Desprès del concert d’orgue i gairebe sense pause, el mateix dijous 9/02/2012 varem assistir al Teatre Poliorama per tal de veure DELICADES una obra de ALFREDO SANZOL autor i director de aquesta proposta. De fet es una reposició de la temporada GREC 2009, que va obtenir bons resultats econòmics i que ara en temps de crisi es torna a representar amb l’intenció de que ho torni a ser de nou.
Publicitada amb la marca de T de TEATRE, la gent que li agrada aquest tipus de Teatre va per tal de passar-s’ho be, riure una estona i oblidar la realitat crua del dia a dia. Es una opció que no critico pas, ja que a tots ens fa falta riure cada cop mes. El Teatre comercial es conscient d’això i ofereix aquest tipus de propostes, sabent que te una rendibilitat assegurada. La temporada 2009 no ens va atraure, però al llegir critiques favorables i veure el gran èxit obtingut, aquesta temporada ens ho hem replantejat.
El dijous varem poder confirmar. que efectivament aquest tipus de Teatre no ens atrau gairebé gens; no dic que l’interpretació sigui dolenta…. crec que el nostre problema no es aquest; mes aviat creiem que es un tipus de teatre que no ens acaba de fer el pes per la senzilla raó de que es teatre de esquetxos curts sense lligam, sense argument del principi a la fi. Mes aviat es una proposta d’humor, intel.ligent segurament, i fins i tot amb alguns esquetxos força bons, que varem trobar encertats i divertits… però molts altres simplement passables sense mes.
Em dona la sensació que estic veient un programa d’humor per la televisió… o una serie de las de T de Teatre, en la que alguns gags els trobo divertits i que fins i tot em fan somriure… però buits de contingut. Un cop surts del Teatre no recordes mes que un parell de esquetxos, la resta s’esborren de la memòria; trobo bo el esqueix del gos “Sol” que es cridat per els seus amos i que entre ells discuteixen amb diàlegs absurds i divertits que costen de seguir, i es que comencen amb un tema i acaben parlant de coses inversemblants, que deixen als espectadors totalment atordits…. l’altre el del nuvi que toca en una banda/orquestra e intenta fer un concert “previ” a les seves amistats exclusivament amb els seu instrument musical…. els platerets.
DELICADES, segons la publicitat es tracta de una història explicada a través de 17 històries curtes, que en aparença no tenen relació i que en realitat estan tots ells teixits per un nexe comú, la vida. Tracta del paper que les dones han exercit a l’ombra, en l’àmbit familiar, de les relacions entre generacions, l’amor a la natura, les retallades sota el franquisme, del paper d’artistes i intel·lectuals en la societat, de la religió i la guerra.
Home… crec jo que tots els arguments del mon mundial estan basats amb la VIDA; si això es el nexe comú… sincerament trobo que es un argument publicitari força feble.
Carme Pla
Potser si…. però nosaltres per ser sincers veiem un simple espectacle per passar una bona estona (que ja es molt), però sense gaires mes pretensions que això. A nosaltres ens va decebre en conjunt, i comencem a pensar que som nosaltres els rarots.
Les interpretacions magnifiques, especialment la de CARME PLA que ens va agradar especialment. L’obra de ALFREDO SANZOL totalment prescindible.
Crec que es el primer cop que havent colo.loqui al final de la representació, no ens hi quedem. Amb això esta tot dit.
——————————————————————-
Autor i director Alfredo Sanzol
Traducció Sergi Belbel
Intèrprets Mamen Duch, MartaPérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca
Escenografia i vestuari Alejandro Andújar.
Il·luminació Albert Faura.
So Roc Mateu
————————————————————————————————
– Teatre Poliorama – Preu 23 € – ( preu pagat 15 € – Club Servicaixa )
————————————————————————————————-
Tot i tenir la mateixa composició a base de sketxos, DIAS ESTUPENDOS del mateix SANZOL era molt millor. Dissortadament veig que MOLT de teatre darrerament va per aquest camí -vull dir NOU teatre-, la setmana passada a Girona vam veure L’ANY QUE VE SERÀ MILLOR i jugant amb el titul, direm que “de millor”, res. Ja veus que triomfa un HANDKE amb una obra del 74, ALBEE(id.id. del 61), IBSEN..GORKI…. En canvi ahir vaig veure F3DRA de MARILIA SAMPER, que sense ser res de l’altre mon, com a mínim vaig trobar-la intel.ligent i ben construïda. Però 9 files d’espectadors. Els caminis del teatre són inescrutables.
La veritat es que vist amb perspectiva, DIAS ESTUPENDOS avui la valoraria molt millor del que en el seu dia la vaig valorar…. i evidentment es molt millor que DELICADES.
La meva crònica de DIAS ESTUPENDOS…. aquí :
http://voltarivoltar.com/2011/07/15/grec2011-12-–-dias-estupendos-–-la-villarroel/
L’ANY QUE VE SERÀ MILLOR també em va semblar millor, sobretot per el descobriment de l’actriu ALBA FLOREJACHS…. la meva crònica aquí : http://voltarivoltar.com/2011/11/26/teatre-lany-que-ve-sera-millor-la-villarroel/
Res a veure amb el teatre de text, com el que varem poder veure ahir a la nit d’IBSEN. Això si que paga la pena !!!
