– Teatre Musical – PERSÈFONE Variacions Mortals (***+) – Comediants – Teatre Lliure Montjuïc

Ahir 14 desembre 2011, varem ser convidats com a deferència del Teatre Lliure, (per estar abonats a 22 espectacles durant la temporada), al assaig general de una nova representació signada per COMEDIANTS i que serà estrenada avui 15 de desembre. Es tracta de PERSÈFONE Variacions Mortals.

Haig de dir, que es un dels pocs teatres de Barcelona que tenen un bon clima d’entesa amb els seus fidels seguidors i que segurament aquestes petites deferències creen un ambient quasi be d’una petita família d’amics del Teatre Lliure. Sense anar mes lluny l’altre dia al anar a buscar les entrades a la guixeta, i sense encara dir res, em van dir… Sr. Gascón ara mateix li dono les entrades de la seva reserva. Ens varem quedar “esmaperduts”… per no dir un altre cosa. No ens havia passat mai en lloc.

Els que sovintegem el Lliure sabem que els seus empleats son especialment amables, i no ho dic pas perquè et coneguin o no, sinó per una sensació que crec es general i que tan sols coneixem els que acudim sovint …  això de debò que dona gust i quasi et fa sentir una mica particip en el projecte Teatre Lliure.  Tinc que felicitar a la directiva del Teatre Lliure des de aquest petit racó per l’equip humà que te la sort de tenir.

JOAN FONT el creador de Comediants i el director d’aquest espectacle diu:

Sovint escollim temes universals per a les nostres creacions. Així, després d’adorar el sol ple de vida, festa i energia, de viure de nit i somiar amb la lluna, de jugar amb el pas del temps, glossar el carpe diem i cremar-nos en un infern de sàtirs i dimonis… ara hem decidit parlar de la Mort, que de fet ja ha estat present en diferents moments dels nostres espectacles, però mai n’havia estat la protagonista.

Senyores i senyors, benvinguts al circ de la Mort i a la festa de la Vida. 

Aquest espectacle esta inspirat en el món dels varietés prenen com a base el tema de la MORT. Va ser estrenat al Festival Internacional Txèkhov de Moscou i ara fa una mica mes d’un mes ha estat representant-se a Madrid, en el Centro Dramático Nacional.

A casa nostre s’estrena al Lliure avui, 15 de desembre i romandrà durant totes les festes de Nadal, fins el 8 de gener del 2012. Deuria ser normal, però com últimament no ho es, tinc que fer especial menció que aquest espectacle a Catalunya es representa en Català, (excepte alguna cançó i dos frases fetes…llastima !!!!), a pesar que a la resta de la península s’ha anat representant en Castellà. Els Comediants, per tant fan “l’esforç” d’expressar-se en la seva pròpia llengua i no com alguns exemples que hem vist molt recentment a Voltar i Voltar, com es el cas del Tricicle amb l’espectacle Forever Young.

PERSÈFONE vol ser un espectacle musical diuen que dramàtic i cruel, però res mes lluny de la realitat, ja que encara que el tema en el que es basa es la MORT, la seva visió es divertida, ple de color, musica i tendresa. Jo crec que mes que un Musical, tal i com molts de nosaltres entenem que deuria ser un Musical, mes aviat es un espectacle sobretot VISUAL amb música i algunes cançons; el que prima dons, sobretot es la creació dels Comediants.

El personatge de Persèfone (la deessa que ens vindrà a buscar per emprendre l’últim viatge), esta interpretat per una de les catalanes que ha fet mes per aquest mon del Musical, la nostra ANGELS GONYALONS. El seu personatge sempre ha fet la seva feina amb precisió conduint a cada persona en el seu moment per la fina línia que uneix i separa la vida i la mort.

Com acostuma a passar, Comediants barreja el teatre de titelles, amb la musica, el cabaret, les mascares, el teatre visual, la dansa, el vídeo (aquest ultim d’especial importància en l’espectacle)…. en un encenall esclatant de color i moviment. Els diferents aliats de la mort surten reflectits, com si es tractessin dels quatre genets de l’apocalipsi, entre ells el propi home, les guerres, les addiccions o els accidents.

L’espectacle a partir de la mort ens vol ensenyar un altre imatge on també surtin altres aspectes, com personatges extravagants, conflictes, pors i fins i tot en algun cas il·lusions.

Esta dividit en 5 apartats :

1. El ritus de la mort : tot allò que els vius fem quant apareix la Mort… el funeral, els homenatges, l’enterrament, els comiats, els testaments… Persèfone es prepara per fer la seva feina: traslladar el difunt al regne dels morts, representat per que li treu la mascara, convertint-se en un anima sense cos.

2. La mort i el més enllà : un viatge vist des de angles diferents… seguirem el cos del mort per el camí de la seva descomposició i putrefacció (per mi la millor escena de tot l’espectacle)…. per altra banda veurem la seva ànima com arriba al regne dels morts on deurà de fer els tràmits necessaris per obtindre el descans etern.

3. La mort és justa (o no) : veurem diferents morts, a qualsevol hora i lloc del mon… morts prematures, accidentals, morts que donen vida, buscades, lògiques, cruels… i sempre al seu costat Persèfone, disposada a complir el seu deure en l’hora que cada un de nosaltres tenim marcada per iniciar el nostre viatge.

4. El aliats de la mort : Els factors que intervenen en la mort massiva… la fam, les guerres, els accidents, adquireixen forma física e interactuen amb Persèfone.

5. La vida : és l’afirmació que no podem parlar de la mort sense parlar de la vida i a la inversa. …. els motius que ens conviden a viure…. la sort que tenim d’estar vius i que això s’hauria de celebrar diàriament. I és Persèfone qui ens hi convida a fer-ho.

