El passat diumenge 18/12/2011 per la tarda ens varem aproximar un altre cop al Teatre Nacional de Catalunya per tal de veure un Musical de creació pròpia i fet a casa nostre, per la companyia “EGOS Teatre” i atenció…. en Català !!! Es tracta de EL CRIM DE LORD ARTHUR SAVILE (****), que com veieu d’entrada valorem molt positivament.
Es el Segon cop que els veiem actuar en el TNC; el primer cop al març de 2010, va ser amb un altre Musical “LA CASA SOTA LA SORRA“… aquest segurament sense tantes pretensions i dedicat mes al public adolescent, però que a nosaltres ens va sorprendre molt favorablement i ens va agradar força. En Sergi Belbel al veure les aptituds extraordinaries d’aquesta companyia de casa nostre, els hi ha ofert una segona oportunitat a la sala Gran del TNC i tan sols amb una condició… aquest espectacle creat des de zero, tenia que basar-se en una novel·la de OSCAR WILDE. El resultat ha estat encoratjador i ens ha tornat a agradar, sempre tenint en compte de que no es tracta d’una “franquícia” que ja ha triomfat arreu del mon i que simplement s’adapta per el public d’aquí. Aquest espectacle es pura artesania i crec jo es te que valorar des de aquesta perspectiva.
La Companyia EGOS aquesta vegada a volgut acompanyar-se d’un grup de 7 musics a dalt del escenari que interactuen amb ells; la selecció dels musics ha estat absolutament encertada … i el 8e music els dirigeix des de el piano, en FRANCESC MORA, que es alhora el creador de tota la musica del espectacle. Crec jo que força treballada i de molta qualitat, encara que evidentment no es pot comparar amb Musicals per tots coneguts… ell mateix en el col.loqui posterior va admetre que el ritme en el que ho va tenir que crear va estar una mica endiablat. El felicito des de aquí amb tota sinceritat i encara que se que no esta be fer comparacions, el resultat musical, sempre sota el meu punt de vista, es molt millor que un altre Musical de creació que actualment s’esta representant a Barcelona sota la signatura dels Comediants…. tenint en compte com ja sabeu que també ens va agradar.
El malson de Lord Arthur comença quan acudeix com a públic a un espectacle quiromàntic, poc temps abans de casar-se. Durant la funció, el vident l’informa que el seu futur estarà tacat per un assassinat. Obstinat a esborrar la maledicció, s’entesta a treure’s de sobre el problema abans de contraure matrimoni. Però el que Lord Arthur no sap és que no li serà tan fàcil.
L’espectacle te una forta tendència a utilitzar l’humor blanc que a mi particularment no m’agrada gaire, però això son simplement gustos. L’important de tot plegat es que TOT o gairebé tot esta pensat i realitzat per ells, l’escenografia, el vestuari, la musica, l’argument, les lletres de les cançons… i cada petit aspecte te un perquè, i en el col.loqui ens van fer notar alguns d’ells, inclosos homenatges cinematogràfics en una escena que es transforma tot del color esclatant … al blanc i negre i en format “cinemascop”.
No tot son encerts i per exemple crec que l’espectacle es força llarg, dos hores i quaranta minuts… i sobretot la segona part es fa un pel feixuga.
Faig una reflexió sobre els Musicals des de aquí… i es la següent: a la gent que ens agrada aquest genere de Teatre, a vegades s’ens ompla la boca parlant de Broadway a New York, i ens oblidem de que a Broadway segurament es representen mes d’una cinquantena de Musicals en el mateix moment, i tan sols algun d’aquest arriben a tenir ressò mundial. Estic segur que aquest espectacle que tenim ara a casa nostre te mes qualitat que molts dels que estan ara en cartell a NY. M’agradaria que donessin tots plegats mes recolzament a iniciatives com aquesta, feta a casa nostre i amb qualitat. Veure l’aforament de la Sala Gran del TNC un diumenge a la tarda amb menys de mitja entrada, es realment trist.
