Ahir divendres 27 de gener de 2012, varem assistir a l’estrena al Gran Teatre del Liceu de l’Òpera IL BURBERO DI BUON CUORE (el rondinaire de bon cor) del compositor valencià VICENT MARTÍN i SOLER, que en l’actualitat es un gran desconegut a casa nostre, però que en la seva època a Viena era mes conegut que MOZART i SALIERI.
El compositor Vicent Martín i Soler (València 1754 – Sant Petersburg 1806), va ser famós en la seva època, per les seves més de trenta òperes estrenades a Nàpols, Viena i Sant Petersburg, i una vintena de ballets.
A l’any 1775 es traslladà a Madrid i va estrenar la que possiblement sigui la seva primera òpera, Il tutore burlato, després traduïda al castellà i adaptada en forma de sarsuela amb el títol de La Madrileña. A Madrid obtingué el favor del futur Carles IV i finalment es traslladà a Nàpols, a treballar amb la família reial (també borbònica), on va afermar la seva fama com a compositor.
El 1785 va rebre una oferta per instaŀlar-se a Viena, gran capital de l’òpera italiana en aquells moments, Martín i Soler, que era el favorit de Josep II, amplià el seu cercle musical i féu ràpidament amistat amb el gran llibretista Lorenzo da Ponte, amb qui col·laborà en cinc òperes. El 1786 ja estrenà l’òpera Il burbero di buon cuore i tot seguit Una cosa rara, el seu èxit més espectacular…. sembla que Martín i Soler era el preferit del públic de Viena, per davant de Salieri i Mozart.
A finals d’estiu de 1788 li va arribar una oferta de la tsarina Caterina II per nomenar-lo compositor de la cort russa. A Sant Petersburg compongué nombroses òperes i ballets.
.
.
.
.
.
Il Burbero di buon cuore és una òpera en dos actes composta per Vicent Martín i Soler sobre un llibretitalià de Lorenzo Da Ponte, basat en l’obra escrita en francès Le bouru bienfaissant a l’any 1771 de Carlo Goldoni. S’estrenà al Burgtheater de Viena el 4 de gener de 1786.
Prèviament el dimarts passat, havia assistit a la conferència que Amics del Liceu van organitzar, a càrrec de Giuseppe de Matteis, amb petites audicions de l’òpera… i que si voleu podeu escoltar si cliqueu AQUÍ.
Aquesta òpera serà representada al Liceu únicament en 6 representacions fins el 6 de febrer. Una llastima, ja que te una musica preciosa que es deuria de fer conèixer mes a casa nostre. Em va recordar molt el tipus de música que composava Mozart, encara que no arriba però a tenir la seva genialitat.
El director musical en aquesta ocasió es ni mes ni menys que en JORDI SAVALL que aconsegueix transformar a l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, com poques vegades la hem escoltat. Particularment em va agradar molt el so de clavicèmbal que va fer sonar Luca Guglie.
Il Burbero di buon cuore va ser la primera Opera buffa d’una sèrie de tres del compositor valencià a Viena, fetes totes amb Da Ponte. Les altres dues van ser Una cosa rara ossia bellezza ed onestà durant el mateix any de 1786 i L’arbore di Diana d’un any més tard (1787).
L’òpera és coetània de Le nozze di Figaro de Mozart i ambdues van ser represes a Viena tres anys després, per a les quals el mateix Mozart compongué noves àries (dues en el cas d’Il burbero di buon cuore que han quedat definitivament incorporades a la partitura).
L’obra és una característica comèdia de caràcter amb elements patètics i sentimentals, molt del gust del nou drama burgès.
L’escenografia de Noëlle Ginefri, senzilla però agradable, em va recordar molt al Palau “Cau Ferrat” de Sitges… amb sostres alts i unes finestrals ple de llum, per on segurament es pot veure el mar.
Pasem a parlar dels interprets :
Insuperable CARLOS CHAUSSON en el paper protagonista de Ferramondo, el rondinaire de bon cor, amb una bona interpretació teatral i amb una magnifica veu de baix-baríton. Va estar molt aplaudit.
Carlos Chausson
Veronique Gens
En el paper de Madame Lucilla, VÉRONIQUE GENS, la soprano francesa que va fer les delícies dels afortunats que varem poder-la escoltar en aquesta proposta. Extraordinària !!!
També em va agradar molt en el paper de Marina, la mezzosoprano PATRICIA BARDOM.
