– Teatre – QUITT (***+) – Teatre Lliure de Montjuïc

El passat dimecres 25/01/2012 em va sorgir l’oportunitat d’assistir al assaig general de QUITT al Teatre LLiure de Montjuïc; era el dia del partit Barça-Madrid i pensava que estaria gairebé sol amb els actors. Afortunadament em vaig equivocar i el Teatre gairebé estava ple i vaig gaudir tant que vaig preferir sortir a la mitja part, per tal de no esgarrar el final de l’obra, ja que teníem comprades les entrades per el proper dissabte 28/01.

Ahir varem assistir un altre cop, aquesta vegada amb l’Imma i si que la varem veure sencera… i ens va agradar encara que de la segona part jo m’esperava quelcom mes del que va ser.

QUITT una obra premonitòria del que esta passant ara mateix… la dramàtica crisi econòmica en la que tots estem ficats; l’autor de l’obra, en PETER HANDKE ja en els anys 70 del segle passat, feia una reflexió sobre els perversos mecanismes del capitalisme i les seves conseqüències. Aquesta reflexió la fa des de el punt de vista d’una crisi vista mes aviat, des de el mon de la PRODUCCIÓ i no des de l’aspecte FINANCER que es el punt de partida de la crisi que estem patint; aixi i tot es un text (no gens agradable), que intenta fer-nos reflexionar de tot el que està passant i del seu perquè.

L’historia a vegades sembla que parla de personatges de carn i os… i en altres sembla una obra figurativa, on cada personatge representa un paper dins de la societat. Es tracta de les relacions entre 4 empresaris (un d’ells es una dona), capdavanters en la societat occidental europea, que intenten posar-se d’acord per controlar el preus dels productes que produeixen i establir un pacte de “cavallers” de no trair-se entre ells sota cap concepte i aixi obtenir bons resultats econòmics per tots quatre, a base de explotar al màxim als seus treballadors i al mateix temps crear necessitats a la societat utilitzant tècniques publicitaries no gaire ètiques. Els empresaris interpretats per 4 grans actors:

–  Hermann QUITT – EDUARD FERNANDEZ (el protagonista de tot plegat)

– Karl-Heinz Lutz – JORDI BOSCH

– Berlot Koeber-Kent (empresari i eclesiastic) – ANDREU BENITO

– Paula Tax – MARTA MARCO

Es important fer esment que el paper de la “dona” es nul en la societat que ens dibuixen a dalt del escenari…. la dona del empresari QUITT apareix com gairebé un moble de decoració, en la que no se la deixa participar en cap decisió i el mon masculí la ignora per complert, talment com si fos transparent, com si no existís. En canvi a la única dona empresària del grup, si se la te en compte, però mes aviat a canvi de favors de tipus sexuals… fins que deixa de ser desitjable, …. evidentment.

Es parla en un moment donat de que en el passat els treballadors es sentien compromesos amb les empreses que treballaven, orgullosos de pertànyer a aquella organització i sentir-se partícips d’ella…. orgullosos davant dels seus fills al hora d’explicar-lis la feina que es seus pares desenvolupaven. Em vaig sentir reflectit jo mateix en aquesta trampa…. els empresaris es fotien d’aquells treballadors que s’ho havien arribat a creure. El que ara els interessava era treballadors sense cap lligam, que fessin la feina al menys cost possible… persones sense valors ni sentiments que en qualsevol moment fossin intercanviables i substituïbles.

Un paper important a l’obra es el de Hans, un personatge utilitzat per en QUITT com un majordom… un home tipus “esclau” al seu servei exclusiu, interpretat magníficament per JORDI BOIXADERAS… i es que aquest home, paper que interpreta, paper que borda amb fils d’or.  L’altre paper important es el del pobre i desgraciat home que participa d’una sola acció de cada una de les grans empreses del país ( el petit accionista), que es un corcó que amarga totes les juntes d’accionistes… i que encara que diu veritats com a temples, mai se li te en compte per res i es menyspreat per l’empresariat…. aquest paper, el de Franz Kilb és interpretat en clau d’humor per BORIS RUIZ, també d’una forma extraordinària i molt, molt divertida.

El paper de la esposa del Sr. QUITT, encara que casi no parla…. i no massa important, em va agradar molt com l’interpreta MIRIAM ISCLA, amb les seves aparicions a escena, els seus silencis, el anar i tornar sense saber on anar ni que fer… el de la dona menyspreada com a ser humà, davant del poder interpretat per els mascles poderosos.

A la segona part, ja ha transcorregut un cert temps… segurament que una bona pila d’anys… i les promeses de fidelitat entre ells no s’ha complert. No explicaré el desenllaç de tot plegat, perquè us animeu a anar a veure-la, encara que ja os aviso que no es un final agradable, on la desesperació de quasi tots els personatges arribarà al seu limit.

