Ahir dilluns 13/02/2012, vaig viure una experiència al Palau de la Musica, que ni jo mateix m’explico… i es que vaig passar d’una primera part on vaig viure amb emoció un del moments mes màgics de la meva vida musical…. a un total desencís i fins i tot frustració de la segona part on vaig arribar a valorar la deserció i fugida al carrer…. (com varen fer varies persones del meu voltant). Vaig aguantar estoicament els llarguíssims 50 minuts de la segona part únicament per respecte a la resta de persones que assitien al concert.
Dins del cicle PALAU 100, varem tenir l’enorme sort de poder veure i escoltar a una de les orquestra mes reconegudes mundialment, ni me ni menys que la MAHLER CHAMBER ORCHESTRA acompanyat per el cor que en l’actualitat està considerat el millor del mon, MONTEVERDI CHOIR.; la direcció va estar a càrrec de Sir. JOHN ELIOT GARDINER.
En això dels rankings de que o qui es millor o pitjor a escala musical es molt subjectiu, però ben us prometo que es de les vegades que ha gaudit mes de la conjunció d’una orquestra que sona de meravella i d’un cor absolutament perfecte….. gallina de piel !!!!
La Mahler Chamber Orchestra és una orquestra de cambra professional fundada per Claudio Abbado i ex membres de la Gustav Mahler Youth Orchestra el 1997.
La MCO interpreta durant tot l’any al voltant de 60 a 70 concerts. Es compon de 60 músics de 17 països diferents. La MCO té residència estable en Ferrara, Aix-en-Provence, Toblach, Lucerna, Salzburg i Landshut. És una orquestra sense finançament, sense cap tipus de suport estatal.
El programa, tot ell amb composicions del mateix autor, semblava un homenatge a ROBERT SCHUMANN (1810 -1856)..
Primera part :
Nachtlied, op. 108 (***)
Requiem für Mignon, op. 98 b (****)
Simfonia núm. 4 en Re menor, op. 120 (****)
La primera part va ser un concert difícil d’oblidar, amb els 42 cantants del Cor Monteverdi i tota l’orquestra quasi apilada en el petit escenari del Palau. El so de l’orquestra va sonar nítid i amb una perfecció que crec no havia escoltat mai en directe…. i les veus una autèntica delícia.
La Simfonia núm. 4, ja sense el cor… l’orquestra amb tota la secció de corda dempeus ens va deixar sense alè. Els aplaudiments al final semblava que no acabaven mai de sonar…… un parell de “bravos” van sortir de la meva gola i per un moment vaig recordar al Sr.“bravo bravo” i llavors em vaig contenir per vergonya, però el picar de mans va ser tan fort que una bona estona les vaig tenir força adolorides.
El Monteverdi Choir és un cor fundat el 1964 per Sir John Eliot Gardiner per a una interpretació de Vespro della Beata Vergine 1610 en la Capella del King ‘s College Chapel, Cambridge. Especialista en música barroca, el cor s’ha fet famós per les seves conviccions estilístiques i extens repertori, que comprèn des de música dels inicis del barroc fins Música del segle XX.
Segona part :
Manfred, op. 115 (poema dramàtic en tres parts). (*)
El començament de l’obra Manfred em va agradar força, amb “Obertura” deliciosa…. però ai de mi !!! desconeixia que el 80% d’aquest poema musical es això …POEMA, o sigui RECITATIU i gairebé sense musica. El recitador GERT VOSS ho feia prou be, pobre home, però es clar en alemany. Vaig intentar seguir amb la llanterna del mòbil la traducció del que deia (inclòs en el programa de ma), perquè els diminuts sobretitols que el Palau va penjar del orgue, era impossible seguir-los des de el galliner.
A mes a mes el Recitador feia els papers de varios personatges ( el de Manfred, però també el del Caçador, el de Astarté, Nèmesi., abat)… i la veritat era difícil de seguir-ho.. total que em vaig perdre al quart d’hora i va ser impossible tornar a connectar). En part se que es culpa meva per maldestre, però sincerament la proposta em va deixar absolutament fred i va haver un moment que veia que no podria aguantar mes i ja em veia escales avall. Una experiència desagradable que a mi no em va agradar gens ni mica i en part per desconeixença del que anava a escoltar.