Mes discreta va ser la participació de la parella d’amants, Angelica i Valerio, protagonitzats per ELENA DE LA MERCED i PAOLO FANALE. actuacions no per tirar coets…pero amb unes veus agradables.
Els papers del amic Dorval (el bariton MARCO VINCO) i Castagna, el seu criat ( el bariton JOSEP MIQUEL RAMON), també em van semblar unes veus força aceptables.
Els papers de Giacondo… el tenor DAVID ALEGRET, encara que no em va desagradar gens, es potser el mes fluixet d’aquesta producció.
Les àries de Mozart incorporades a Il Burbero di buon cuore, son “Chi sa, chi sa qual sia l’affanno” i “Vado, ma dove ? Oh Dei”. Us deixo les dos àries cantats per Véronique Gens que actua en aquesta producció en el paper de Madame Lucilla.
M’agradaria des de aquí fer un toc d’atenció a la direcció del Gran Teatre del Liceu, que sembla posa totes les traves possibles perquè les persones aficionades a l’òpera i que treballem desinteressadament per tal de promocionar la òpera… com som els Blocaires, ens sigui cada cop mes difícil aconseguir fotografies de les representacions, que llueixen a la seva web en exclusiva. Ells sabran perquè ho fan, però crec que s’equivoquen amb aquesta actitud.
———————————————————————————————–
– Gran Teatre del Liceu – Preus de 194 € a 9,5 € per persona
( preu pagat 27,25 € – fora d’abonament)
————————————————————————————————
Jo també hi era al rotlle de conferència del sr Matteis, tan avorrit llegint un cutre powerpoint i els seus escrits. A la mitja hora vaig sortir de la sala amb una altre senyora. Una llàstima, perquè les altres conferències (en especial, les del Cester i del Radigales) dels Amics del Liceu sempre m’han interessat molt.
Avui em toca. Em sembla que quan sentim les preciositats de Mozart, notarem la diferència. El Savall, a la tele i a una entrevista de LV, no el veia massa convençut del resultat.
La conferencia no va ser ni molt menys la millor que he escoltat a Amics del Liceu, però per mi va estar interessant si mes no per les audicions que ens van avançar la musica d’aquest compositor per mi quasi desconegut.
No et vaig saber veure, però no vas ser l’única persona que es va marxar abans de que la conferencia arribes a la seva fi.
La veritat es que l’Òpera em va agradar força, a banda del argument que no te res d’interessant. La musica em va agradar i no vaig saber distingir en directe aquestes dues àries de Mozart. Jo sincerament crec que es un compositor que a Espanya no se li ha fet l’honor que es mereix.
M’estranya el comentari d’en Savall, perquè aquesta obra ja ha estat estrenada al Teatre Real de Madrid i ho te per la ma. A mi el resultat em va agradar molt.
Ja em diràs la teva.
A mi em va semblar un repartiment força equilibrat i, totalment d’acord amb tu, amb les grans actuacions de Chausson i Gens. Pel que fa a Savall, no em va agradar, suposo que no passa per un bon moment a nivell personal i diria que això es deixa notar. Una òpera “amable” i agradable (llibret a banda) però que queda totalment enfosquida després d’haver anat ahir a veure Le Nozze di Figaro i veure les immenses diferencies que separen els dos autors.
Una abraçada
Potser no soc massa equilibrat amb la valoració d’en Savall… i es que soc un fidel seguidor d’ell…. m’agrada tot el que fa; em va agradar també en la direcció musical d’aquesta òpera.
No intento comparar Mozart amb Vicent Martín i Soler, però estaràs d’acord amb mi que no es just l’oblit d’aquest gran compositor…. i precisament a casa seva.
Dimecres vinent tenim també Liceu, per veure un altre cop Le Nozze di Figaro…. evidentment no te color i es que Le Nozze di Figaro és una de les òperes més importants de la història de la música i també esta considerada com una de les millors creacions de Mozart.
Ho comentarem… però espero abans llegir a teva crònica.
Una abraçada
Estic totalment d’acord en que a Martin i Soloer no se li ha fet justícia a casa seva, on a més es un gran desconegut. Ara bé, el “marketing” intenta traslladar la rivalitat vienesa del segle XVIII al dia d’avui, i aleshores es quan es veu la diferència brutal que hi havia entre Mozart i no sols Martin i Soler sinó també amb el pobre Salieri. Si aquests dos grans compositors haguessin fet la seva feina en un altre lloc, que ningú els relacionés amb Mozart, segurament avui estarien més valorats. A banda de tot, jo m’ho vaig passar molt bé, tal i com vam comentar al final de l’òpera.
