Dimarts 23 d’agost 2011
Ja estem a Kirguizistan !!!
Clicka aqui per anar al capitol inicial
Clicka aqui per anar al capitol anterior (13)
Clicka aqui per anar al capitol següent (15)
El vehicle es un minibus atrotinat, atrotinat, i sense aire condicionat però que ens permet anar moooolllttt amplis.
La primera parada es per canviar diners cosa que sorpresivament ens costa la visita a varis establiments bancaris. La moneda es el “SUM quirguís” i al canvi 1 euro son 64,19 SUMS quirguisos. Estem a la ciutat de OSH, la segona mes gran del país.
La guia es de parla anglesa i ens entenem com podem, dinem, molt malament per cert, al peu de la muntanya de Soleiman. Visitem un museu instal.lat en una enorme haima i desprès pugem a la muntanya amb unes vistes de tota la ciutat i un enorme museu dins d’una cova , aquest museu es HORRIPILANT… quelcom semblant al museu del horrors,(segurament el pitjor que hem vist a la nostra vida)… intenta recrear les diferents ètnies que hi han viscut al territori i tenen dissecats animals autòctons ?? com per exemple una “serpiente antigua”, (una serp momificada) un pingüí ??? (el famós i conegut pingüí d’Àsia Central…. jajajaja), amb un estat de conservació que fa al·lèrgia. Realment espantós, ens fa riure molt perquè a mes hem hagut de pujar i baixar un munt d’escales…
La guia ens diu que el mercat d’Osh, un dels mes grans d’Àsia Central, ja estarà tancat i que millor anar al hotel, ens neguem perquè considerem que no pot ser cert i demanem anar-hi dient que ens tornin a recollir en una hora i mitja. Evidentment no estava tancat i aprofitem per fer fotos i comprar fruita per sopar.
Comencem malament amb la guia…. quina diferencia amb Rasul !!!
Dimecres 24 d’agost
Avui matinem per anar ben d’hora… ben d’hora, al basar; desestimem anar amb la guia i preferim anar sols…. no ens fiem massa d’ella; agafem un taxi que ens porta a la part mes llunyana del basar i quan arribem encara estan muntant-lo, però gaudim de valent anant amunt i avall i com era previsible acabem comprant dos barrets mes per la col·lecció.
NOTA : Aquí teniu el meu regal per la nit de Reis….. ja us podeu fotre de mi ben a gust….
Desprès de casi quatre hores voltant tornem al hotel perquè hem quedat a quarts de dotze per sortir. Es presenten amb retard i acabem sortint passades les dotze i oh sorpresa als dos minuts ens parem per anar a dinar i la mateixa ciutat !!!!!!!!
Mengem d’aquella manera perquè no esta gaire bo i emprenem la ruta cap al sud , en direcció cap al pas de la frontera amb la Xina (que travessarem d’aqui a un parell de dies).
Fem una parada per estirar les cames i per veure les primeres iurtes on viuen la majoria de quirguisos nòmades, i a la llunyania veiem una manada de cavalls salvatges; comencem a caminar en direcció a un monument per veure la vista….
….i de sobte veiem que els cavalls al veure’ns comencen a córrer en direcció nostre absolutament desbocats, baixant la muntanya on son…. travessen la carretera on tenim el vehicle i pugen al turó on estem passejant… i ens rodegen tot i fent carreres entre ells davant nostre…
…ens passen fregant la nostra pell i fins i tot ens espantem perquè no ho veiem gens clar el que podia passar…. comencem a cridar… i els mascle de la manada es dona per al·ludit i se’n va tan ràpid com ha vingut….. i les eugues el segueixen sense dir ni piu.
Jo que soc l’únic “mascle” del grup de “guiris”, intento tranquil·litzar a les “meves dones”, intentant per tots els mitjans que no es noti que estic escagarrinat. Pugem al vehicle i el xofer amb cara d’espant arrenca el motor i continuem ruta…..
———————————————————————————————————-
… avui, el dia que estem publicant aquesta crónica….. com es la nit de Reis (05/01/2012)… posarem uns Cargols que no son nostres i els agafem prestats d’un bloc amic que sempre el tenim afegit a la dreta de Voltar i Voltar…. es diu “la tira de Cargols”. Us el recomanem !!!
Que els Reis Mags de l’Orient, que venen precisament dels països de la Ruta de la Seda, us portin MOLTES coses, però sobretot SALUT, Peles (eurus)… i força al Canut !!!
Miquel,
Realment vàreu viure una odissea. Com no t’afanyis a completar aquest interessant viatge, se’t barregarà amb els que facis enguany. De moment portes quatre mesos i escac de retard, je,je.
Per cert, casa teva, en el bon sentit de la paraula, deu semblar una casa de barrets, oi?.
Una abraçada
Intentaré afanyar-me… però el problema es el temps… volem fer de tot i a casa parem poc. Però ho acabaré encara que sigui amb retard d’un any ….. es te que amortitzar !!!
Però no et cansis de llegir les cròniques…si us plau; crec que es dels pocs que aguanta el rotllo patatero.
Tens raó, casa nostre es una Cargolera i una casa de barrets en el sentit bo de la paraula…. o una casa de “gorreros”…. jajajajaja
Una abraçada
M’agrada perque ets molt sincer… pero no sé com vols tranquilitzar ningú amb aquest barret…
Et contestaré amb un paràgraf del meu següent capítol, que encara no he publicat :
Gràcies a las seves majestuoses muntanyes i un clima continental, Kirguizistan – és la terra de les glaceres més grans del món, camps enormes de neu, rius impetuosos de muntanyes, llacs blaus d’altes muntanyes… constitueixen uns paisatges dels mes macos del mon mundial.
Degut a aquestes muntanyes tan altes, el barret o capell o casquet nacional d’home del Kirguizistan, te la forma cònica (semblant a un pic nevat). Aquest barret, normalment el porten els homes per el carrer molt sovint sobretot fora de la capital, per tot el territori. Per ells es un orgull portar-ho a la vida quotidiana i suposo que no entenen perquè als occidentals ens sobta tan la seva forma, que ells troben molt maca i tan diferent a altres de les cultures properes d’Àsia Central. Es un signe d’identitat molt arrelat i agraeixen molt al turista que l’utilitza en la seva visita al país…. i es que de fet el turisme es casi nul.