El curiós es que al final va haver força gent que va aplaudir, entre ells l’Imma. Jo sincerament la segona part del concert la vaig PATIR.
Per tal de que escolteu el cor MONTEVERDI us deixo un enllaç que connecta al programa SPOTIFY, que com ja sabreu es pot instal·lar gratuïtament al ordinador i escoltar moltíssims CDs i de forma gratuïta.
Cliqueu AQUI >>
——————————————————————————————————-
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 125 € a 18 €
( preu pagat 18 € – abonament 25% descompte)
——————————————————————————————————-
Dons per al.lusions a mi Manfred em va agradar, i molt, reconec que millor la primera part de la segona part amb orquestra i veus però la dicció i expressivitat de Gert Voss em va seduir malgrat l’alemany i tenir que seguir la traducció en el programa de mà. Evidentment la primera part del concert (sembla allo de la parte contratante ….) la vaig trobar genial, emocionant, màgica, ….
Per tal de portar la contraria !!! Dones !!!!
Ji ji, no sé si puc “terciar”. Diuen que Schumann patia al•lucinacions quan va compondre això, però hi ha molta gent a la que li agrada la sonoritat dels recitats encara que no s’entengui. Clar que, després de la preciosa Overtura, si t’esperes més música… ji ji . I també es clar que cadascú té la seva percepció de les coses…
Sempre ets benvingut, i mes si em dones una mica la raó !!!!!!!
Suposo que es això, jo no entenia ni un borrall del que aquest actor deia però la manera de dir-ho, les seves diferents veus en funció del personatge que interpretava i el to tan personal que li conferia …. no se, que tenia la nit i em va agradar, a lo millor un altre dia m’hages adormit.
Una germana meva es va fer restaurar un parell de vinils amb aquest Manfred recitat crec que per un italià. No es l’art que més m’agrada, però era realment espectacular. I darrerament m’estic adonant de quan cert es allò tan topic de que cadascú te la seva percepció de les coses.
Lamento comunicar-te José Luis, que t’has venut a l’oposició massa ràpid i a sobre sense contrapartides. Digues clarament , que el 80% de Manfred es infumable i que no ets capaç d’aguantar els 50 minuts que dura.
Aquesta “traïdoria” la pagaràs la propera trobada a casa nostre ja que com a fons “musical”et posaré Manfred a un volum entenedor perquè puguis gaudir de la dicció i el magnífic to de veu del “narrador”.
Em recordes alló de “O yo o la nada” 😆
NADA = zero patatero
JO = TOT i a sobre de regal ….un altre arròs negre.
Ara TU ja pots escollir “lliurament”…..jejejejeje
Ho tindrem present, un dia que em vegi amb cor de resistir els recitats, encara que amb aquestes estretors, em sento ja molt poetic
Ja ho diu avui La Vanguardia, bonissima l’orquesta i el cor, alta qualitat … a la primera part, la segona part ….pesada.
Nosaltres creiem que va ser una equivocació de qui va escollir i/o aceptar el programa.
Potser va ser culpa nostre de no preparar el concert ja que no saviem que era quasi tot recitat . De totes maneres va ser un plaer escoltar la veu de Voss encara que sense entendre rés.
No he llegit aquest article de la Vanguardia; ara intentaré trobar l’article per Internet a veure si tinc sort.
Segurament em va decebre mes Mafred, ja que la primera part va ser tan extraordinària que m’esperava quelcom semblant… i no va ser aixi. Jo si que vaig intentar prepara-me el concert i vaig escoltar per Spotify totes les obres que desprès varem escoltar, però com el lògic, el que vaig escoltar de Mafred va ser únicament l’Obertura…. i la resta em va agafar d’improvís i va ser com una dutxa d’aigua freda.
Ens tornarem a trobar ben aviat … el 26/02 al Auditori i al dia següent al Palau… quina marxa portem !!!
Una abraçada