Un altre llibre que ha caigut a las meves mans casi per casualitat i que he trobat deliciós. Un llibre escrit al 1967 i del que s’ha fet la traducció al català , de la mà de Jordi Martin, al 2011.
El llibre ens parla de la vida d’en Jagan, el venedor de dolços més popular de la ciutat índia de Malgudi que transcorre plàcida entre les safates de dolços i les converses amb “el cosí”, l’amic fidel i influent que l’escolta i li dóna consells. Viudo, viu amb el seu fill universitari i s’en ocupa del seu negoci. La seva obsessió es fer servir els materials mes purs per a la elaboració dels seus dolços i el seu costum fer el recompte de la recaptació al final de la jornada.
Però el món d’en Jagan comença a ensorrar-se quan el seu fill Mali li anuncia que vol penjar els estudis i anar-se’n als Estats Units per fer-se escriptor. De fet, quan li comunica la decisió ja fa dies que ha abandonat la universitat i esta reclòs a la seva habitació esperant el dia del viatge amb el bitllet d’avió ja comprat.
El que en principi li genera rebutj es converteix per en Jagan en un motiu mes de preocupació, esperança i orgull en aquest ordre…… Serà un altre Shakespeare? S’hi guanyarà bé la vida?
R.K. NARAYAN
En Jagan fa tots els esforços per entendre el fill, però el xoc generacional és immens i el viatge d’en Mali als Estats Units no farà sinó eixamplar la distància que els separa. Rep orgullós las cartes que el seu fill li envia on li parla de tot menys d’ell mateix ni del que fa, ell las guarda i li va llegint a veïns i amics. De cop i volta en Mali decideix tornar i ho fa acompanyat d’una dona que presenta com la seva muller. Comencen les manipulacions per intentar que en Jagan posi el capital necessari per posar en marxa una empresa de màquines d’escriure histories.
Llavors en Jagan haurà de prendre una de les decisions més importants de la seva vida, decisió que ens sorprendrà.
R.K. NARAYAN
L’autor es R.K. Narayan nascut el 10 d’octubre del 1906 a Madràs i mort el 13 de maig de 2001 a Chennai, sent el seu nom complert el de Rasipuram Krishnaswami Iyer Narayanaswami.
Es una de las principals figures de la literatura índia escrita en angles i va obrir-se camí gràcies al seu amic Graham Greene.
Va treballar durant un temps com a corresponsal del diari Justice i va publicar contes breus al diari The Hindu abans de començar la seva carrera literaria.
Els seus llibres son obres de ficció situats a la ciutat imaginaria de Malgudi, ficticia pero no per aixó menys lligada a la cultura popular del país. Les seves narracions destaquen per la descripció del context social i dels seus personatges a traves de la vida quotidiana.
La seva carrera literària va ocupar mes de seixanta anys i al llarg de la seva vida va rebre premis literaris de prestigi al mon cultural indi. El seu llibre “La Guia”, escrit als EEUU va ser adaptat al cinema en hindi i en anglès.
Al 1980 va entrar a formar part del Parlament per la seva contribució a la literatura. Durant el seu mandat de sis anys es va dedicar a la situació dels nens en edat escolar, la pesada carrega dels llibres de text i l’efecte negatiu del sistema educatiu vigent a la India en la creativitat dels nens, fet del que ja havia parlat a la seva primera novel.la Swami i els seus amics publicada al 1935.
Un llibre totalment recomanable.
——————————————————————————————————–
Imma, has explicat prou per fer el llibre molt atractiu. Només una precisió: Madràs i Chennai són la mateixa ciutat, en versió colonial i autòctona respectivament. Així que en Narayan va néixer i morir a casa seva 🙂
Dons fins i tot al llibre ho indiquen aixi com si es tractés de dues ciutats diferents. Deu ser l’efecte del copiar/pegar i el error es va repetint. Gràcies.
És curiós, sigui on sigui, el “xoc” generacional hi és sempre present.
El posaré a la llista. Gràcies Imma!
Montse
Un altre fet que es repeteix, el fill no vol tenir res a veure amb el negoci familiar, només vol els diners del pare, tan és el que signifiqui aquest negoci. Un llibre “dolç” malgrat tot i de bon llegir. Gràcies.
El vens molt bé, m’en recordaré (graciés al seu nom curt, es clar)
Es també un llibre curtet i de fàcil lectura, entretingut i fins i tot amb un petit punt d’intriga. Vaja, que a mi m’ha agradat. Un petó.
Imma,
M’acabes de vendre un llibre. Gràcies
Ves per on, no sabia que era tan convincent !!!! Gràcies.
Hola Imma:
Sembla una proposta interessant. La veritat és que no he llegit gaire cosa de literatura india. En el seu moment les típiques lectures de Tagore i Gibran (encara que aquest darrer era libanès). Relacionada amb la literatura oriental, recordo la bona impressió que em va produir Narradores de la noche de Rafik Schami, un escriptor nascut a Síria (malauradament d’actualitat pels greus conflictes armats). A la meva dona li va agradar L’encantadora de Florència de Salman Rushdie que sembla tenir novel.les interessants, encara que jo no n’ha llegit cap.
Apa, fins una altra…
Dons a mi m’agrada molt llegir novel.les d’altres cultures i dins de la literatura india et recomanaria molt El deu de les coses petites d’Arundhati Roy o de literatura sobre la India Esto es Calcuta de Anna Maria Briongos per donar dos títols. Del Salman Rushdie la veritat es que nomes he llegit un llibre que es diu El último suspiro del moro que s’em va fer molt feixuc.
Com en tot a la literatura hi han per tots els gustos i opinions, però la veritat es que El venedor de dolços em va agradar molt.
Salutacions.
Hola Imma:
He estat xafardejant una mica el vostre blog i he revisat alguns dels comentaris que havia deixat. A la meva dona li va encantar El deu de les coses petites, però jo vaig començar a llegir-la i no la vaig acabar. Reconec que quan la vaig intentar llegir estava una mica en crisi respecte a les lectures: m’havia cansat una mica de la ficció… Ara torno a llegir amb ganes i interès.
Fins aviat!
Dons jo crec que hauries de tornar-ho a intentar perque es un llibre que val la pena. Jo de vegades també tinc “crisis lectores” però no deixo d’anar amb un llibre a la mà per si de cas. Salutacions.