La teva reflexió m’ha agradat…es veritat….. MOZART va eclipsar a tots els compositors que es trobàvem al voltant d’ell.
Jo també vaig gaudir molt amb aquesta representació.
Jo Miquel sento discrepar. Les òperes de Martín i Soler, i amb aquesta ja en van tres, no m’interessen gaire, per no dir gens. Un cop he constat que és música d’anar fent, sense genialitat, ni inspiració melòdica, ni orquestral, senzillament d’anar fent, després de les tres primeres àries ja dono el deure de conèixer la música que es feia en temps de Mozart, per arxivada, ja que sé positivament que no hi haurà cap fragment, però cap, que allò agafi una volada que em tregui de l’ensopiment. Savall sempre tan net i polit, mai m’excitarà i Irina Brook va pensar més en una comèdia de sofà que en una modernització d’una posada en escena impossible.
Si no m’hagués entrat a l’abonament segurament hagués tret una entrada barata i m’hagués assegut al bell mig de on hagués volgut, però em tocava a l’abonament i encara m’emprenya més. Hi han tantes obres que m’interessen que no he vist mai al Liceu, que pensar en la possibilitat de que em facin un altre Martín i Soler, em treu de polleguera.
Amb aquests mateixos cantants, o quasi, podien haver programat un Rossini i la diferència és abismal, però també un Mozart menor, que sempre serà molt superior al millor Martín i Soler.
Vista i arxivada, que és el pitjor que ens pot passar, i ens quedem sense Zemlinski i Debussy, pecat mortal!
Aquest mati he llegit la teva crònica a In Fernem Land; de fet m’imaginava no se perquè que no t’agradaria pas, e inclús ho varem estar comentant amb l’Imma el dia de l’estrena… però el que no m’imaginava es que no t’agrades res de res… ni la escenografia ni inclús la il.luminació.
Se que entens molt mes que jo d’Òpera … potser el 3000%, però ja t’he comentat algun cop en persona que potser busques massa la excel·lència i sota el meu punt de vista ets massa rigorós. IL BURBERO DI BUEN CUORE evidentment no es l’Òpera de la meva vida, però no em va desagradar… i precisament poder perquè m’esperava que fos un llautó, em va sorprendre favorablement. No te cap moment gloriós per recordar, però la seva musica em va agradar força…. això si … tens raó que es sempre semblant. Mira, si et vull ser sincer sabia que existien dues àries de Mozart i no vaig ser capaç de reconeixe-las…amb això et dic tot… la meva “cultura” musical es molt limitada i potser en conformo amb poca cosa.
Per altre banda, crec que es interessant que el Liceu, no faci sempre les mateixes òperes… les millors…les mes conegudes (estic d’Aida fins on t’imagines); jo prefereixo descobrir òperes que mai he escoltat i a vegades son insuportables, però aquesta em va agradar; em va agradar també l’escenografia com si es tractes d’una casa antiga…d’un palauet de la burgesia catalana…. amb mobles dels anys 70 que ara son objecte de desitj per molta gent (encara que a mi no m’agradin). Em va recordar una mica, el Cau Ferrat de Sitges, amb sostres altíssims i les parets farcides de quadres.
Em van agradar els cantants….gairebe tots… i el mes important …m’ho vaig passar prou be. Que mes vull demanar ?
Entenc que estiguis emprenyat amb les retallades de almenys dues operes que a tothom ens feien il.lusió, però com no estic ficat a la direcció no se el perquè aquesta si i les altres no. No crec sincerament que sigui per qualitat i mes aviat tindrà a veure amb dates o amb compromisos.. o fins i tot amb costos. No tinc ni idea.
T’asseguro que jo també estic emprenyat amb la situació…i espera, que jo crec que el pitjor esta per arribar. En el mon del Teatre de text que com ja saps m’agrada inclús mes que la música, encara van mes maldades, el Lliure ja anul·lat 3 espectacles per falta de pressupost i tancara la temporada al maig.
Estiguem emprenyats o no, crec que el compositor Vicent Martín i Soler, no te cap culpa del que ens esta passant ara a casa nostre. Se que saps que aquest compositor a la seva època era mes estimat per el public que Mozart…. però ara que penso això no es cap argument valid…. al public actual a lo millor li agrada mes Rafaela Carrà que Debussy per posar un exemple.