El proper mes de març “EGOS Teatre” ha estat contractada per representar-la a Madrid durant tot un mes i per tant tindran que treballar-la per traduir-la al Castellà. Comento expressament això perquè la dificultat econòmica per tal de traduir un espectacle, deurà ser molt semblant en TOTS els casos…. i com ja sabem precisament grups de teatre catalans amb molt mes poder econòmic i mes nom, prefereix representar-la únicament en Castellà. Alguna cosa segurament tindrem que dir o fer els espectadors amb aquesta actitud, si la tendència a partir d’ara va per aquest camí.
El crim de Lord Arthur Savile
Oscar Wilde -Versió lliure de EGOS Teatre
Text i lletres de les cançons: Rubèn Montañá i Toni Sans
Música i direcció musical: Francesc Mora
Direcció escènica i coreografia: Joan Maria Segura i Bernadas
Escenografia : Enric Planas / Vestuari : EGOS Teatre
Il·luminació : David Bofarull / So : Damien Bazin
Caracterització : Sònia Montañá i EGOS Teatre
Assessorament de màgia : Enric Magoo
Amb : Anna Alborch / Lali Camps / Rubèn Montañá / Albert Mora / Francesc Mora / Maria Santallusia / Toni Sans
Veu en off : Jaume Comas
Producció : Teatre Nacional de Catalunya i EGOS Teatre
————————————————————————————————
– Teatre Nacional de Catalunya – Preu 26 € – ( preu pagat 18,50 € – Abonament )
————————————————————————————————-
Precisamente que sea en catalán es una putada para alguien que como a mí me encanta el teatro pero no hablo catalán… Estoy en BCN 6 meses por trabajo y Mucha oferta (y de calidad) pero toda en catalán. Qué rabia… un poco más de bilingüismo no iría mal…
Podria llegar a comprender lo que dices, però pasa que, en los últimos meses en BCN, hemos visto musicales como Chicago, Los Miserables, Grease, El rey león… todos en castellano y por lo tanto estoy totalmente de acuerdo contigo, un poco de “bilingüismo” no iria nada mal.
T’oblides de FOREVER YOUNG, espectacle realitzat per un equip totalment Català i signat ni mes ni menys que EL TRICICLE, i que han tingut la santa barra de fer-ho en Castellà per estalviar-se uns calerons.
No se si es una putada per tu… el que si se es que si a Catalunya nosaltres mateixos, els catalans, no defensem la nostra llengua (el Català) ningú ho farà per nosaltres. Saps perfectament que en l’actualitat tens a Barcelona molt Teatre en Castellà i no parlem del cinema on el 99% es en llengua castellana. Ofertes en la teva llengüa tens la que vols.
Mira JL, jo quant viatjo a Madrid vaig també al Teatre perquè m’agrada molt i això que no representen Teatre en altres llengües també espanyoles. El mateix faig quant a Barcelona actuen grups internacionals i tinc que llegir els sobretítols. Deixa’ns almenys que a casa nostre puguem fer vida normal en Català en l’únic lloc on podem fer-ho. Estaria d’acord amb tu i amb el teòric bilingüisme de que tan parleu, si arreu del estat espanyol també es practiques mes sovint aquest bilingüisme en totes les llengües de la península.
Com veus al nostre Bloc escrit en Català (la nostra llengua) us facilito a les persones que no ho enteneu o no voleu, la traducció automàtica.
Una abraçada (això, com veus no te idiomes).
Nosaltres hi anem el dia 30 i m’ha alegrat llegir la teva crònica i veure que en vau sortir satisfets.
Ens veiem divendres a Chamounix.
Una abraçada
Josep… ja ho parlarem divendres, però tens que tenir en compte que la meva valoració te en compte la manera artesana de fer… d’aquest petit grup de Teatre que sota el meu punt de vista te una qualitat inqüestionable. Mai ho vulguis comparar amb uns Miserables però segurament millor que Grease per posar un exemple (i això que es una franquícia que ha triomfat a mig mon).