Sembla ser que JOAN FONT vol acabar un cicle dels Comediants amb aquesta MORT a sobre dels escenaris, perquè ara precisament celebren 40 anys i creuen que tenen que encetar un nou camí on els seus muntatges seran mes reduïts i menys costosos de muntar (la crisi), però no volen renunciar a la creativitat que potser encara serà millor que fins ara.

Ens va agradar molt com espectacle VISUAL, amb una fantasia i creativitat increïbles, plena de colors vius, mascares, humor, moviment. Com a MUSICAL la veritat es que no es per tirar coets, i encara que te alguna cançó que val la pena, no ens va acabar de convèncer del tot, aixins i tot a mida que va avançant l’espectacle va millorant força. La musica en teoria es en directe amb un sol interpret (RAMON CALDUCH), amb tots els instruments a sobre del escenari, però la realitat es que per sota li dona soport i coixí, molta musica enllaunada.

En quant a ANGELS GONYALONS, disparitat d’opinions en el nostre cas… a mi m’ha agradat sempre molt i també aquí trobo que canta be i esta en la seva salsa…en el mon que a ella tant li agrada; en canvi, per el que sembla a l’Imma no li va acabar de fer el pes. Disparitat d’opinions dons.

 Especial menció per la imatge i vídeo que realment son extraordinaris, realitzat per Banzai Studio.

La nostra valoració (***+) aquesta vegada es de una mica mes de tres estrelles pujant cap a quatre.

———————————————–

intèrprets Àngels Gonyalons / Jordi Llordella / Laia Oliveras / Laia Piró/ Marc Pujol / Ramon Calduch músic

guió Jaume Bernadet, Joan Font, Miguel Ibáñez Monroy i Joan B. G. Seguí / assessor dramatúrgic Jordi Prat i Coll / música original Ramon Calduch / lletristes David Pintó i Ramon Calduch / direcció d’art Jordi Bulbena / il·luminació Albert Faura (a.a.i.) / imatge i vídeo Banzai Studio / coreografia Montse Colomé

adjunta a la direcció Montse Colomé / vídeo clip Paz Producciones / cap tècnic Agustí Custey / tècnics de llums Joel Peroy i David Hoyo / tècnic de so i vídeo Carles Puntí / maquinistes Antoni Navarro i Marc Fàbregas / producció executiva Núria Juncà / producció de Comediants Isabel Juncà

construcció d’escenografia Alberto Pastor i Tallers del Centre Cultural Sant Cugat / construcció de màscares Lluís Traveria i Clap Realitzacions s.l. / confecció de vestuari Elisa Echegaray i l’equip dels Tallers de La Vinya

i els equips del Teatre Lliure

coproducció Teatre Lliure, Comediants, Centro Dramático Nacional i el Txékhov Festival Internacional de Teatre (Moscou) amb el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat de Catalunya, el Teatre-Auditori Sant Cugat, el Teatre Joventut de l’Hospitalet i el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols amb la col·laboració del Ministeri de Cultura de la Federació Russa en el marc del 2011 Any Dual Espanya-Rússia

——————————————————————————————————

– Teatre Lliure de Montjuïc – Preu per persona 27 €  ( preu pagat 0 € –  Gratuït per ser abonat)

—————————————————————————————————-

4 thoughts on “– Teatre Musical – PERSÈFONE Variacions Mortals (***+) – Comediants – Teatre Lliure Montjuïc

  1. Montse

    Demà l’anem a veure! En tinc ganes. Fa molt de temps que no veig res de Comediants. Jo els trobo màgics, cada espectacle d’ells és un esclat de colors, com si t’endinsessis en un món fantasmagòric.
    Diumenge anem a veure Canigó , això potser costarà més de pair, però la veu del Lluís Solé s’ ho val! i el reconeixement que es mereix Verdaguer encara més. Veurem si s’ha sabut fer un producte que enganxi a l’espectador del segle XXI.
    Avui hem vist El sopar del Idiotes: infumable (salvant uns quants gags) Els actors només tres: l’Edu Soto, la Claudia Cos i l’Anna Gras-Carreño . Els altres se’n surten amb els gags , però a l’hora del text: fatal!! Encara que el text tampoc és gran cosa. El que m’ha vingut al cap ha estat la definició de “teatro de tarde madrileño” que vaig aprendre en aquesa web!
    Bona nit!!

    Respon
  2. Miquel Gascon

    Ens anem creuant però no coincidim….. dins d’un moment ens anem a veure al TNC, Canigó i a mes a mes avui toca col.loqui posterior (intentem anar-hi el mes possible).

    Crec que t’agradarà PERSÈFONE… i mes si com dius Comediants et fan el pes.

    El sopar del idiotes fa molts anys que la verem veure i no ens va desagradar… varem passar una molt bona estona… però tampoc entenem com es que contínuament la reposen cada dos per tres. Suposo que una aposta segura i sobretot rendible econòmicament.

    El teatre “madriZlenyo”, no el suporto…. i no te res a veure amb la ciutat de Madrid, ciutat que m’agrada força…. però ja m’entens… aquesta escola teatral sense gaire naturalitat, em posa els pocs pels que tinc … de PUNTA !!!

    Respon
  3. Montserrat Fdez. Costa

    Persèfone, ens ha encantat. El muntatge una passada de coordinació. Amb pocs actors déu-ni-dó el que aconsegueixen. Quan Ha començat, he experimentat el mateix que quan veig titelles (que m’encanten: el regal més bonic que m’ha fet el Quim ha estat a Salsburg, “El barbero de Sevilla”, però en un teatre de titelles!!!= màgic!), em torno petita i hem deixo portar per la màgia dels ninotarires.

    Respon

Leave a Reply