….i llavors ja lliures, i sense el guia (quina alliberació !!!!), fem un tomb pel barri exterior de la ciutat antiga i desprès ens dirigim a la gran plaça on està la estàtua de Mao Zedong, enorme, de 18 metres d’alçada. El lloc està “ocupat” per l’exercit. Fa respecte per no dir que fins i tot una micona de por.
Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (18)
Clicka aqui per anar al capitol següent (20)
MAO ZEDONG – 毛泽东 també es pot trobar escrit com Mao Tse Tung, Mao Tse-Tung o Mao Zhe Tung
… polític, estadista i poeta xinès(Shaosan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Pequín, 9 de setembre de 1976) Al 1921 va ser un dels fundadors del Partit Comunista de Xina. Va revoltar els pagesos i intentà un aixecament a Hunan, però fracassà. Progressivament imposà els seus criteris a dins el partit, arribant a cap del moviment comunista al 1935. Al 1949 després d’una llarga guerra civil proclamà la República Popular de Xina.
Va ser President del Politburó del Partit Comunista de Xinades del 1943 i president del Comitè Central del Partit Comunista de Xina des del 1945 fins a la seva mort. Sota aquest lideratge, el Partit Comunista governa Xina com a resultat de la victòria en la guerra civil xinesa i en funda la República Popular de la Xina el 1949.
Mao va desenvolupar una branca significada del marxisme-leninisme coneguda com a maoisme, en paral·lel a la ideologia política de l’estalinisme, i mentre estava en el poder va col·lectivitzar l’agricultura durant l’anomenat Gran Salt Endavant. Va crear, i més tard trencar, l’aliança amb la Unió Soviètica. Més endavant va encetar la Revolució Cultural.
A Mao se li reconeix la creació d’una Xina unificada, en pau i sense dominació estrangera per primer cop des de la Primera Guerra de l’Opi; al mateix temps és molt criticat pels episodis de gana de 1958–1961 i per la violència que va acompanyar la Revolució Cultural.
Caminem fins al llac, un espai força maco i baixem fins al Museu instal.lat sobre l’aigua però que esta tancat, busquem una ombra i estem asseguts una bona estona….
Mapa d'Àsia - en vermell la situació de la regió de KASHGAR
Decidim anar caminant fins a la mesquita Id Kah passant de nou per sota de la estàtua de Mao. La caminada es llaaaaaarga però molt agradable.
… I comencem a disparar les càmeres de fotos….. crec que millor em callo i us deixo amb algunes imatges.
Ens quedem sorpresos quan arribem al carrer del darrera de la mesquita, ple de gom a gom i amb mercat de fruites i verdures. Es increïble el moviment de motos i tricicles que es creuen, et passen per davant i per darrera tot tocant el clàxon de forma constant. Es increïble el moviment de gent i de vehicles.
Compren un altre barret i un rosari i també uns pinxos de ferro forjat que veiem com els treballen. Decidim comprar fruita i pa per sopar i mica en mica ens dirigim caminant fins al hotel.
A la bora del hotel veiem un edifici amb una antena enorme… em paro a la porta i faig aquesta foto; de cop surten un foti-men de policies i em foten una bronca que deu ni do…. per un moment creiem que fins i tot em detenen… i es que resulta que es un edifici militar…. cagada !!! Tot s’acaba en un bon ensurt.
S’aixeca una bona ventolera que desprès farà disparar les alarmes dels vehicles al voltant del hotel. Ens anem a dormir una mica intranquils….i es que demà es diumenge, i ens fa por que aquest vent signifique tempesta…. i a Kasghar es el dia del MERCAT d’animals i del MERCAT mes gran d’Àsia. Esperem que no plogui….
—————————————————————————————————-
Una nova i interessant entrega de les vostres aventures xineses.
Com molt be deixes entreveure, una imatge val més que mil paraules, i la veritat es que les imatges que ens mostres parlen i molt de la gent i el racons visitats.
Una abraçada i fins la següent etapa.
Ja queda menys per que tingueu que aguantar les meves cròniques asiàtiques. La veritat es que al escollir les fotos del viatge, veig moltes que son maques i em passo molt i es que es difícil decidir quina si i quina no.
Gracies com sempre. Ets el mes fidel d’aquestes cròniques.
Això de la foto prohibida ens va passar a Roma amb una ambaixada. Poli bueno, poli malo, ens van fer suar tinta. I a Europa.
La millor foto, la 5588 😉
A nosaltres per Europa també algun cop hem fotut la pota fent fotos, però a la Xina els militars van sortir amb tromba cridant amb armes a les mans…. i parlant xines. El nostre català ens va salvar d’entendre els insults que de ben segur vaig rebre (jo i la meva mare).
Com veus, encara que a mi el futbol ni fu ni fa, soc del Barça i vaig buscant per on sigui la nostre samarreta.
Per mi la millor foto es la de la mosca Tsé Tsé.
Dons jo la situació mes heavy que recordo va ser en el viatge a Etiopia quan vam anar al poble del Bob Marley i ens vam separar del grup i vam voler fer fotos des.de la entrada, de la casa on havia viscut …. els “gorilas” armats que van sortir amenaçant amb els rifles o escopetes o el que fos i que ens van seguir a crits i empentes fins sortir del barri.
Ho recordo realment amb terror. Crec que allà imperava el poder de las armas únicament.
Tens tota la raó…. allà ens la varem jugar perquè aquella gent no estava per hòsties i jo va haver un moment que em vaig posar fins i tot “xulo”, sense valorar que en aquell racó del mon la vida no te cap valor. Viatjar es el millor de la vida però tens que ser conscient de que no estas veient una pel.licula…. la realitat es que estas dins de la pel.licula. No pots actuar sempre segons els principis de la teva cultura…. ja que ets tu l’estrany …. i no sempre sabem adaptar-nos al lloc que estem visitant.
Quins personatges que us trobeu, quines fotos, quines aventures…
Segur que vosaltres també us trobeu amb situacions similars… però a mes a mes teniu la sort de que sou molt mes joves i de ben segur que veureu moltíssims mes llocs que la Imma i jo. Nosaltres ja tenim que començar a córrer…. i ens queda tant per conèixer !!!
Au Miquel, que sona fatal això que dius, je, je… Pels vostres comentaris segur que heu voltat per tot el món, però encara que tots poguéssim viure 200 anys no podríem veure mai el nostre planeta complet. El més important és continuar veient món fins que ens quedin forces, i si pot ser en bona companyia, millor. El que més m’agrada, és que visiteu països molt poc turístics, on no es troben molts estrangers, i feu unes fotos molt bones.
Manel
Dons, Deu ni do el que hem pogut veure, gracies a que treballem els dos i sempre ha estat una afició compartida. A la pestanya a dalt del Bloc , on diu “Els nostres Viatges” podeu veure des de l’any 1975 el que hem pogut fer.
De totes maneres contra mes coneixes mes t’adones que cada vegada el mon semble que es fa mes gran i tens mes coses pendents de descobrir.
A nosaltres cada cop ens agraden mes els llocs sense gaire turisme, però no descartem tampoc llocs on el turisme es massiu. Aquest any ens be de gust conèixer la part occidental de USA… però això si en Rajoy no ens espatlla mes encara la situació.
Una abraçada viatgers !!!