Ahir a la tarda, al sortir de la feina em vaig apropar per fi a veure aquesta extraordinària exposició….. i es que gairebé me la perdo…. i això si que seria totalment imperdonable.
Acostuma a passar-me això de anar deixant per mes endavant les exposicions que tenen prevista una durada llarga. M’agrada veure-les be i gaudir-les com es mereixen … però això a vegades m’ha ocasionat disgustos al arribar la data de acomiadament i no haver tingut temps d’anar.
IMPRESSIONISTES – Mestres francesos de la col.leció Clark (****)
En realitat, el títol no es del tot cert, ja que l’exposició encara que es principalment de pintors IMPRESSIONISTES (sobretot de Renoir), també tenim quadres de pintors realistes de l’escola de Barbizon COROT, MILLET, ROUSSEAU.
Edgar-Degas--ballarines-a-la-classe-de-dansa
Al costat d’una esplendida coleccio de quadres impressionistes de PIERRE AUGUSTE RENOIR, tenim mostres dels grans mestres com SISLEY, PISARRO, MANET, MONET, DEGAS, TROYON, GAUGUIN, BOLDINI i GEROME.
Jean Leon Gerome - l'encantador de serps
James Tissot - Crisantemps
.
.
.
.
.
.
Giovanni Boldini - noia creuant el carrer
L’exposició aplega un conjunt excepcional de pintura francesa del segle XIX i començaments del XX, procedent de la col·lecció de Sterling i Francine Clark.
Camille Pissarro - Saint Charles
Sterling Clark va reunir la major part de la seva col·lecció a París, en els primers anys de la
Claude Monet - els penya-segats d'etrait
Claude Monet - camp de tulipes a Sassenheim
dècada del segle XX, pel plaer d’estar envoltat de les grans creacions del seu temps. Va concebre la seva col·lecció a escala domèstica: les obres formaven part de l’entorn quotidià i es distribuïen per la casa seguint el gust del col·leccionista, que combinava peces de diferents períodes i estils. Clark buscava la continuïtat entre les creacions del passat i del present, des d’una perspectiva que avui podem sentir ben propera.
Pierre Auguste Renoir - cebes
Pierre Auguste Renoir - nena amb ocell a la ma vestida d'algeriana
Pierre Auguste Renoir - la llotja del teatre
Sterling Clark va convertir la seva passió personal en un patrimoni col·lectiu i el 1955 va crear el seu propi museu a Williamstown, a l’estat de Massachusetts. L’exposició reviu l’esplendor del noucents –quan París era la capital de la pintura– i ens acosta a alguns dels seus artistes més destacats, com Renoir, que té una presència molt important en la col·lecció Clark i en aquesta exposició.
Pierre Auguste Renoir - badia de Napols
Pierre Auguste Renoir - peonies
Exposició organitzada pel Sterling and Francine Clark Art Institute, Williamstown, Massachusetts i produïda per la Fundació “la Caixa”.
Encara esteu a temps, perquè L’Exposició romandrà a Barcelona fins el 12/02/2012. L’entrada es totalment gratuïta. De debó….no us la perdeu !!!
———————————————————————————————————
– Caixa Fòrum – Preu per persona GRATUÏT
———————————————————————————————————
Ostres, sembla que hi heu anat tots i jo badant. No tot el que veig m’agrada (i Renoir francament m’emfarfega), però no me la voldria perdre!
He canviat molt la meva poc informada opinió de Renoir després de veure aquesta exposició. L’us que fa del color es meravellos, i les reproduccions el maten.
Estic absolutament d’acord amb tu José Luis… les reproduccions i fotografies dels quadres de Renoir desmereixen molt la seva obra. Aquesta exposició el deixa en el lloc que es mereix.
Dons no badis Allau, perque aquest cop paga la pena fer l’esforç de sortir de casa. Jo tampoc era massa partidari de Renoir però amb aquesta exposiciò he caigut rendit als seus peus.
El quadre de les cebes es te que veure l’original….. casi “ploro” al veure-les… i això que son pintades !!!
Renoir m’encanta, tot i que prefereixo Cazanne o Monet. De totes maneres, el quadre de les cebes es simplement genial pel color, quina diferència de les clàssiques natures mortes.
Tot i no tenir el ressó popular dels esmentats pintors, em quedo bocabadat davant les pintures de Giovanni Boldini, Berthe Morissot, Jean Leon Gerome o James Tissot. En resum, una delícia d’exposició.
A mi també m’agraden mes Paul Cézanne, Claude Monet i sobretot Edgar Degas…. però en aquesta meravella d’exposició he descobert a Pierre-Auguste Renoir i els seu fabulós tractament del color.
I que dir de Jean Leon Gerome ??? els seus quadres d’ambient oriental son per mi el “no va mas”…em fascinen !!!
Gracies al teu Bloc, em vas fer pensar de que encara no l’havíem vista aquesta exposició. Veritablement es indispensable i gairebé un “pecat mortal” no anar-hi.
Això d’anar deixant les exposicions per última hora ho fem massa gent i després hem de correr!
Veritablement aquesta ens va agradar moltíssim i jo vaig ver una troballa: una petita joia que des que la vaig veure em té el cor robat: “Moss Roses in a Vase” d´Édouard Manet (1882). Me n’he enamorat! Es tracta d’una petita pintura que va fer uns dos anys abans de la seva mort, quan Manet ja no sortia de casa i buscava els temes dins la casa o el jardí. (parlo de memòria, perdoneu si m’erro).
No us poseu les mans al cap, però em va agradar tant que vaig comprar una postal i la veig cada matí quan em llevo!
Avui una amiga m’ha comentat que havia estat a Madrid a veure l’exposició de l’Ermitage, sembla que va pagar la pena desplaçar-s’hi!
Es una mala costum, ja que quant veus que l’exposició durarà 3 mesos, penses “ja anirem…. queda molt de temps !!!”… i moltes vegades quant t’adones ja no estàs a temps.
La pintura impressionista es de sempre la que m’ha agradat mes i quant viatgem a països “civilitzats” intentem anar a veure les pintures que encara no coneixem… en viu i en directe.
El quadre que comentes el vaig veure de resquitllada gairebé, però sincerament no vaig parar-me gaire estona davant d’ell. Ara l’he buscat a la xarxa, i veritablement es una preciositat. No m’estranya que t’enamoressis d’aquesta pintura.
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/dd/Edouard_Manet_Moss_Roses_in_a_Vase.jpg