Val a dir que un dels papers mes importants de tot plegat es el POBLE, la massa explotada per aquests directius…. la massa de la que ells s’aprofiten, sigui com a virtuals clients, sigui com a treballadors/esclaus; aquest paper l’interpreta el mateix PUBLIC assistent a la sala, asseguts en silenci, sense dret a parlar ni a decidir res del que passa a l’acció.

Les interpretacions, totes elles magnifiques… i si tinc que posar un però potser el que menys em va agradar i no se si es degut al personatge que interpreta (que tot pot influir), es la del actor Andreu Benito…. que em dona la sensació que utilitza sempre el mateix to de veu en qualsevol escena i actitud del seu personatge… com si es tractes d’un sermó. No li ajuda gens la amplificació de veu en totes les escenes.

La direcció de LLUÍS PASQUAL la vaig trobar magnifica.

L’escenografia de PACO AZORÍN, impactant, amb pocs elements… un piano, les lletres enormes de QUITT capgirades de cara al carrer i de cul als espectadors…en el primer acte…. unes taules de billar i unes quants butaques d’executiu. Passat el temps, ja a la segona part, en un temps mes proper el vestuari s’actualitza a dia d’avui i les lletres de QUITT s’han transformat amb un simple LOGO de la lletra “Q” amb tota mena de llumetes… símbol del poder absolut que ha aconseguit el protagonista.

El treball de vestuari, perruques, sabates, vestits dels anys 70 i la transformació a la segona part…. magnifica. ISIDRE PRUNÈS es el seu responsable.

TEATRE del bo, encara que segur que no agradarà a tothom; a l’Imma no li va entusiasmar i a la sortida parlant amb amics, eren de la mateixa opinió… no havien pogut entrar del tot… no havien acabat de connectar amb l’obra; segurament esperaven un argument menys simbòlic i mes de personatges de carn i os. En el que si estàvem tots absolutament d’acord es que el treball actoral era INSUPERABLE.

Us animo a perdre la por a un argument potser no massa amable…i anar a veure el magnific grup d’actors, que poques vegades tenim l’oportunitat de veure treballar plegats en un teatre.

Per altra banda, us tinc que confessar que la sensació al sortir del Teatre LLIURE, es de tristesa absoluta; les retallades del impresentable conseller Mascarell, han portat als nostres equipaments públics destinats a CULTURA, a posar-los a la bora mateix d’un esvoranc; primer el LICEU de la que encara es desconeix la seva viabilitat… possibles anul.lacions d’espectacles compromesos i fins i tot es parla d’un ERO als treballadors.  En el Teatre Lliure, ja es respira aquest daltabaix, tres espectacles anul·lats d’aquesta temporada, el servei de bar externalitzat perdent els llocs de treball i convertint el encantador bar del Lliure en una “cosa” impersonal, la llibreria del Lliure tancada ja fa temps….. els llibres que s’editaven de les produccions pròpies segurament es deixaran de fer.  Tot plegat realment TRIST i decebedor.  El govern dels “millors”, deixa la CULTURA com una necessitat poc menys que PRESCINDIBLE.

————————————————————————————————

direcció  LLUÍS PASQUAL

intèrprets Andreu Benito Bertolt Koerber-Kent / Jordi Boixaderas Hans / Jordi Bosch Karl-Heinz Lutz / Eduard FernándezHerman Quitt / Míriam Iscla senyora Quitt / Lluís Marco Harald von Wullnow Marta Marco Paula Tax Boris Ruiz Franz Kilb

traducció de l’alemany Feliu Formosa / escenografia Paco Azorín / vestuari Isidre Prunés / il·luminació Xavier Clot (a.a.i.) / caracterització Mariona Trias i Lluís Soriano / música Josep Maria Arrizabalaga / música original blues Ricard Gili / / so Igor Pinto / coreografia Montse Colomé / vídeo Alessandro Arcangeli

ajudant de direcció Pau Carrió / ajudant d’escenografia Alessandro Arcangeli / ajudant de vestuari Elena S. Ramos / pianistaTòfol Trepat

construcció d’escenografia Tallers del Teatre Auditori Sant Cugat / confecció de vestuari Goretti Puente

i els equips del Teatre Lliure

coproducció Teatre Lliure i Centro Dramático Nacional

——————————————————————————————————

– Teatre Lliure de Montjuïc – Preu per persona 27 €  ( preu pagat 6 € –  TresC)

—————————————————————————————————-

12 thoughts on “– Teatre – QUITT (***+) – Teatre Lliure de Montjuïc

  1. Montserrat Fdez. Costa

    Per poc que no ens hi trobem, però finalment vam anar al Lliure de Gràcia a veure L’Hedda Gabler. Si puc m’hi arribaré. Amb tot, he vist Els baixos fons i déu ni dó el panorama que tenim! Obres que han estat escrites en altres èpoques (H.G f segle XIX, Baixos fons 1902) i, malauradament, són 100% actuals: les mateixes febleses i miseries humanes, les mateixes injustícies i el poder piramidal, cruel i despietat…

    Bé que tingueu ona bona setmana Teatraires!

