, i desprès al Selecto o al Roxi, en una sola tarda. Quines èpoques !!! Fins i tot organitza-bem l’Imma i jo Cine Fòrums a Vitalici (amb el permís de govern civil…no fos cas de que fos una reunió il.legal), …. a la “meva” empresa, on llavors havia un ambient de companys de feina molt maco.
Amb l’excusa de la Filmoteca, crec que ens hem retrobat el cinema i jo un altre cop. Pobres de vosaltres que ara patireu de cròniques cinèfiles…. ja únicament us faltava això.
Vaig veure-la, i jo diria que fa bastant mes de un any. Té moltes coses bones, com bé dius, però no em va acabar de fer el pes (crec que em va semblar que tocava masses pals a l’hora), i la havia oblidat.
Aquesta de l’Arca Rusa que recomana xavicairo es un espectacle. I prenc nota de Shi, que té molt bona pinta. Gracies a tots dos.
Segurament tens raó en que vol tocar masses temes a l’hora. Jo em vaig centrar mes aviat amb la relació humana o inhumana dels dos protagonistes. Em va agradar la manera de enfocar-ho i la pròpia producció. Segurament tenia el dia idoni i estava obert a aquesta proposta.
L’Arca Russa la anem a veure aquesta mateixa tarda a les 19 a la Filmoteca. Per el que dieu tots, ens agradarà. Shi esta agendada per el dia 20 de març a les 20 hores. Gracies a tu per visitar-nos.
És certa l’anecdota que explica el film que va desafiar Déu? SI fou així, Déu se la va guardar, i li va fer pagar amb escreix el seu desafiament, perquè la fi d’en Mussolini va ser terrible.
Hola Mª Angels
No se que dir-te al respecte… desconec si aquesta escena esta basada en fets reals. A la pel.licula com ja has vist en el vídeo que he posat del començament de la pel.licula, Mussolini (encara no massa conegut), intenta d’una manera força barruera, desafiant i xulesca, demostrar que Déu no existeix. Es una opció crec jo, del director de la Pel.licula, força impactant per tal de demostrar el anticlericalisme del protagonista.
Pensa que en aquell temps, dir que no creies en Déu, era poc menys que el castig a la foguera. Avui en dia som molts, entre els que m’incloc, que no creiem en el Déu que la nostra cultura ens ha imposat…i no passa res. Cada un es lliure de pensar i creure en el que li sembli convenient. L’important de tot plegat es que no imposem la nostra creença als demès i ens respectem els uns als altres.
La fi de Mussolini, va ser terrible però perquè s’ho va guanyar a pols, ja que era literalment un cabró i l’únic que desitjava era el PODER per sobre de tot. No crec que cap Déu intervingues en el seu final… i si ho va fer va actuar com un esser humà i no com un s’entén que deuria ser un Déu.
Una abraçada
Hola, hola,
Com veieu vaig enrederida (estic de mudancessss!!). Hauré d’esperar fins l’abril per anar a la nova Filmo.
Xavi, veig que en Miquel ja t’ha respost,però… s’ha deixat una ubicació . O és que no recordeu quan estava al costat del mercat de Santa Caterina? (av. Catedral, és diu?). Imagina’t, amic Xavi, si la Filmoteca de BCN ha voltat!.. O t’hauria de dir ER, com molt correctament proposa en QUEL) ?
Ha, ha, tens raó Miquel, la normativa és aquesta. Però a mi, tota la vida m’han dit Montse i jo em dic, a mi mateixa, Montse des que em conec!. A més, les normes (algunes vegades) són per saltar-se-les!).
Parlant seriosament, voldria preguntar-vos si haig de fer alguna cosa especial per poder veure els nous comentaris que aneu fent, o haig d’entrar al blog i resseguir-los?
Montse, una ignorant en mecànica de blogs!
D’això…. com puc posar la meva foto?
No és que hagi sortit més afavorida que en “dibuixet”, però mira, és més real! I si coincidim en algun lloc amb algun “voltaire” sempre ens podrem saludar, no?
MONTSE, jo també discrepo amb això dels diminutius en català, imagina’t el meu hauria de ser Culada ??? … dons no, va a ser que no.
per tal de veure nous comentaris es senzill, quan tu fas un comentari has de marcar amb una creueta (a sota d’on deixes el mail i el nom) “Notify me of follow-up comments via email” abans d’enviar el comentari, automàticament rebràs un mail on t’indica que t’has subscrit i has de fer confirmar i a partir de llavors rebràs els comentaris que es facin en la mateixa entrada que tú has comentat.
No se si m’he explicat prou be. Ja m’ho diràs. Salutacions.
No tenia noticies de que la Filmo estigues abans al costar del Mercat de Santa Caterina… “no te acostaras sin saber una cosa mas”; jo vaig anar molt quant estava a la Travessera de Gracia.
Veig que l’imma ja t’ha explicat molt be con fer per que t’assabentis dels següents comentaris a la crònica que prèviament has escrit…. la tinc ben ensenyada.
QUEL
Ei, moltes gràcies, ara mateix ho intento.
Notícies d’última hora: dos companys del club de lectura de teatre ja han vist Incendis i la recomanen plenament!
Atenció: aquest divendres estrenen Any de Gràcia del Ventura Pons. Van rodar mols dies ací, a la Plaça Rovira. Té pinta de ser fresca i divertida.
Bona nitttt!
Montse (tse)
Ei, Montse
Les fotos que surten normalment son de persones que tenen un Bloc i s’han donat d’alta en una adreça d’Internet que es diu GRAVATAR (http://en.gravatar.com/).
Si vols donar-te d’alta es gratuït i el que fas es realment com un enllaç de la teva adreça de correu (el email) amb la foto que tu vulguis. Desprès quant escriguis a qualsevol Bloc, sortira la teva foto (evidentment a Voltar i Voltar sempre quedaràs mes guapa…això esta clar).
I si no t’aclares m’envies un email amb la foto i el teu amic Miquel, es sacrificarà i ja t’ho farà ell.
A mandar !!!
Gràcies wapo!