Per sorpresa l’Imma em va regalar ahir unes entrades per anar el mateix dia (divendres 30/12/2011) per el Teatre LLiure de Gràcia… i es que li havia comentat que el meu amic Xavier Cairó ens havia recomanat l’obra “Ï“… i a mes a mes perquè es va adonar que ja eren masses dies sense trepitjar un teatre i això no em queia gens be. Aquesta vegada ens va acompanyar la nostra filla Ruth i això també es un esdeveniment.
Tan sols entrar al bar del Teatre Lliure em va vindre a saludar un company de feina que aprecio molt, en Jaume Colomer, que per casualitat estava esperant per veure la funció amb la seva família. Immediatament desprès ens va venir a saludar en Xavier Cairò, precisament l’amic teatraire que m’havia recomanat anar-hi a veure “Ï”, ….varem tenir una alegria immensa perquè encara no ens coneixíem personalment i com ja sabeu es un assidu de “voltar i voltar”; ens va convidar a la seva taula i varem estar xerrant amb ell i la seva dona fins a l’hora que va començar la representació.
Després de condemnar els nostres pares, acostumem a imitar-los, això sí, a la nostra manera, i Blai Mateu és un pallasso, però a Ï sobretot és ell, Blaï Mateu. En Blaï converteix el circ en delicada eina d’immersió en la intimitat de l’últim trauma col·lectiu del nostre poble, l’exili provocat per la Guerra Civil.
En Blaï Mateu ens diu… “He estudiat a França, on l’exili català i espanyol és l’origen de milers de francesos amb cognoms ibèrics que et trobes cada dia a tot arreu. A França, a més, no veuen aquella tragèdia tan llunyana com ens agrada pensar-la aquí i per això vivint i estudiant allà també era inevitable reflexionar sobre l’exili. I molt més essent un pallasso com jo.”
En Blaï Mateu es fill del gran Tortell Poltrona, i per el que sembla no li feia massa gràcia que el seu pare fos pallasso, però la vida dona moltes voltes i ara ell també ho es, desprès de que voluntàriament es va exiliar a França per formar-se en la disciplina de CIRC a Châlons-en-Champagne. A l’any 2009 va presentar a Temporada Alta i desprès a Barcelona l’espectacle “le sort du dedans” que va impactar en el mon Teatraire i va tenir un gran èxit.
Amb “Ï”, Blaï intenta explicar l’historia de l’exili i dels camps de concentració de la nostra guerra civil, de la migració a traves dels Pirineus del republicans que varen perdre la guerra a l’any 1939. Ho fa amb un llenguatge propi que barreja moltes tècniques de Circ, l’humor de pallasso còmic, el drama del pallasso seriós, les marionetes, la pintura, el so barrejat amb la musica amb objectes estranys…. L’acrobàcia…. les caigudes reiterades de mil formes diferents, la gestualitat amb tot el cos i sobretot amb la cara.
Juga amb forces objectes principalment amb sacs blancs que transforma en trinxeres, en frontera franco-espanyola, en companys exiliats republicans, en les muntanyes dels Pirineus, i fins i tot li serveixen per convertir-se en un angelet o en una dama amb un espectacular mirinyac. La frontera de plàstic, les projeccions durant tot l’espectacle i que valoro molt positivament ja que ajuden i molt a l’espectacularitat de tot plegat.
L’il.luminació molt aconseguida …. i una “Tramuntana” fictícia que posa literalment els pels de punta als espectadors. Tota la representació esta plena de sorpreses i sembla que l’únic personatge que esta a l’escenari ens transformi en molts personatges diferents.
Es un espectacle en el que es dona al public al 100% i amb tota seguretat en Blaï acabarà cada dia esgotat físicament. Ens va agradar força, però tinc que avisar de que es tracta d’un tipus de teatre una mica “especial” de gestualitat barrejat amb tècniques circenses que s’aparta del teatre de text i segurament no apte per tot tipus de public. La nostra valoració es de entre 3 i 4 estrelles (***+).
Restarà al Lliure de Gràcia fins tan sols fins al 8 de gener.
—————————————————————————————-
intèrpret Blaï Mateu Trias
escenografia i vestuari Marion Legrand / vídeo Florent Tillon / il·luminació Adèle Crépinet / so Vivien Sabot
cap tècnic i llums Marc Boudier / tècnic de so Viviem Sabot / administració Marie Dubois i els equips del Teatre Lliure
producció Baró d’evel CIRK cie
————————————————————————————————
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 25 € – ( preu pagat 20 € – TresC i Carnet Jove)
————————————————————————————————-
La vaig veure quan va estrenar-se a Salt, i la veritat: si no hagués llegit els significat de moltes coses, NO LES HAURIA ENTÈS. I això no m’agrada. Quan vaig al teatre o al cinema, m’agrada entendre PER MI el que veig, no pel que abans he llegit o m’han explicat. Que la “ï” o la fusta, vol dir la separació d’entre España i França, doncs molt be, que el ventilador volia dir la freda tramuntana que bufava al camp d’Argelès, meravellós. Però no. Potser es que soc “curtet”. Segurament que amb AMADEU(LLIURE MONTJUIC -juny), no tindré aquest problema. BON ANY IMMA i MIQUEL!!
