El passat dissabte 17/12/2011, gracies a que formem part de l’Associació Liceistes 4t i 5è pis, varem estar convidats a assistir a un pre-assaig general de l’òpera LINDA DI CHAMOUNIX de Gaetano Donizetti, i a mes a mes amb l’enorme sort de que els cantants eren els mateixos que el dia de l’estrena que serà el proper dimarts dia 20.   El proper divendres dia 23 tornarem a gaudir-la de nou dins del nostre abonament i amb el mateix repartiment; comprovarem aleshores si es veritat el que diuen de que els dies d’assajos els cantants no donen tot de si…  ahir a mi em va semblar que ho feien prou be.

Encara que tots sabem que Gaetano Donizetti te òperes millor que aquesta, sobretot la seva obre mestre  Lucia di Lammermoor, però també tantes altres com Anna Bolena, L’elisir d’amore, La fille du régiment , Don Pasquale i aixi fins a mes de 80 òperes. Com deia, Linda di Chamounix no es segurament el millor exemple d’aquest gran compositor, però crec sincerament que no es tampoc un nyap com vaig sentir a molts del meus veins de butaca en el descans (molts d’ells amics).  Evidentment el libreto (l’argument), esta clarament desfasat i fins i tot es ridícul vist des de l’actualitat… però jo crec sincerament que això li passa al 90% de les òperes existents.  La musica de LINDA DI CHAMOUNIX  crec que es el mes important i en molts moments excepcional.

Linda di Chamounix és un melodramma semiserio en tres actes per Gaetano Donizetti sobre el llibret enitalià escrit per Gaetano Rossi. Es va estrenar a Viena, al Kärnthnertortheater, el 19 de maig de 1842. ACatalunya, es va estrenar al Liceu en la seva primera temporada de l’any 1847.

Linda di Chamounix suposa la primera de les òperes compostes per Donizetti per a la cort vienesa, i va ser tal l’èxit assolit que l’emperador va anomenar al seu autor compositor de la cort i mestre de la capella imperial. L’emperadriu, que va assistir també a l’espectacle, va regalar al músic una banda amb una dedicatòria personal brodada en or. L’obra seria traduïda a l’alemany el 1849, i pot dir-se que d’alguna manera és la més mozartiana de les òperes de Donizetti per la finor de la seva factura i una espècie de malenconia que recorre tota la composició, barrejada amb elements d’humor ja que pertany al gènere semiseriós.

L’obra està situada en el punt intermedi entre el Classicisme i el Romanticisme. El personatge femení va ser creat per a una de les més il·lustres dives del segle XIX, Eugenia Tadolini, destacant l’ària O luce di quest’anima.

La direcció musical de Marco Armiliato no va tapar en cap moment les veus magnifiques que varem tenir la sort d’escoltar molt clarament des de el 4art pis; sota el meu punt de vista va ser una direcció magnifica.   El cor del Gran Teatre del Liceu força present en aquesta opera, també molt be aquesta vegada… encara que crec que el director d’escena tindria que saber bellugar-los millor,   ja que a cops es queden palplantats d’una forma exagerada i gens teatral.

Absolutament extraordinari  Juan Diego Flórez …. i diuen que en un assaig no es dona tot de si…. en aquest cas crec que SI ho va donar i com sempre va estar magnific… i es que aquest home es un cas extraordinari en el mon de l’òpera; surt com si res… com si estigues cantant a la dutxa de casa seva, amb una tranquil·litat aparent que deixa esbalaït i la seva veu ens posa “gallina de piel”.

Diana Damrau perfecte en tots els sentits…  Quina veu !!!  Diuen els entesos que millor en la segona part que en la primera… potser si, però a mi des de el principi em va deixar meravellat.

Silvia Tro Santafé, amb un paper força menys important em va impactar també per la seva veu…increible de debò.

