El divendres 17/02/2012 varem anar sense gaires ganes a veure al Teatre Nacional de Catalunya l’obra de William Shakespeare EL MERCADER DE VENÈCIA; ens feia una mica de por desprès de llegir critiques que quasi amb la seva totalitat no l’havien deixat gaire ben parada.   Aquesta vegada, els mals pronòstics es van complir i aquesta visió d’en RAFEL DURAN ens va decebre.

Poder es que estem una mica cansats de veure tans clàssics reconvertits al dia de avui en el nostres teatres i tenim ganes de veure bones propostes de teatre contemporani.  Sembla gairebé un sacrilegi dir que un “Shakespeare” t’ha avorrit sobiranament, però es la realitat. L’argument vist des de la perspectiva d’avui en dia es ridícul i per molt ben escrita l’obra estigui, no veig mes que un conte sense gaire interes.

Bassanio (Roger Coma), un venecià que pertany a la noblesa però és pobre, li demana al seu millor amic, Antonio (Àlex Casanovas), un ric mercader, que li presti 3.000 ducats que li permetin enamorar la rica hereva Porcia (Anna Ycobalzeta). Antoni, que té tots els seus diners emprat en els seus vaixells a l’estranger, decideix demanar-li prestada la suma a Shylock (Ramon Madaula), un jueu usurer. Shylock accepta prestar els diners amb la condició que, si la suma no és retornada a la data fixada, Antonio haurà de donar una lliura de la seva pròpia carn de la part del cos que Shylock disposés.

Per voluntat del seu pare, Porcia s’ha de casar amb aquell pretendent que esculli d’entre tres cofres (un d’or, un altre de plata i un tercer de plom) aquell que contingui el retrat d’ella. Bassanio tria el tercer, que és el correcte i es compromet amb Porcia…..  

A la xerrada amb els protagonistes, un cop acabada la funció, des de el escenari es va defensar l’argument de que l’important de l’obra de Shakespeare, no es realment l’argument que es veu… sinó que l’important es que tracta de conceptes valuosos del esser humà, com la justícia, l’amor, el poder, la religió, la gelosia…. cosa que a mi no em va convèncer gaire.

M’agrada particularment veure aquestes obres, ( El Mercader es va publicar a l’any 1.600), actualitzades a dia d’avui, ja que crec que jo no aguantaria pas veure un obra d’aquestes característiques en la seva versió original i vestits d’època, perquè l’obra en si esta desfasada desprès de mes de 400 anys. Però per altra banda he vist versions de teatre clàssic similar a aquest, que transformades en la seva totalitat…. argument, posada en escena, vestuari…. i portats a dia d’avui el que en el fons vol replantejar l’obra…. he gaudit molt….. Bieito per posar un exemple, forces vegades ho ha aconseguit.

En el cas que tractem no ha estat així… el tàndem de direcció de RAFEL DURAN i ANTONIO CALVO, han optat tan sols per fer una escenografia moderna, un vestuari actual i espectacular (especialment els de les dones), posar en escena patins mecànics, festes gais amb molta plome i sexe, que fan un divertimento que per mi es agradable ja que fa que sigui tot mes passable…… PERÒ lamentablement sense gaire sentit amb l’argument que no ha estat quasi gens actualitzat a dia d’avui i que el trobes encara mes llunyà al veure el contrast tan bestia entre el que veus i el que escoltes.

La relació homosexual que se insinua en aquesta versió entre Antonio i Bassanio es l’única aportació que valoro positivament en un obra escrita fa 400 anys i on era impensable que això surtis a la llum publica; no així el tractament de la dona que em sembla que continua tenint la mateixa visió de fa 400 anys…. es tracta a la dona simplement com un objecte de possessió entre el homes…una llàstima de no haver actualitzat aquesta part de l’obra.

He acabat valorant l’espectacle en 3 estrelles, gracies a la interpretació excel.lent, encapçalant aquesta un RAMON MADAULA increïble (com sempre), així com també un molt bon treball de ROGER COMA, ÀLEX CASANOVA i ANNA YCOBALZETA.

Al mateix teatre Nacional, a la sala petita estan representant un obra que te 120 anys D’existència i molta gent es creu que fa 120 minuts que ha estat creada….. ELS BAIXOS FONS…. quina diferencia !!!

Haig de dir, que per primera vegada, el col.loqui posterior a la representació em va semblar poc profitós, ja que va ser quasi un monòleg del director de l’obra, en RAFEL DURAN intentant defensar-se d’unes critiques força dolentes que a mes a mes ens va dir que no havia llegit.  Es que l’opinió dels espectadors i de la critica no es vàlida … i la menysprea ?   es que considera que ell te l’única visió vàlida possible ?   Tothom a la seva feina comet errors i jo crec sincerament que aquest “MERCADER” no és ni de lluny el millor que ha fet RAFEL DURAN.

Traducció: Joan Sellent

Direcció: Rafel Duran amb l’ajut de ANTONIO CALVO

Escenografia: Rafel Lladó

Vestuari: Isidre Prunés – Il·luminació: Kiko Planas – So: Pepe Bel

Recerca i edició de vídeo: Eugenio Szwarcer

Repartiment : Shylock – Ramon Madaula, Antonio – Àlex Casanovas, Bassanio – Roger Coma, Porcia – Anna Ycobalzeta, Nerissa – Marta Domingo, Jessica – Margalida Grimalt-Reynés, Lorenzo – Albert Ausellé, Graciano – Joan Valentí, Salerio – Pere Eugeni Font, Solanio – Àlvar Triay, Tubal / El vell Gobbo – Santi Pons, Stephanie – Marta Betriu, Dux de Venècia / Príncep d’Aragó – Pep Sais, 
Lancelot Gobbo – Pep Ambròs, Príncep del Marroc – Joan Díez, 
Servents, secretaris, guardaespatlles, policies i altres – Joan Díez, Jordi Llovet, David Ortega, Oriol Ruiz i Josep Sobrevals.

————————————————————————————————

– Teatre Nacional de Catalunya  – Preu 33 €  – ( preu pagat 18,50 € – Abonament )

————————————————————————————————-