– Cinema – BEBÈS (***) – DVD a casa

Vam començar l’any veient aquest documental francès, de Thomas Balmes, que havia estat estrenat als cinemes al mes d’abril del 2011.

Aquest documental amb el nom de BEBÉS, segueix durant catorze mesos la vida de quatre bebès en diferents punts del planeta : Bayar a Mongòlia, Hattie a San Francisco, Ponijao a Namíbia i Mari a Tòquio.

Comença el documental amb els moments anteriors als parts i el naixement de cada un d’aquests bebès, i ja des de bon començament es veuen les diferenciàs generades nomes pel fet del lloc de naixement.

Conte unes imatges precioses i anem observant al llarg dels 85 minuts de durada com aquests quatre bebès evolucionen i van desenvolupant-se.

Bayarjargal viu en una yurta, una tenda tradicional mongola, prop de Bayanchandmani, a Mongòlia. Té un germà dos anys major que es diu Delgerjargal, amb el qual rivalitza com qualsevol parella de germans. Són nens silenciosos i tímids, perquè amb prou feines tenen contacte amb altres persones.

Hattie és una nena amb personalitat pròpia. Viu en una llar acollidora amb els seus pares a San Francisco. Tots dos són ecologistes i vegetarians i consideren que l’opinió de la petita és tan important com la d’un adult.

Ponijao és l’octava en una família de 9 nens. Viu prop de Opuwo a Namíbia i pertany a la tribu Himba. La seva vida transcorre, sobretot, en l’àrid sòl del poblat en el qual és criada per les dones de la comunitat i on conviu amb els altres nens.

Mari viu amb els seus pares en un edifici d’apartaments a Tòquio en una zona concorreguda i cèntrica de la ciutat. Sense germans ni germanes és una nena solitària. És una autèntica princesa a la qual tota la família dóna el que creuen que vol.

A las dos societats menys desenvolupades, Namibia i Mongolia, el pare no te cap paper en el naixement i desenvolupament del bebè, únicament las mares, i en ambdós casos s’observa la participació del germà gran, ja per cuidar, ja per empipar al petit.

Per contra a les dos societats “desenvolupades” las petites son protegides i acompanyades en tot moment per un adult, ja sigui la mare, el pare o la figura de l’avia que també queda ben reflectida. Veiem com Mari es passejada per un parc de Tòquio ben protegida amb una ombrel·la, o com Hattie fa gimnàstica amb la seva mare o es entretinguda pel seu pare que va treballant al mateix temps.

Es curiós observar que el desenvolupament dels quatre bebès es similar, però evolucionen les seves habilitats en moments diferents per la estimulació que han rebut, per exemple Bayar, el nen de Mongòlia es el que comença a caminar mes tard dels quatre donat que durant uns mesos viu totalment embolicat i lligat de manera que la seva possibilitat de bellugar les cames es nu-la.

Per contra Ponijao la nena de Namíbia evoluciona de forma accelerada i fins i tot just quan comença a caminar ja li ensenyen a portar coses al cap preparant-la per que en un futur pugui anar a buscar aigua…..

També curiosa la diferencia de interacció amb els animals, mentre els nens de Mongòlia i Namíbia conviuen amb ells com si fossin companys de jocs, las dos nenes de Tòquio i San Francisco han d’anar al zoo per veure’ls ……

Essencialment podríem concloure que els éssers humans som iguals amb independència del lloc de naixença, però que aquest condiciona de forma determinant la forma de viure.

Un documental molt recomanable on només la música acompanya les imatges i que et manté el somriure fins al final.

 

3 thoughts on “– Cinema – BEBÈS (***) – DVD a casa

  1. alopez47

    Hola Imma:

    No recordava gens aquest documental i me l’apunto a l’agenda. A casa meva segur que el disfruterem. Ara toca localitzar-lo… Per cert, ja he enllaçat el meu bloc amb el teu.

    Fins aviat.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Hola Antoni

      Soc en MIQUEL (l’home que l’Imma aguanta des de fa 37 anys).

      Et contesto jo, simplement per dir-te que el DVD ens el va portar de regal “l’any nou” a casa…. i que el tenim a la vostra disposició. No mes cal posar-se d’acord i us el passem per tal de que el podeu visionar.

      Una abraçada

      Respon
      1. alopez47

        Hola Miquel:

        Disculpa el retard, però no m’havia adonat fins ara, xafardejant en el meu blog en una opció referent als comentaris que he fet en blogs de wordpress, de la teva resposta.
        Per descomptat que accepto la teva proposta!!!. Si et sembla, ens podem posar en contacte per correu elctrònic.

        Cordialment

        Respon

Leave a Reply