La escenografia responsabilitat de Daniel Bianco, monocromàtic i deliciós, amb uns bosc de columnes /arbres força impactant en el primer acte, en termes generals em va agradar…. no tant el Director d’escena  Emilio Sagi, per forçes motius… el cotxe que apareix a escena amb una “velocitat” força irreal… aixi com tampoc massa la plantada de floretes i el moviment del cor; el que si es veritat que aconsegueix fer variar amb pocs elements l’escenari i  que resulti en conjunt sigui agradable.

Com el proper divendres 23, assistirem de nou, ja actualitzaré aquesta crònica desprès d’haver assistit… i avui no m’estenc mes.  Animo a la gent que em llegeix a que s’animi a veure aquest magnific espectacle.

———————————————————————————————————-

Actualització funció dia 23/12/2011

Simplement un petit comentari per explicar les diferencies trobades entre l’assaig general i la funció del dia 23, amb el mateix repartiment. Es confirma que al assaig no tots els cantants donen tot de si i es reserven per les funcions de pagament, encara que no es el cas de Juan Diego Flórez que el varem trobar exactament igual… es a dir ESPLÈNDID.

En el que es refereix a Diana Damrau, tenim que dir el dia 23 va estar insuperable i que sota el nostre punt de vista va superar en escreix al mateix Juan Diego Flòrez, que ja es dir. A tota l’òpera va estar increïble, però a la segona part es per no oblidar-ho mai, ja que esta actuant i cantant a sobre l’escenari quasi el 100% del temps… i en l’escena de la bogeria va estar SUBLIM… inesborrable de la memòria.

Silvia Tro Santafé tal com vaig dir el dia del assaig va cantar amb una veu increïble.

Però avui vull també destacar la veu magnifica de Pietro Spagnoli en el paper de Antonio, que el dia del assaig va estar força criticat per la gent del meu voltant i que a mi no em va desagradar gens… haig de dir que el dia 23 va estar sincerament magnific.

 

 

 

 

 

Simón Orfila reconec que te una veu extraordinària de baix força impactant, però a mi particularment em molesta força el seu “Trèmolo” que fa que no m’acabi d’agradar, en contra de lo que tothom opina.

Trèmolo, tremolor, és a dir en els cantants és una ràpida fluctuació de la intensitat d’un so de la mateixa altura.

En quant al Cor del Gran Teatre del Liceu, respecte al que fa al seu moviment a escena, tinc que rectificar ja que aquest segon cop vaig veure una millora important …. el director d’escena va saber rectificar ja que en moltes ocasions vaig veure molta mes fluïdesa i teatralitat en el moviment.

En resum, una suma de veus extraordinària, i una posada en escena força agradable, que farà que aquesta òpera no la vulguem oblidar mai i que estem a la guait de veure quant surt el DVD d’aquesta producció.

Repartiment:

Direcció musical :              Marco Armiliato 

Linda :           Diana Damrau 

Carlo :            Juan Diego Flórez

Pierotto :       Silvia Tro Santafé

Antonio :        Pietro Spagnoli

Boisfleury :    Bruno de Simone

Il Prefetto :     Simón Orfila

Intendente :    Jordi Casanova

Maddalena :    María José Suárez

Director d’escena :        Emilio Sagi

Escenògraf :                    Daniel Bianco

Figurinista :                    Pepa Ojanguren

Il·luminador:                  Albert Faura

Nova coproducció :        Gran Teatre del Liceu / Opera di Roma

Us deixo un vídeo que acaben de penjar a youtube en el canal LICEU.  Es tracta del duet “A consolarmi affrettisi” que canten en el primer acte Linda (Diana Damrau) i Carlo (Juan Diego Florez).

———————————————————————————————–

– Gran Teatre del Liceu  17/12/2011 Assaig – Preus – no es posa a la venta

 ( preu pagat 0 € – invitació Associació Liceistes 4t i 5è pis )

————————————————————————————————

– Gran Teatre del Liceu  23/12/2011 – Preus de 194€ a 10,5 € per persona

 ( preu pagat 30 € – abonament)

————————————————————————————————–