Josep:
TOTALMENT D’ACORD EN TOT. Menys en una cosa……EL REY LEON,encara “no ha passat per Barcelona. Però “todo se andarà”.
Tens raó, El rey leon està anunciada, però naturalment serà (pel que he llegit) en castellà, i no crec que facin una versió en català, a menys que algú hi posi una “morterada” de calers sobre la taula per fer-ho, i amb els temps que corren …..
NO, SEGUR que serà en castellà. Ja que fins i tot han tingut problemes en trobar gent d’ètnies diferents que “minimament” parlessin castellà. Imagina’t en català…impossible!
Tornem a estar en la eterna discussió, estic segura que si estàs treballant a França, Anglaterra, EEUU o allà on sigui i vols veure teatre fas l’esforç d’entendre el idioma del lloc en el que estàs i si no ho acabes d’entendre gaudeixes de la musica, de les expressions corporals, de la escenografia, del vestuari……. Però que passa aquí a Catalunya ?? dons que com tenim la sort de ser bilingües s’ens pot demanar que fem els espectacles en castellà ??? i la nostre llengua on quedaria si féssim això en atenció a la gent que treballa o viu temporalment al nostre territori ??
Crec que hi ha prou oferta en castellà, en determinats moments fins i tot molta.
Imma,
A més, el tema del bilingüisme, SEMPRE va només en una direcció, es a dir, els catalans hem de ser bilingües, els altres no es molesten ni a fer el més mínim esforç en intentar entendre una llengua que es molt fàcil d’entendre. Si l’entenen l’Abidal o el Keita no entenc com un/a espanyol/a amb un nivell cultural apreciable no “el pot entendre”, està clar que el que passa es que no el volen entendre. Una altra explicació es que mentre que a paisos com Alemanya hi ha més de 50 universitats on es pot aprendre el català, (a Anglaterra, França o Italia també n’hi ha moltes), a Espanya (que segons la Constitució te l’obligació de protegir les “altres” llengües) només ni ha 8!!. Més clar l’aigua.
Es per això que em sap greu, la unidireccionalitat obligatòria en molts casos, i la nostre ràpida capacitat de renuncia i adaptació.
L’altre dia sense anar mes lluny buscava un llibre que se que esta editat en català, i en dos llocs de referencia em van dir que nomes el tenien en castellà perquè la versió catalana es mes cara i no tenia tanta sortida (en am-dos casos figurava al seu catàleg a la pàgina web).
Els hi demano si el poden encarregar i em diuen que no, que no els hi surt a compte ??????
Vaig marxar sense comprar perquè em nego a comprar la versió en castellà d’un llibre escrit i editat en el nostre idioma.
A mi no m’ha agradat gaire l’obra, les cançons sempre amb el mateix ritme, un argument poc clar, una durada molt llarga i feixuga (tenint en compte que no hi havia descans) i unes vigilants de sala molt impertinents
No se quina versió vas veure; se que per estudiants representen la mateixa obra escurçada i sense descans. La que esta a la venda normal dura 2 hores i mitja i si que fan descans. Encara i això poder tens raó de que la duració es un pel llarga, sobretot la segona part.
Tens que valorar que es una obra feta des de zero, es a dir de creació pròpia feta a Catalunya i no pas una franquícia comprada a l’estranger amb l’èxit pre-asegurat d’entrada com es per exemple Los Miserables o Forever Young.
Jo valoro l’esforç de creació pròpia i trobo que esta força be…. però evidenment cada un de nosaltres te el seu gust… i no tothom tenim que pensar igual.
T’agraeixo moltíssim Gerard que per primer cop deixis la teva opinió a Voltar i Voltar. M’agradaria que ho fessis mes d’un cop a partir d’ara.
Una abraçada
Retroenllaç: – 084 (22/23) – Teatre Musical – BABY BOOM ! (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Gaudí – 11/02/2023 |