– Teatre – T-ERROR (***+) – Teatre Nacional de Catalunya

Ahir dia 20/01/2012, varem tornar al Teatre Nacional de Catalunya, a un altre T6; aquesta vegada sense gaires ganes ja que els “imputs” que hem tingut des de coneguts i fins i tot de la crítica especialitzada, no es gaire encoratjadora. L’altre dia em vaig trobar a una coneguda “teatraire”, que ja havia vist l’espectacle i al demanar-li la seva opinió, em va etzibar, ras i curt : ja ho diu el seu nom….”terrorífica”.

Ja asseguts a la Sala Tallers del TNC, a mida que anàvem veient l’espectacle, la nostra cara anava canviant de l’indiferència a la sorpresa…. l’Imma i jo ens anàvem mirant i ens fèiem gestos d’aprovació…. com podia ser que ens agradés aquella proposta tan estranya, tan excèntrica i extravagant, que  al principi ens resultava fins i tot ridícula, …. tan “friqui”  ???

La conclusió finalment es que l’espectacle T-ERROR ens va agradar força, perquè considerem que es una aposta nova, que evidentment és arriscada, però la varem trobar fresca, innovadora, sincera (poder massa i tot), divertida i que va molt mes enllà del que a primera vista veu l’espectador.

La T6, com ja molt be sabeu, es una proposta engrescadora del TNC, que promou textos d’autors catalans contemporanis i mes aviat joves que no siguin massa coneguts.  Es una aposta per aquests nous creadors, i també una aposta per la “nostra” cultura.  El TNC posa la infraestructura del millor Teatre public de Catalunya, en mans del autor, e inclús li facilita una companya estable creada ja fa uns anys, amb aquest propòsit… sempre els mateixos actors que es posen a les ordres del creador i participen activament en aquesta mateixa creació a mida que l’obra es va assajant i a la vegada transformant.

L’autor i director del espectacle “T-ERROR“,  JORDI ORIOL, al final del espectacle amb la “xerrada amb l’autor” que el TNC posa a disposició dels espectadors, va intentar explicar les seves “pors” davant del encarreg que el TNC li havia fet…. crear un nou espectacle des de zero. Va estar sincer… jo crec inclús que massa i tot, al explicar el seu bloqueig davant el primer full en blanc… i no saber com començar a crear quelcom “important”, quelcom “diferent” que pagui realment la pena… amb un segell propi intentant no copiar altres propostes…. ni imitar-les.

Autor, director, actor i músic, Jordi Oriol va néixer a Barcelona el 1979. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, ha escrit i dirigit espectacles com Home-Natja (Temporada Alta, 2010), Un tal ímpetu vital (Teatre Lliure, 2009), Ara estem d’acord estem d’acord (Teatre Lliure, 2008) i OB-sessions (Círculo de Bellas Artes de Madrid, 2007 – Sala Beckett, 2008), entre d’altres. Ha treballat com a actor en alguns dels seus muntatges, així com en obres com L’home de la flor a la boca, de Luigi Pirandello (Biblioteca de Catalunya, 2008) i Mil Tristos Tigres (Festival NEO 2006), entre d’altres. Com a músic, ha format part de quartets de cambra i de jazz, així com Big Bands de jazz com l’Alois Hába Big Band i la Big Band de Terrassa.

Aquest bloqueig ens ha passat a tots… a mi mateix sense anar mes lluny, al començar un nou post en el Bloc “Voltar i Voltar”, penso a vegades… que cony explicaré d’aquest espectacle ?   tindrà el nivell suficient per publicar-ho ? …   l’hi interessarà a algú realment ?  paga la pena fer-ho ?.

El seu bloqueig aquesta vegada era segurament massa important, i pocs dies abans de assajar l’obra no tenia clar si els seus escrits era el que realment volia… i llavors va trencar amb la seva idea inicial i va començar de nou…e inclús va canviar el títol del espectacle, que va passar de EUFEMISTES a T-ERROR. Es aquí on va decidir explicar el que li estava passant a ell mateix… el seu bloqueig… el seu ERROR amb l’idea inicial…. el seu TERROR davant el full en blanc. Va començar a escriure un text on ell mateix era el principal protagonista de l’historia (interpretat magistralment per DAVID VERT), i on la seva pròpia família i el seu amic, es convertien en la resta de personatges de la seva història.