    Montse

    PD: són imaginacions meves o el Boris Ruíz s’assemble al Groucho Marx?!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Benvolguda Montse

      Llàstima que no coincidíssim ….. recorda que la nostra agenda al Bloc està sempre actualitzada i si vols pots veure on anirem en els propers 6 mesos…. Jejejejeje

      Es curiós però teníem Hedda Gabler per el dia que vareu anar, però la varem canviar de data una setmana abans per tal d’aprofitar una oferta del TresC.   Tal com estan les coses, cal aprofitar-ho tot.  No em comentes res de Hedda Gabler i això m’escama…. No us va agradar ???   No se perquè però m’ensumo que serà un pel “rareta”.

      Els Baixos fons al TNC la tenim aquest divendres, i per el que dius també es de les que marquen… el poder piramidal, cruel…despietat.   Soparem desprès de la representació per si les mosques.

      Ara que ho dius, si que te una retirada

      Una abraçada

      Respon
  2. RHF

    El personatge encarnat per Andreu Benito és un capellà. Així el seu to sermonial agafa més lògica. L’amplificació de què es parla deu ser una metàfora de la seva projecció vocal, ja que cap dels personatges secundaris porta micro.

    Respon
  3. Miquel Gascon

    Benvingut a “Voltar i Voltar” RHF

    Podria ser cert que això fos una de les raons de l’amplificació de veu de Andreu Benito… el fet de que fos un alt carreg (corrupte) de L’església… i volgués representar la direcció d’aquesta proposta un to de sermó constant. El primer acte l’he vist dues vegades i la primera vegada a la fila 1 centre i ben t’asseguro que almenys 3 actors portaven micro entre el cabells.

    A molts del actors en algun moment donat se li amplifica la veu, però al “empresari” lligat a L’església …… sempre. Sota el meu punt de vista, això ocasiona que l’actor Andreu Benito, com ell esta segur de que tothom l’escolta be, no alteri la veu en cap moment, ni cap amunt ni cap avall… i aquesta sensació particularment no em va resultar agradable…. em va semblar que estava escoltant la seva veu pre-grabada o a traves de la radio.

    No tinc res a dir en quant a la seva actuació, ja que em va semblar a la alçada de la dels seus companys.

    Gracies per el teu comentari. Espero que no sigui l’ultim.

    Respon
  4. Montserrat Fdez. Costa

    Saps que passa que nosaltres no portem una agenda tant precisa, doncs ja vaig comentar un dia que anem “pescan” totes les ofertes que podem. Seria impossible fer-ho d’una altra manera, doncs, malauradement, l’economia no dóna per a més, però prefereixo (999 cops) això que anar de rebaixes! Ha, ha.. (L’1% me’ l reservo).
    Prefereixo, sempre, opinar després de vosaltres, ja que el blog és vostre. Però si m’ha d’anticipar, diré que Hedda Gabler: escenografia OK/ Interpretació OK. Amb tot la Laia Marull hi té un punt que no m’agrada. No sé si és “culpa” d’ella o d’en Selvas. Massa histriònic, massa exagerat. Comentant-ho amb una persona entesa i actor no professional, vam estar d’acord que el final d’Ibsen , respectat en aquest muntatge, no es diu massa amb la personalitat de la protagonista, és com si esperessis que reaccionés d’una altra manera. No sé si m’explico, quan la veieu potser també hi estareu d’acord. Em va agradar l’adaptació i crec que, sobretot en el Liure, cap detall de l’escenografia, és perqué sí.
    Amb tot, per un moment, em va semblar que estava veient una sèrie.
    Ho sento, potser veig massa Riera (és la tercera sèrie que m’he enganxat a la meva vida) Tots tenim una part “friqui”.
    Si després de BF aneu a sopar, vigileu, potser estareu tant cansats de veure pujar i baixar escales que menjareu més del compte!!
    NOTÍCIA: si algun teatraire vol veure Ouïtt a 5€, Catalunya Ràdio n’ofereix: 902014000 per demà dissabte. Nosaltres no hi podrem anar perquè tenim entraddes pel Mercader de Venècia (també a 5€).

