A vegades sentim enveja sana de l’activitat cultural de Girona i potser de la que mes es de TEMPORADA ALTA, segurament el Festival de Teatre mes innovador de Catalunya. Tan aprop de Barcelona i mai trobàvem el dia de fer una escapada a Girona, ja que la nostra agenda esta prou farcida…. però ens feia gracia anar a alguna de les representacions de TEMPORADA ALTA d’enguany. Varem demanar consell i el nostre amic “teatrero” Xavier, i sense dubtar-ho, ens va recomanar aquest HENRY V de la coneguda companyia anglesa PROPELLER.
Feia molt de temps que havíem comprat les entrades, potser fa ja alguns mesos… no recordo ara; el que si que se, es que casi ens quedem sense poder-hi anar perquè es van exhaurir el mateix dia que varen sortir a la venta, ja que havia molta expectació.
Malauradament, NO US PODEM DEIXAR UNA CRÒNICA DEL ESPECTACLE, ja que ens varem veure obligats a abandonar la Sala en el entremig… i no ho varem fer als 10 minuts d’haver començat per respecte als actors i al públic de la sala.
L’interpretació era en angles i d’això érem conscients; sense anar mes lluny 48 hores abans havíem assistit a un altre representació d’un altre SHAKESPEARE al Teatre Lliure interpretat en RUS i va ser un “plaer absolut”. El problema es que en el Teatre Municipal de Girona, encara que anuncien ” Espectacle en anglès amb sobretítols en català“, NO es cert almenys per totes les localitats que posen a la venta.
Des de les nostres localitats de la fila 2 era totalment impossible llegir cap dels dos “sobretitulats” de la sala; un per que estava col·locat tan amunt que segurament era visible tan sols des de les ultimes fileres i l’altre dins del mateix escenari ….al fons, tenia tan poca intensitat lumínica que era impossible llegir res es absolut.
Ens sentim INDIGNATS i ESTAFATS per la falta de condicions de la Sala, per tal de poder seguir la representació d’un obra de SHAKESPEARE que bàsicament es de text. Varem mantenir el tipus mes d’un hora asseguts sense entendre un borrall del que es representava a escena… però evidentment no podíem aguantar les 2 hores i 45 minuts amb aquestes condicions lamentables.
Ja no és el preu de les entrades (prou cares), … mes aviat el que ens molesta mes es que els responsables del Teatre tinguin tan poc respecte per el public, per l’estafa que això representa a nivell de pèrdua de temps, desplaçaments des de Barcelona i tot el que comporta de frustració de no poder gaudir d’una de les mes prestigioses companyies de teatre europees amb un text com aquest…. i el mes trist de tot plegat es que casi amb tota la seguretat no vindran a Barcelona i ens perdrem el que sembla un gran espectacle teatral.
No tot ha estat negatiu en aquesta visita a GIRONA, ciutat que ens encanta…. almenys hem dinat de conya en un restaurant que no coneixíem.. i que ha estat una experiència extraordinària… però això ja ho explicarem en un altre apunt, perquè paga la pena.
———————————————————————————————————
– Teatre Municipal de Girona – Preu per persona 32 € ( preu pagat 27,20 € – Tres C)
———————————————————————————————————
i avui…. un CARGOL al inrevés….. frustrat i cabrejat
Sobretítols a part, AVIS a navegants. Al Municipal de Girona, pot agafar-se la fila 1, màxim la 2. Evitar de la 3 a la 6(els de davant no et deixen veure) ja que queden enfonsades. De la 7 a la darrera bona visió, inclusius els laterals.
Fas be d’avisar, encara que a nosaltres crec que no ens pescaran en molt de temps en aquest Teatre. Una i no mas Santo Tomás.
potser els podem veure més endavant a Bcn, amb les condicions que mereixen! tenia molt bona pinta..
Evidentment que tenia bona pinta; per això mateix et cabreja mes que facin un espectacle d’aquesta categoria sense les condicions necessàries. Se que aquest apunt ha estat llegit per els responsables de TEMPORADA ALTA i ni tan sols s’han dignat a deixar aquí unes simples disculpes. Almenys suposo que servirà per evitar que la segona representació que es feia al dia següent no es repetís aquesta falta de respecte al public.
Lamentablement no crec que tinguem la sort a BCN de poder veure els PROPELLER…. que mes voldríem.
Una abraçada Kalamar