Una mare protectora (ÀNGELS POCH en un treball com sempre, insuperable), que esta orgullosa del seu fill però que alhora esta preocupada per el bloqueig del “nen”, l’amic que per no treballar i continuar cobrant el paro es capaç de simular una incapacitat (ÒSCAR CASTELLVÍ), la germana “gòtica” (ANNA MOLINER), enamorada del amic, en el paper mes “friqui” i mes divertit de la representació, i que celebrava precisament aquell dia 28 anys… Felicitats ANNA !!!

I el pare, actor fracassat que per sobreviure treballa com a “Vampir” al túnel del Terror del Tibidabo…i que ho porta d’amagat per vergonya (ORIOL GENÍS) i que alhora interpreta el paper d’ell mateix… el d’actor consagrat… el del mateix Oriol Genís.  Els musics en directe, (CARLES PEDRAGOSA i JORDI SANTANACH), alhora que treballen amb els instruments musicals, executen tots els efectes sonors de pluja, telefon, timbre, vent… en directe davant del public…i que a mes a mes interpreten els personatges de Dupond i Dupont  (els divertits personatges ficticis creats pel dibuixant belga Hergé a la seva sèrie de còmics  de Tintín), però que aquí interpreten el paper dels cruels  productors del TNC, que persegueixen al autor per aconseguir que escrigui el final de l’historia.

JORDI ORIOL, amb intel·ligència sap barrejar el “Teatrillo” de la pròpia escenografia del espectacle, amb el TEATRE on es representa… el propi TNC…. els personatges que no saben ben be que fer perquè no tenen  l’argument encara enllestit ( és segurament un “home-natja” a Sei personaggi in cerca d’autore, l’obra de teatre més famosa de Luigi Pirandello ???).  Nota : Home-Natja, es un obra del mateix autor, Jordi Oriol, de la que ja us vaig parlar quant la varem veure en el cicle RADICALS 2011 al Teatre Lliure, i que podeu llegir si cliqueu AQUÍ.

Ens van agradar molt l’idea de repetir les escenes reiteradament, com si es tractes del mateix primer full de l’obra escrita …i no poder passar d’aquí… i repetir-ho…repetir-ho… sempre plou… tot es negatiu.  De cop quant l’autor veu que l’argument te una sortida, tot canvia…ja no plou… fa un sol que esparvera i tot es positiu.

Al final, a les salutacions dels actors, vaig rebre una “bronca” d’una hostessa del TNC, per el fet de fer fotografies amb el iphone dels actors a les salutacions des de la meva butaca de la fila 1.  Vaig demanar explicacions del perquè m’ho prohibien quant MAI, ni el el TNC on he vist tots els espectacles des de la seva inauguració, ni en cap Teatre, estava expresament prohibit fer-ho al final del espactacle (evidentment trobo lògic que sigui aixi en mig de la representació). Vaig parlar amb el cap de Sala i li vaig explicar que era abonat i que era per publicar en el meu Bloc, on acostumo a fer les cròniques teatrals…… res… em va remetre a la direcció del TNC. Això se li diu col.laboració amb els aficionats al Teatre. Quina pena !!!

No us preocupeu… ho continuaré fent tan si em deixen com si no.

————————————————————————————————-.

Direcció : Jordi Oriol

Escenografia : Sebastià Brosa

Vestuari: Laura Garcia

Il·luminació : Álex Aviñoa

So: Carles Pedragosa

————————————————————————————————–

– Teatre Nacional de Catalunya  – Preu 20 €  – ( preu pagat 18,50 € – Abonament )

———————————————————————————————————————-

…. i que millor que una goma d’esborrar CARGOL, per esborrar els ERRORS

Leave a Reply