    Salut!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Agendes com la nostre i tan planificades crec que no conec cap, però es la manera que a nosaltres ens facilita el “obligar-nos” a sortir de casa d’una manera planificada, aprofitant les avantatges dels abonaments del que ens agrada.   Desprès en els forats anem intercalant les ofertes que també intentem aprofitar, però cada vegada mes seleccionat, ja que en l’actualitat “ofertes” tens les que vulguis i mes.

      Pots opinar de Teatre sempre que vulguis, encara que nosaltres no haguem publicat la nostra crònica del espectacle; tampoc ho veiem tot ni molt menys (encara que tenim amics que s’ho creuen), i ens pot servir a nosaltres i a la gent que visita diàriament el Bloc, com una pauta (fora de les critiques oficials), per saber escollir el que paga la pena.  Per tant, considera el Bloc també com casa teva.

      Gracies per l’avançament que ens fas de Hedda Gabler; nosaltres teníem entrades per els primers dies i la varem canviar per una oferta que ens va sortir…ara a esperar fins el 11 de febrer. Les entrades ja fa dies que estan exhaurides i les opinions que he llegit son força alentidores, encara que a mi em passa quelcom semblant a tu… i es que Laia Marull mai m’ha acabat de convèncer.

      Lo de la sèrie “la Riera” deu ser cosa de dones perquè l’Imma també esta enganxada i la veu quant pot a traves del iphone…. per sort jo no m’hi enganxat… però els meus “pecats” son de mes difícil digestió i ni m’atreveixo a confessar-ho.

      Gracies per informar de les ofertes que t’assabentes.  Encara que no escriuen, son forces persones que visiten sovint “Voltar i Voltar”… el Bloc molts dies supera les 200 visites; per tant, sempre les podrà aprofitar algú.

      Visca el Teatre i la faràndula !!!

      Respon
  5. Carme

    La Montse m’ha fet conèixer el vostre blog, des d’aquí li dono les gràcies, es molt interessant. Us deixo la meva opinió sobre QUITT: soc de les que no hi va “entrar”, tot i reconeixen els seus mèrits se’n va fer llarga, a més 20 minuts de pausa per canviar el decorat crec que es massa estona. Opto per escenografies tipus Rock”n”roll o L’Arquitecte on en un sol espai pot transcórrer tota l’acció.
    Ja tinc les entrades per Hedda Gabler, friso per veure-la, m’encanta aquesta sala de Gràcia.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      La Montse es una bona amiga que esta fent l’impossible per promocionar el nostre petit racó de “Voltar i Voltar”. T’agraeixo a tu Carme la bona valoració del Bloc.

      Respecte a QUITT, la teva opinió es majoritària entre la gent que conec i que l’ha vist. No se perquè a mi em va impactar i potser es perquè l’escriptor definia un futur que ara estem visquen per desgracia.

      Les dues obres que comentes (representades al Lliure), son també magnifiques:

      – Rock”n”roll, va ser Premi de la Critica de Barcelona al Millor Espectacle Teatral 2008-2009, la vaig veure un parell de vegades, però encara no m’havia entrat la dèria de escriure aquest Bloc.

      http://www.youtube.com/watch?v=UU5UDNl9C0k

      – L’Arquitecte (aquí si que ja vaig opinar)… et deixo l’enllaç de la crònica a Voltar i Voltar.

      http://voltarivoltar.com/2011/01/18/larquitecte-teatre-lliure-montjuic/

      – Hedda Gabler, dissabte proper descobrirem aquesta producció al Lliure de Gràcia.

      Una abraçada Carme

      Respon
  6. Antoni

    Hi anem aquesta nit, i entre tots m’heu deixat intrigat. Encara m’han agafat més ganes de veure-la. Els baixos fons em va agradar, i li vaig trobar, malgrat la seva duresa, alguns tocs d’esperança. Hedda Gabler em va semblar senzillament genial. Quina interpretació de la Laia Marull !! atrevida, original, esbojarrada. La veritat és que ens ho vam passar molt bé. I avui a veure que passa… ja us ho faré saber !!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Hola de nou Antoni

      Perdona per el retard en la meva resposta i es que ahir vaig anar a veure la Boheme al assaig pre-general i despres a veure un musical….. tarda/nit complerta !!!.

      Continuo llegint les teves cròniques al Bloc “De foc i de Gemecs”, que com ja saps el tinc a la dreta del meu Bloc en l’apartat de Blocs amics….. i per tant ja se la teva opinió en els Baixos Fons i a Hedda Gabler.

      No crec que t’hagi agradat tant QUITT, però espero que almenys no t’hagi decebut massa ja que quan t’esperes que sigui extraordinària, acostuma a passar.

      Ja ens explicaràs el que t’ha semblat.

      Una abraçada

      Respon

Leave a Reply