M’alegro molt Pere de retrobar-te un altre cop per casa nostre.
Miquel,
Tal i com vam comentar a la sortida del teatre, a mi si que em va agradar “Delicades” (a la Glòria no), però penso que com tot, es qüestió de gustos i del que esperis del que vas a veure. Jo francament, quan vaig a veure T de Teatre, vaig a pasar-m’ho bé i divertir-me una mica, cosa que s’agraeix amb els temps que corren. A mes, a mi si que m’agrada el teatre amb historietes curtes, però ja dic, això es un tema de gustos.
Malgrat tot, nomès pel plaer de trobar-nos després de la representació i xerrar una mica, ja va valer la pena anar al Poliorama.
Una abraçada i fins aviat (crec que tornarem a coincidir a l’Auditori el diumenge 26/2)
Ni l’Imma ni jo connectem massa amb T de Teatre, encara que aquesta vegada el seu treball a mi no em va desagradar.
No m’ho vaig passar malament i fins i tot en algun cas vaig riure.
El que no em va agradar sobretot es l’obra de ALFREDO SANZOL. Varem anar mes per l’autor que per las T de Teatre, sincerament. Aquesta vegada ens va decebre.
El millor sense cap dubte es la trobada amb vosaltres i el ibèric de Can VIENA !!!
Dons a mi no em va agradar gens, però gens, de fet ni aquesta ni les dues que esmenteu de la Villarroel, es un tipus de teatre amb el que no connecto i no nomes no em diverteix sinó que m’arriba a exasperar i acabo sortint de mala llet del teatre.
No, no m’agrada aquest teatre !!!!
Potser es perquè m’agraden las histories complertes amb principi i fi i no connecto amb el teatre de esquetxos malgrat que pugui considerar algun d’ells passable. A mes amb el grup T de teatre tinc un problema de “pell”.
El mes agradable d’aquesta obra va ser trobarnos a la sortida amb el Josep i la Gloria i xerrar una estona.
Imma: Te entenc i pel que fa a teatre amb principi i final(abans deiem “nudo, planetamiento y desenlace”), estic totalment d’acord amb tu. Les T de TEATRE fa més de 30 anys amb els PETITS CONTES MISÒGINS, van obrir un camí, que pot agradar o no, però en van ser pioneres. El que no m’agrada és que al cap de tans anys les de L’ANY QUE VE SERÀ MILLOR -Florejachs inclosa, que “als Gaudí” va lluir-se-, pretenguin descobrir la sopa d’all, imitant-les.
Respecte a FLOREJACHS i la seva actuació als Gaudí, ella únicament estava representant un paper que li havien escrit. Tenim que saber diferenciar l’actriu del contingut del text que te que interpretar.
Per mi FLOREJACHS es una actriu enorme, i estic segur de que te un futur molt prometedor.
En canvi… el impresentable conseller MASCARELL no crec que no desitjo que duri gaire….
Com li deien avui en un article del ARA…. Mascarell el DÈSPOTA IL.LUSTRAT. Una persona publica no tindria que reaccionar de la manera que ho va fer ell desprès de la Gala. A banda de que la broma sigui de bon gust o no, sincerament jo em vaig alegrar molt del que li van dir… en broma o seriosament.
No estem a una dictadura i el “poder” te que ser el primer de saber entomar qualsevol critica.
doncs tan a la gala com a l’ANY QUE VE…. li han fet un flac favor amb els texts escrits. En algun lloc vaig llegir que es veu com “una possible nova Mary Santpere”. Haurà de menjar moltes sopes….Ah. Parlem de la FLOREJACHS.
El Sr. MASCARELL mereix un apart. Discutible molt o tot el que ha fet, però com a home de cultura, pocs estan al seu nivell.
1 – Alba Florejachs,….. la primera vegada que la vaig veure actuar va ser a “l’Any que be serà millor”. De fet crec que era el seu debut al Teatre comercial. La vaig trobar encisadora i em vaig “enamorar” d’aquesta actriu a primer cop d’ull. Ara es te que esperar a que amb el seu treball acabi de polir el que li manca (si es que li manca quelcom). Jo si crec sincerament que en el futur podrà arribar a ser una nova Mary Santpere…. i no dubtis que la veig capaç de menjar-se les sopes que tu li recomanes.
2. – Mascarell…. mira Pere, no dubto de que sigui un home de cultura (diguem-ne il·lustrat), però des de que te el poder atorgat per CIU, en el mon de la Cultura no ha fet res a dret…. mes aviat tot el contrari. Aquest personatge em fa dentera, sobretot en el seu posat de cregut, quant esta rodejat de públic…. l’hi trobat a moltes estrenes (evidentment sempre convidat) i sembla que estigui per sobre dels mortals. Es qüestió de pell segurament… però m’esgarrifo solament veure’l. Avui al diari ARA a tota pagina surt una noticia que per el que sembla es la nova opció de CIU per que Mascarell sigui el nou alcalde de Barcelona….. Aquest home l’únic que vol es el poder sigui on sigui; Alcalde de Barcelona ja ho va intentar ser-ho amb el PSC i no va aconseguir.
Que hem fet el Barcelonins per merèixer aquest càstig ???