La primera novel.la de Annabel Pitcher que m’ha captivat des.de las primeres lineas. Una novel.la capaç de tocar la fibra sensible amb moments divertits i d’un gran impacte emocional.
En Jamie te deu anys, una germana gran, adolescent rebel, que es diu Jasmine (Jas), un pare que beu massa i una mare que va marxar de casa al morir la seva germana Rose (bessona de la Jas) i que ara viu en un gerro sobre la llar de foc ….
Des-de la tendra mirada d’en Jamie l’autora ens explica en primera persona una història que ens mostra la incomprensió d’un nen davant dels sentiments dels adults : l’odi del seu pare als musulmans, la rebel·lia de la seva germana, l’aferrissament a unes cendres per tal de no oblidar, el dolor d’una pèrdua, l’abandonament d’una mare, …
Tot just al començament de la novel.la en Jamie fa els deu anys i viu el dia angoixat esperant el regal de la mare que viu a Londres i el del pare que beu per oblidar i fins i tot se’n oblida del seu aniversari, només la germana i el seu gat li fan companyia.
Annabel Pitcher
“Aleshores va preguntar-me… Et sents més gran? I vaig dir No, perquè no ha canviat res . Encara que ara ja tinc dues xifres em sento igual que quan tenia nou anys. Sóc el mateix que era a Londres. La Jas és la mateixa. I el pare, també.”
El jove protagonista no recorda la germana desapareguda i aquest fet encara fa mes difícil que entengui els sentiments del seu pare :
“Al costat de l’urna, hi havia un tall de pastís i no sé per què em va fer enrabiar. Vaig anar cap a la Rose, i tot i que sé que és morta i que no pot sentir res del que diem, vaig murmurar És el meu aniversari, no pas el teu i em vaig cruspir el pastís “.
Annabel Pitcher
Jamie té com a amiga de classe a Sunya, una noia musulmana, que no es ben rebuda ni pels companys ni pel seu pare. I per a ell és difícil ser el seu amic, però a poc a poc descobreix el valor de l’amistat.
“Tornem a trobar-nos, Spiderman, em va dir. I jo li vaig respondre, A quanta gent has salvat avui Noia M? Va fer com si comptés amb els dits de la mà. A nou-cents trenta set, em va dir mentre arronsava les espatlles. Avui ha estat un dia tranquil.”
Annabel Pilcher va néixer el 1982 en un poble a Yorkshire i va estudiar literatura anglesa a la Universitat d’Oxford i des de llavors ha col·laborat en mitjans de comunicació i com a professora d’anglès. El seu afany per escriure la va fer viatjar pel món, prenent notes en autobús a Perú, a l’Amazones i a l’ombra dels temples vietnamites d’on va treure la inspiració per aquest llibre que ha estat considerat dels millors d’enguany.
Hola Imma:
La ressenya del teu llibre m’ha fet pensar en altres novel.les que potser et poden interessar. Novel.les que tenen com a protagonista un nen que explica des de la seva mirada tendra el món moltes vegades cruel que l’envolta: Altres veus, altres àmbits de Tuman Capote i Matar un rossinyol de la Harper Lee (ambdos escriptors amics des de la infantesa). Respecte a una dolorosa relació entre un pare i un fill (encara que no l’he llegida, però fa bona cara) el darrer Premi Llibreter, Sukkwan Island de David Vann. No sé si en coneixes algun, si és així podem compartir opinions.
Fins aviat
Gràcies per les teves recomanacions que apunto a la meva llista de llibres per llegir, l’únic que recordo haver llegit però ja fa temps es el de Matar un rossinyol. Els que si recordo molt bé son el de Respon-me de Susana Tamaro, sobre una nena adolescent orfe filla d’una prostituta, El curiós incident del gos a mitjanit de Mark Haddon sobre un nen autista i la molt coneguda de El noi del pijama de ratlles de John Bayne.
Salutacions i fins aviat.
Hola Inma:
He llegit el teu comentari a la meva ressenya Jugadas de perdedor. Es tracta de la novel.la d’un amic, que vaig conéixer en el club de lectura on anava fins el curs passat. Per les teves referències literàries que he llegit en el teu blog, crec que no t’agradaria.
Pel que fa a les lectures que comentes, conec la de Mark Haddon, però no em va agradar especialment. El tema resultava interessant, però la forma en què estava escrita la història, em va resultar decebedora. De la resta, conec la novel.la de John Bayne, encara que dec ser dels pocs que no l’he llegida ni he vist la pel.lícula!
Fins aviat!