Segurament tens molta part de raó en el que expliques Pere. Existeixen espectacles que bona part del public que ho va a veure es perd molta part del que significa cada cosa i es una llastima. En alguna ocasió ja he comentat a “Voltar i Voltar” que aquest tipus d’espectacle deuria acompanyar-se d’un simple full intentant explicar l’intenció del creador del espectacle en el que ha pensat …o be fer un debat al final del espectacle encara que sigui curt.
Lo de la Tramuntana ja m’ho vaig imaginar i la fusta ho diu ell mateix que es la frontera entre els dos països… però de ben segur que m’he perdut molts detalls i també em fot, com a tu.
La meva valoració també ha tingut en compta aquest aspecte que particularment no m’agrada i ja comença a ser massa normal en mols espectacles. Al pan PAN i al vino VINO.
El treball de Blaï, però em va semblar extraordinari.
Ens veurem a AMADEU… encara tenim que reservar les entrades per algun dia entre el 12 i el 22 de juny….. digues quant aniràs i ens trobem. OK ???
Que tingueu una BONA ENTRADA D’ANY !!!
Serà el diumenge 17. Els que fem servir el transport públic, hem d’aprofitar tardes. A mitjanç gener agafaré les entrades. Ara, la VISA vull!!!!!
Quant les treguis ens avises i si vols podem quedar per coneixens o dinar plegats…. que ja seria hora !!!
La nostra VISA ja es transparent de tan passar-la per la maquineta.
¡Añó nuevo… vida nueva! se suele decir. Quiero iniciar el año reenganchándome a vuestro Voltar i Voltar. Espero que no se quede en una “buena intención”. Mi silencio de estos meses no ha supuesto no seguir las múltiples entradas del Blog, pero la vida da lo que da y me ha sido imposible enriquecer en algo vuestros diálogos.
Estoy de acuerdo con vosotros en que, cada vez más, proliferan obras de teatro tan simbólicas que o te dan un manual para comprenderlas, o te quedas con la sensación de que te has perdido algo. Veo que os habéis encontrado una más. Eso no quita, por supuesto, la calidad de la interpretación o de la escenografía… pero no me parece que para ir a ver un espectáculo te lo tengas que “preparar”.
De todos modos me alegra que terminárais el año viendo una buena representación. Ya veo que vuestra agenda sigue estando llena. Me seguiré asomando a esta ventana para estar al día.
Por cierto, el 26 de diciembre asistí un año más al Concierto de Año Nuevo en el Auditorio Nacional. No puede comparase con la puesta en escena de que retransmiten por RTVE, pero es un concierto que “tiene algo especial”.
Espero que no quede sólo en buenas intenciones como las mias de ir al gimnasio y comenzar de nuevo mi dieta hipocalórica, nos gusta mucha que intervengas aunque nada mas sea para saber que nos has leído. Hoy estoy de vacaciones, el último dia que me quedaba del 2011 y antes de empezar con el agobio de los cierres contables del año, las auditorias, y el no parar de reuniones hasta el 30 de abril ……. me voy de compras con las tres coronas de los Reyes Magos en la testa.
Es cierto lo de los conciertos con “algo especial”, igual pasa con el de Año Nuevo desde Viena que siendo siempre el mismo da un aire especial a la mañana del dia 1.
Un beso de lamayor.
Mº Carmen: LOS SOBRINOS DEL CAPITAN GRANT en La Zarzuela, AGOSTO en el Valle Inclàn i a partir de finales de enero FOLLIES en el Español. Imprescindibles.
Gracias Pere por tus recomendaciones. La víspera de Reyes “me rgealé” la entrada para ver LOS SOBRINOS DEL CAPITÁN GRANT. Sencillamente me encantó.La puesta en escena está muy conseguida, además de que consiguen que estemos TRES HORAS en el teatro (muy incómodo por cierto. Es algo antiguo ya) pasándoklo muy bien. Fue muy divertida.
Estoy intentando conseguir entrada para FOLLIES pero no lo consigo a través de la web. Voy a ver si me acerco al teatro en esta semana. Ya te diré.
Muchas gracias por animarme a ver espectáculos, como tu dices, imprescindibles.
Retroenllaç: – Circ – BÈSTIES – Baró d’Evel Cirk Cie (🐌🐌🐌🐌 + 🐚) – Mercat de les Flors – Carpa exterior – 15/12/2015 | Voltar i Voltar