– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 15) – Camí del pic LENIN (serralada del PAMIR)

Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (14)
Clicka aqui per anar al capitol següent (16)

Per tot el territori del Kirguizistan es van estendre dos sistemes muntanyosos dels mes importants de la Terra – Tian-Shan i el PAMIR – amb els pics més alts del nivell mundial – Pic Pobeda (7439m), Pic Lenin (7134m) i Pic Khan-Tengri (6995m ).

De fet nosaltres anem camí del camp base del PIC LENIN, per gaudir dels meravellosos paisatges que l’envolten, encara sabent que no existeixen infraestructures turístiques tal i com es coneixen a occident.

Gràcies a las seves majestuoses muntanyes i un clima continental, Kirguizistan – és la terra de les glaceres més grans del món, camps enormes de neu, rius impetuosos de muntanyes, llacs blaus d’altes muntanyes… constitueixen uns paisatges dels mes macos del mon mundial.

Degut a aquestes muntanyes tan altes, el barret o capell o casquet nacional d’home del Kirguizistan, te la forma cònica (semblant a un pic nevat). Aquest barret, normalment el porten els homes per el carrer molt sovint sobretot fora de la capital, per tot el territori. Per ells es un orgull portar-ho a la vida quotidiana i suposo que no entenen perquè als occidentals ens sobta tan la seva forma, que ells troben molt maca i tan diferent a altres de les cultures properes d’Àsia Central. Es un signe d’identitat molt arrelat i agraeixen molt al turista que l’utilitza en la seva visita al país…. i es que de fet el turisme es casi nul.


La bandera estatal del Kirguizistan es presenta una banda de color vermell, al centre de la qual hi ha un disc rodó de sol amb quaranta raigs daurats (unió de les 40 tribus antigues del país). Dins del disc de sol representa un tunduk de la iurta quirguisa.

El objectiu de moment es anar a a dormir a Taldyk que es troba a 3.615 metres d’alçada.

De camí fem una parada per visitar una família quirguisa parents de la nostra guia…

… i continuem ruta començant a veure el canvi de paisatge… i també de les cares mes axinades.

Baixem fins a la població de Sory-Tash amb quatre cases , moltes vaques i nens que ens tenen por. Dormim dins d’una casa particular (ens ve a rebre l’amo de la casa amb la seva filla en braços), on han habilitat uns matalassos al terra en unes habitacions enormes amb una petita estufa.

La primera idea era dormir en una iurta que envolten la casa però l’amo ens diu que l’estiu ja s’ha acabat i que de nit fa molt de fred i que estarem mes còmodes dins de casa seva.

L’avia de la casa vol munyir una vaca i primer fica al vedell per que mami…. quant ja surt llet l’arrenca literalment de la seva mare i la muny una bona estona… per tal que el vedell xarrupi les escorrialles, la torna a posar amb la mare al final de tot.

Sortim a fer un vol i a las set sopem, ens serveixen laghman, un plat local a base de fideus, patates i carn dins un caldo, bastant saborós. Anem a dormir molt d’hora ja que el xòfer ha de dormir al sofà i en poques paraules ens fan fora.

Dijous 25 d’agost

Avui tenim per esmorzar una kasha que es com una papilla de nens petits, i una mica de truita. Ja portem a sobra tota la roba d’hivern que dúiem a la maleta.

Anem a fer una excursió fins al campament base del Pic de Lenin fent una parada en un poble on hi ha mercat i tornem a ser el motiu d’atenció de tothom, fem un munt de fotos.

Com veieu a la foto de la dona de sobre, una costum molt arrelada en aquesta part de mon es que a mida que tens diners disponibles, les dones i alguns homes es fan arrencar les dents sanes i se les canvien per postisses d’or, ja que es considera que es un estatus social mes elevat, a mes d’un canon de bellesa que agrada molt.

Hòsties !!!!...... que fa aquest guiri disfressat de quirguís !!!

...a veure, quina diferencia trobeu amb aquest quirguís i en Miquel ???

Aquest mercat també te una petita part dedicada als animals. Molts barrets quirguisos i cares cremades pel sol.

No em vull mullar !!!!

Lamento molt la pallissa de fotos que us hem fotut, però no podem evitar que els mercats es el que ens agrada mes dels viatges.

En el proper capítol podem prometre i prometem que SI arribarem al campament base del PIC LENIN !!!

——————————————————————————————————-

….. i a mes a mes avui signarem amb un CARGOL molt especial, que ens va regalar la meva germana i la meva neboda comprat a los madriles…. atenció una BOSSA (bolso) de pell amb forma de Cargol i brillantets al coll…… mes “Kitsch” impossible …no creieu ???