L’important de tot plegat crec jo, es que l’Òpera estigui “viva” i que independentment de que ens agradi mes o menys la puguem seguint gaudint per molt de temps.
Gracies per comentar-ho a casa nostre. Ets mes valent que jo, ja que no m’he atrevit a fer-ho a casa teva al veure la disparitat d’opinió tan gran… i a mes a mes considero que no tinc arguments prou válids com per defensar que a mi si m’ha agradat aquesta producció.
Una abraçada
En una temporada tan curta de títols, que en malbaratem un amb una òpera tan poc estimulant no m’agrada gens. Si el Liceu fos com Munic, Viena o qualsevol d’aquests teatres de repertori, no em semblaria malament, però així, no.
T’entenc perfectament el que vols dir i estic d’acord amb tu. Aquesta temporada entre possibles cancel·lacions (encara no confirmades) i reposicions, anem ben fotuts.
Em queixo de les reposicions, però avui sense anar mes lluny anirem al Liceu a tornar a veure LES NOZZES DI FIGARO…… som uns viciosos !!!
Una forta abraçada
Miquel, tampoc a mi em va agradar 🙂 Coincideixo a la valoració que fas dels cantants, però la opera em va avorrir molt, i quan un trosset començava a agradar-me s’acabava. ¿Massa exigent? No crec que sigui això; quan una fórmula la coneixes molt, si no es excelsa sol cansar. Teatralment comprenc que es difícil amb un argument tan mogut 🙂 però em penso que es podia haver treballat una mica mes… per cert.. ¿puc agafar-te una foto…? ¿Si? ¿Gracies! 😉
José Luis.
Soc perfectament conscient de que no te que agradar a tothom aquesta òpera. Tots sabem que no estem parlant d’una òpera important dins de la història de la música. El que no entenc es que es vulgui comparar a aquest compositor amb Mozart… i es que Marti i Soler va tindre la mala sort de conviure a Viena amb el “Deu” de la musica universal…i evidentment va quedar eclipsat.
Si no hagués estat així, no estaria en l’oblit i a hores d’ara seria un compositor mes reconegut del que es. Però simplement es la meva opinió i no tinc perquè tindre la raò absoluta; de totes maneres es una opinió compartida amb força gent entre ells el meu admirat Jordi Savall.
A mi la seva musica d’aquesta òpera es el que em va agradar precisament… teatralment no te res i molt menys en l’argument (com per altra banda acostuma a passar en quasi totes les òperes). No es una musica “excelsa” però si força agradable…. repetitiva ? potser si….., però sincerament….quanta gent va saber distingir les dues àries de Mozart ? Puc estar equivocat i ser l’únic “cazurro” que no ho va saber descobrir en directe… però molt em temo, que la majoria del públic assistent a la sessió que vaig anar jo, li va passar exactament el mateix que a mi.
En quant a les fotos… no fa falta que em preguntis mai mes….agafa les que et facin falta.
Una abraçada
No t’enfadis 🙂 No es que se’l compari amb Mozart; es que Mozart existeix. Potser, (encara que ho dubto) que si no hagués existit, la música d’ahir no m’hagués avorrit tant, i també et diré que el embolcall (secundaris, que aquí no ho son gens, direcció musical i artística) no va ajudar gens. Però l’ensopiment no ve de cap anàlisi ni prejudici. Anava amb ganes de trobar-me amb una cosa petita però amable i va resultar molt llarga i pesada. Per mi, òbviament.
Gracies per el permís; ja ho sabía 🙂
No m’enfado pas. Tot al contrari, ….per això estan els Blocs…per deixar les nostres opinions i veure que altres persones pensen a vegades molt diferent , e intercanviar punts de vista alternatius.
A mi també m’agrada Mozart, i per això mateix, avui tornem al Liceu a veure una producció que ja coneixem exactament igual, i que ara reposen amb l’excusa de les retallades, amb el pressupost reduït …. LE NOZZE DI FIGARO.
Segur que ho gaudirem també.
Retroenllaç: Martín i Soler – Il burbero di buon cuore. Liceo, 31/1/12 – Ser un genio debe ser muy difícil | Ancha es mi casa
Retroenllaç: Me voy, ¿mas a dónde? | Ancha es mi casa