– Teatre Musical – FOREVER YOUNG versió Tricicle (****) – Teatre Poliorama

Desprès de la ensopegada a Temporada Alta amb els Propeller, ens decantem per provar sort amb el Teatre que es considera mes “comercial” i aquesta vegada fem DIANA. Dimecres 7 de desembre 2011, estem asseguts a les butaques centrals de la fila 1 al Teatre Poliorama, per veure el Musical FOREVER YOUNG.

Era una assignatura pendent, perquè encara que ens agraden molt els Musicals, en aquesta ocasió la marca TRICICLE,  ens feia una certa por que la qualitat del espectacle deixes molt que desitjar… i per sort veiem que estem totalment errats i ens va sorprendre molt favorablement.

Primer de tot tinc que avisar que mes que un Musical de nova producció, es tan sols un recull de cançons ja archiconegudes i força ben seleccionades… totes elles de les ultimes dècades i arranjades per aquest espectacle.

Això no treu de que per aquesta causa, l’espectacle deixi de tindre qualitat, ja que les cançons estan muntades sobre una bona base… un argument senzill però molt i molt divertit, amb bones veus i amb un tractament escènic mil·limetrat fins al últim detall.

El Tricicle (Joan Gracia, Paco Mir i Carles Sans), son els responsables de fer l’adaptació d’aquesta comèdia musical original de Eric Gedeon, que els tres còmics han importat d’Oslo.  Aquest musical es va estrenar sota el nom de “Ewiger UNG” i s’ha representat amb gran èxit a Escandinavia, Alemanya i Anglaterra.

L’espectacle ens deixa un missatge molt clar : “Senyores, senyors, aquest món està ple de gent de tota mena. I, encara que tots som diferents, tots tenim alguna cosa en comú: Tots envellim. Així que quan algú us digui que hi ha un més enllà, no li feu cas. Viviu cada moment i, si us plau, no deixeu que cap mamarratxo us amargui la vida “.

També vol ser “un cant a la vida i vol demostrar que no et mors quan et jubiles i sobretot que cal viure intensament mentre estàs viu”.

En quant les llums s’apaguen, ens trobem viatjant al futur, concretament a l’any 2050, i dins d’una residència d’avis. Una infermera, que interpreta Edith Salazar (que em va fer trencar una bona estona la closca i que desprès l’Imma em va  recordar que era una de les antigues professores de “Operación Triunfo”); els avis van apareixen a escena per torns i els van presentant… una heavy, un hippie, un matrimoni d’actors, un pianista i un actor clàssic….. tots ells es neguen en rodo a resignar-se a una vellesa avorrida.  Per això quant la infermera els deixa sols, els hi surt el seu no oblidat esperit rocker: canten, criden i ballen com els permet el seu cos ja força rovellat; a mes a mes volen interpretar alguns clàssics de Teatre per recordar algunes de les seves  glòries passades.

El públic es “peta” de riure (entre ells jo), de les barrabassades que es fan entre ells en la convivència dins de la Residencia.  L’Imma a la sortida em va comentar que mai m’havia vist riure tant dins d’un teatre…. i es veritat ja que haver algun moment que literalment m’ofegava perquè quant encara  no m’havia recuperat del gag anterior, tornaven a fer un altre i un altre… fins que va haver un moment que no podia mes i els hagués demanat de bon grau  una pausa per estabilitzar-me.  L’espectacle però no pretén  riures de la gent gran, tot al contrari, és una funció amb molta tendresa que vol treure dramatisme de la vellesa que de ben segur tots tindrem la sort de viure.

L’actriu i cantant Dulcinea Juárez, esta esplèndida …tot un descobriment en l’interpretació còmica així com també la dramàtica en el trosset que interpreta de “La casa de Bernarda Alba” quasi be al final del espectacle. També digne de menció l’actriu Maria Adamuz amb el seu monòleg de “Romeo i Julieta” i l’actuació en conjunt de tots ells en el “Don Juan Tenorio”…. “Hamlet”.. etc    Tot un homenatge claríssim al gènere teatral, que varem agrair molt.

……..I tot això amanit amb cançons que tots nosaltres hem conegut al llarg de les nostres vides :

¿ Que hacen las manitas ? / I Love Rock’n’Roll  / I Got You Babe  /                       Buena sera signorina  / Nacemos para hacernos viejos / Smells like Teen Spirit /  Muerte / Colours  / Barbie Girl /  Forever Young / You cant leave your hat on Una residencia es / I will survive / A dormir / Dime que me quieres / Take Five Roxanne / Drive my car/ Rehab / My Generation / Hotel California /       California dreaming  / Libre /  Bye Bye Love / La chica de ayer /                Morning Has Broke / Paraules d’amor  / Ara que tinc 20 anys /                Qualsevol nit pot sortir el sol

Recomanem especialment que l’espectacle s’intenti veure el mes aprop possible, perquè força estona estan simplement asseguts davant del espectadors i fan un treball molt important de ganyotes amb les seves cares… i mirades incisives, que segurament des de les files mes enrederides no es poden apreciar.

Com a nota que ens ha semblat força negativa, es que l’espectacle es representa en castellà (excepte alguna aclocada d’ull per acontentar al personal); creiem que aquesta tendència actual de fer els espectacles en castellà es força perillós per el nostre idioma… i encara es mes criticable si els productors son uns dels actors catalans mes reconeguts com son el TRICICLE.

No crec que en aquest cas concret, es puguin posar excuses de rendibilitat per tal de representar-la per tota la península, ja que altres espectacles com per exemple “Grease” actualment a Barcelona es representa en les dues llengües alternativament. En aquest aspecte, que per mi és força important, adjudico un suspens absolut per el TRICICLE.

——————————————————————————————–

Els iaios :

Jacobo Dicenta / Dulcinea Juárez / Maria Adamuz / Armando Pita /        Rubén Yuste

L’infermera : Edith Salazar

El pianista : Marc García Rami

——————————————————————————————–

– Teatre Poliorama – Preu per persona 27 €  ( preu pagat 21,60 € –  Tres C)

———————————————————————————————-

2 thoughts on “– Teatre Musical – FOREVER YOUNG versió Tricicle (****) – Teatre Poliorama

  1. Neus

    Avui hem anat al teatre Poliorama a veure “Forever young”,i ha estat de casualitat,dons ens han tocat 2×1 per medi d’un concurs;i com hem rigut!!!!!!!!,ha sigut divertidíssim.
    El lloc immillorable,cinquena fila.
    Els actors boníssims,amb unes veus increïbles.No sabíem a quin mirar.Tot l’espectacle ens ha agradat molt,però voldria destacar el tros en el que el hippy feia una barreja de cançons,genial !!!!!!!!!!! i el moment on han recitat alguns clàssics del teatre.
    Hem sortit del teatre amb un somriure d’orella a orella.

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Ens alegrem molt…. nosaltres se que en el seu dia varem riure molt i molt i ens ho varem passar d’allò mes be. També estàvem força a prop de l’escenari i veiem totes les expressions.

      Acabem d’arribar ara mateix del Palau de la Musica d’escoltar un concert preciós… el Messies d’Handel… quina Maravella!!!

      Aquest cap de setmana tenim “ball de titelles” i “Grimegies” i desprès uns dies de descans que ja toca… que és Nadal !!!

      Una abraçada

      Respon

Leave a Reply