Cap de setmana musical… jo diria que massa musical i tot, ja que van coincidir 3 concerts en menys de 24 hores, i la mala sort es que per ordre invers al que tenia que ser, es a dir de millor a pitjor… per lo que en el últim concert sincerament ja estàvem cansats i força saturats. Intentaré molt breument en posts diferenciats explicar el que varem veure i escoltar.
Dissabte 21/01/2012 varem gaudir d’un dels concerts que recordarem tota la nostra vida, un concert de la sèrie Palau100 asseguts a les nostres butaques d’abonament a la “glòria” del Palau de la Música Catalana.
Actuava ni mes ni menys que l’orquestra STAATSKAPELLE de BERLIN dirigida per un dels directors d’orquestra i alhora pianista amb mes renom mundial, DANIEL BARENBOIM.
Staatskapelle de Berlín
La Staatskapelle de Berlín es una de les orquestres mes antigues del mon, ja que va ser fundada a l’any 1570 i des de 1742 te la seu oficial al teatre de l’Òpera Unter den Linden de la capital alemanya. Ha tingut al capdavant músics celebres com per exemple Felix Mendelssohn, Richard Strauss, Herbert Von Karajan i des de fa 20 anys, el seu titular és Daniel Barenboim. Com a curiositat, l’any 2000 els músics de l’orquestra van votar a favor perquè el seu càrrec fos vitalici.
State Opera Unter den Linden
Daniel Barenboim, va neixer l’any 1942 a Buenos Aires i ja als 5 anys va començar a estudiar piano. Als 10 anys la seva família es va traslladar a Israel… i als 11 anys debutava com a pianista a Viena i a Roma. Des de llavors les seves gires han estat continuades arreu del planeta, participant amb les millors orquestres europees. Com ja hem comentat fa 20 anys que dirigeix la Staatskapelle de Berlín.
Ni t màgica la que varem poder gaudir al Palau dissabte, amb les entrades exhaurides des de feia temps. El programa va ser el següent :
– Wolfgang Amadeus Mozart (1756 – 1791)
Concert per a piano i orquestra núm 26, en Re major, K.537, “Coronació”.
————————————————-
– Anton Brukner (1824 – 1896)
Simfonia núm. 3. en Re menor (versió 1877)
En el concert de Mozart, a banda de dirigir l’orquestra, va ser a l’hora el solista de piano que va interpretar la peça, d’una manera increïble fent que apareguessin matisos insospitats d’aquell piano, que ens va deixar a tots els assistents bocabadats en un absolut silenci poques vegades viscudes al Palau i que des de el segon pis s’agraeix moltíssim que la gent ni estossegui ni es remogui gaire a les butaques…semblava realment que ningú, ni tan sols respirava. “Gallina de Piel “.
Els “bravos” van tronar a la sala desenes de vegades, entre ells evidentment jo, amb la meva veu de baríton desafinat. El public va insistir fins que Barenboim es va veure obligat a fer un bis meravellós, força llarg i únicament ell al piano, sense orquestra..
Quant ja tothom a la segona part creia que la primera era totalment insuperable, ens va tornar a captivar amb la 3a Simfonia de Brukner, que amb 80 musics apilotonats al petit espai del escenari del Palau, i que ens va deixar encara mes meravellats. Sota el meu punt de vista va superar amb escreix el concert de Mozart. Quina orquestra senyors !!! Jo no recordo tanta perfecció en un concert en directe. Com deia aquell passerell …. en dues paraules “SU BLIM”.
Us deixo una mostra d’aquesta orquestra amb Daniel Barenboim…. la Simfonia núm. 4 de Anton Brukner.
Voltar i Voltar valora aquest concert amb la màxima puntuació possible, atorgant-li a les dues peces cinc estrelles (*****).
visió del concert de Barenboim des de les nostres butaques
Com a nota negativa del dia, haig de denunciar l’actitud d’algunes persones del públic (abonats), que immediatament acabada l’ultima nota del últim acord, i sense deixar-te ni tan sols aplaudir, et fan aixecar, perquè nit rere nit…..SEMPRE, sempre, sempre… tenen presa. Es una falta d’educació per mi, gravíssima, ja que en el moment que et ve mes de gust expressar el que sents ja que vols agrair al musics i demostrar-li el teu entusiasme, va i t’estronquen el clímax del “orgasme musical” aconseguit en aquell precís moment.
Aquestes “persones”, únicament pensen en elles mateixes i no respecten al públic que s’asseu a la bora d’ells…. l’únic que els interessa es sortir el mes aviat possible per baixar les escales del Palau sense embussos ni cues….. o per no fer cua al parking. La resta de gent, que es foti…. ells sempre primer. Vergonya aliena !!!.
——————————————————————————————————-
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 175 € a 25 €
( preu pagat 24,75 € – abonament 25% descompte)
——————————————————————————————————-
Va ser una vetllada impressionant…jo tenia la sensació de ser davant el millor director del mon, el millor pianista del mon, la millor orquestra del mon. Si, ja sé que aquestes categoritzacions son absurdes, n’hi han uns quants de “el millor”, possiblement, pero la sensació meva i em sembla de molts dels que estavem allí era de estar contemplant un concert realment extraordinari, sense una solo fissura, una meravella en estat pur. A mi també em va agradar més encara la segona part, Brucker. SUBLIM, si, com dius, Miquel, es la paraula adient, no n’hi ha cap altra!
Gracies Teresa per el teu doble comentari a Twiter i aquí. No sabíem que estaves també al Palau dissabte passat… no m’estranya que no ens veiéssim tal com estava de ple…a tope !!! No se si es el millor director i la millor orquestra però a mi aquella nit m’ho va semblar.
Avui he estat escoltant per Spotify un munt de Simfonies de Brukner i dirigides per Daniel Barenboim…. increïble de debò. Aquest concert m’ha enganxat a Brukner i a Barenboim !!!
Una abraçada
Aquest mati qualificaven a la radio la interpretació de la tercera com una de las millors mai sentides. Enhorabona!
La primera noticia. Realment va estar extraordinari tot el concert… i encara mes per nosaltres que al galliner no ens va costar el preu de platea….amb un preu realment prohibitiu… 175 euros !!!
S’aproximen èpoques que la cultura estarà únicament a l’abast de els poderosos econòmicament parlant. Un altre pas enredera.
Gracies per el teu comentari…que aquí a Voltar i Voltar es cotitzen a preu d’or.