La nostre gossa NEU amb cara d'al.lucinada, no s'ho vol creure

11 thoughts on “– Viatge per ÀSIA CENTRAL a través de la Ruta de la Seda (capítol 15) – Camí del pic LENIN (serralada del PAMIR)

  1. rosa maria lapeira gascòn

    Finalment t’has descubert tiet!!!! Ja era hora de que el posessis!!! Ara et toca anar al restaurant dels cargols i ferl-hi dentetes el propietari, jajajajajaja Petonets!!!! I bons bombons!!!!!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Dona !!! … aquest Cargol que em vareu regalar ja fa molt de temps, saps que es un cargol “especial” per mi. El volia posar en una crònica que m’agrades molt i estava esperant publicar-ho en un post també especial…. crec que aquest en un dels dies mes macos dels viatge que varem fer amb la teva mare, perquè varem poder conèixer un mercat realment autèntic, segurament mes que el de Kahsgar a la Xina que varem visitar uns dies mes tard. Aquí érem els únics turistes i era fins i tot la gent que ens demanava fer fotos.

      El restaurant “cargolero” ATENAS, te milers de cargols…. tant de bo tinguéssim nosaltres una dècima part que els que te el seu propietari; però sincerament no crec que arribi a tenir aquest Cargol bossa, tan “Kitsch”.

      El bombons de cafè italians que m’has fet arribar…. encara no estan en el nostre poder, però ja estem fent salivera. Un petonas enormuuuuussss !!!

      Respon
  2. josepcolet

    Miquel,
    Es un plaer seguir les vostres peripècies asiàtiques, per mi el viaatge el pots allargar tant com vulguis. M’encanten aquests mercats tan coloristes i a l’àire lliure. Tampoc està malament això de dormir sobre una catifa oriental, sort que no va sortir volant.
    Una abraçada i fins el Pic Lenin, que la cosa promet!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Josep,

      La veritat es que la crònica està sortint massa llarga i crec que no te massa interes per molta gent “no viatgera”, però el volem acabar de publicar, perquè almenys serà un “diari record” per nosaltres d’aquí un temps….. i si algú a mes a mes li serveix d’utilitat…. “miel sobre hojuelas” que diuen en castellà.

      Els mercats es la nostra perdició…. ens encanten.

      Ara començara una etapa del viatge on l’important son els paisatges, mes que els monuments… ja veuràs.

      Una abraçada

      Respon
  3. José Luis

    Quina barbaritat! El paisatge de la primera foto es increible. I la colecció de retrats, dia rera dia, com per fer un llibre, de debó. El cargol-bossa, molt discret i adecuat per anar a comprar pa de pages.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      El paisatge de la primera foto es mes semblant al que estem acostumats a Europa, ja que correspon a un vall… i encara que la tardor/hivern en aquests dates d’agost a Kirguizistan ja ha deixat enrere l’estiu… el paisatge encara es força verd. La resta de fotografies son d’alçades de mes de 3.000 metres i ja feia un fred de collons…. el paisatge es casi be sense vegetació però amb unes extensions enormes que la vista no pot abastar. Les fotos segurament no son justes amb el paisatge tan extraordinari que varem poder gaudir.

      La encarregada d’anar a buscar el pa es l’Imma…. ja li diré que faci servir el Cargol-bossa per anar al forn de pa. Molt bona idea José Luis !!! Ja l’hem trobada una utilitat pràctica.

      Respon
  4. Mireia Puntí

    Ei, voltaires!!!
    Molt interessants les cròniques del vostre viatge per països de nom impronunciable 😉
    I les fotos, espectaculars, com sempre.
    Que tingueu un bon 2012 ple de viatges!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Gracies Mireia !!!

      Els nostres viatges no son (de moment) mes que viatges turístics. Algun dia desitjaríem fer com vosaltres….. una vota al mon en un viatge que duri mes d’un any…. es el nostre somni i ja veurem si es podrà complir algun dia.

      Us desitgem també un any 2012 ple de salut i VIATGES.

      Una abraçada als dos (be una per cada un )….jejejeje

      Respon
  5. rosa maria lapeira gascòn

    José Luis, ja fa temps que li diem de sortir amb el bolso i aixi presumeix de cargol però, encara no ho hem aconseguit….qui sap si se’l emportarà al pròxim viatje per anar al mercat??? Miquel, ja saps que als cargols els hi agrada l’ensiam??? No entenc perqué encara no te’l has posat…amb totes les disfreses que ja has fet servir…una més, qué cambia?????? Petonets.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Ni ho heu aconseguit…. ni ho aconseguireu. Ja saps que no tinc massa vergonya, però anar amb bolso pel carrer i mes si es un Cargol…. seria provocar. De totes maneres no ho descarto en un futur, ja que si arribes a quedar-me al paro…. a lo millor feia la primera pela passeja’n-me per la Rambles.

      Petons

      Respon
  6. Rosa Maria

    Diuen que l’esperança és l’ùltima a perdres… No et desesperis avans d’hora, jo, tampoc perdo l’esperança de veure’t sortir amb al bolso pel carrer!!!! jajajajaja

    Petonets!!!

    Respon

Leave a Reply