Encara que en aquest Bloc, bàsicament deixem escrit les nostres experiències dins del mon dels viatges o de la “Cultura”… i no acostumem a escriure un apunt a banda sobre les nostres experiències gastronòmiques, la visita ahir a la ciutat de Girona, ens ho ha fet replantejar…. i es que en casos com el d’ahir creiem que paga la pena fer l’esforç de deixar constància i escriure un apunt especial per fer-hos arribar el missatge que la gastronomia a vegades arriba a la categoria d’art i per tant, també es Cultura.
L’Imma i jo no som massa “voltaires” per els restaurants i menys a diari, ja que en el poc temps que tenim per dinar entre la jornada laboral de mati i tarda, preferim anar de “bòlid” però acostumem a dinar a casa. Ho preferim i tenim la gran sort de poder-ho fer.
Tampoc som massa de sortir a sopar els caps de setmana, i ens agrada mes anar a comprar al mercat i cuinar-ho a casa. Sempre acostumo a dir que a casa tinc “el millor restaurant del mon”.
Això no vol dir que no ens agradi gaudir de la bona cuina que es fa a Catalunya, però creiem que la cuina de qualitat es cara o molt cara per els nostres pressupostos i per menjar “mes o menys be a un preu raonable”, preferim cuinar i menjar qualitat a casa que ens dona mes seguretat de que sigui aixi.
Invertim mes en Cultura que en restauració fora de la llar, i no ens importa pas anar al Liceu o al Teatre amb un refrigeri cassola, que sopar fora de casa.
Ara be…. ens hem acostumat ja fa anys a celebrar les onomàstiques i aniversaris, “regalant-nos” mútuament “endrapades memorables” en els millors restaurants al nostra abast. Trobem que es el millor regal que ens podem fer… i així amb el temps (ja son forces anys), tenim records sublims, com el de un any que l’Imma em va regalar per sorpresa… un viatge llampec a San Sebastià (dos nits amb tren llitera, per tal de no encarir-ho encara mes amb l’hotel), i tan sols per anar a dinar al restaurant ARZAK….. o l’aniversari amb fills inclosos al restaurant SANT PAU de la Carme Ruscalleda…. o la enorme sort d’haver dinat o sopar per 3 cops al llarg dels anys a EL BULLI d’en Ferran Adrià a Cala Montjoi….. i tants altres restaurants de qualitat (amb o sense estrelles Michelin), que tenim la sort d’haver visitat.
La meva idea inicial, era que aquesta any per celebrar “santa” IMMA, ja que anàvem a Girona al “Temporada Alta”, intentar reservar al CELLER de CAN ROCA,… però molt amablement em van contestar per email que havia cua d’espera pels caps de setmana de 8 a 10 mesos. Cagada !!!
Vet aquí que un “àngel del Senyor”em va vindre a socórrer i em va recomanar al mateix GIRONA, un restaurant que per nosaltres era totalment desconegut fins ahir …..
————————————————————–
RESTAURANT MASSANA (****+), …. que com veieu d’entrada el qualifiquem quasi amb la màxima puntuació possible. Una troballa exquisida i sublim, amb una qualitat fora de tot dubte i que desprès d’haver dinat… i amb la conversa posterior amb el responsable de tot plegat en PERE MASSANA, varem descobrir que fa temps que te atorgada una estrella Michelin i dos “Sols” de la Guia Campsa.
D’entrada el restaurant no te una presencia de que la seva cuina te que ser excepcional… ni la façana ni la decoració del mateix local es res de l’altre mon; això si… discret, funcional, net i amb poques taules … un restaurant petit…bona senyal…(el dia que el vam visitar únicament tenia 7 taules complertes); amb un servei molt amable tant per part del propietari / xef com per la resta de cambrers i sommelier. Ens varen explicar cada un dels plats així com cada vi que varem tastar en el que va ser el nostre primer maridatge de vins que fem a la nostra vida… crec que van ser 10 begudes diferents.
Al mirar la carta, el primer que varem observar es que havia una selecció de plats que tenien com a base la tòfona negre i un primer instint va ser decantar-nos per fer una selecció dels mateixos, però al final per tal de conèixer al màxim la cuina del restaurant, ens varem decantar per escollir el Menú degustació ( que es pot escollir amb o sense maridatge de vins). Us deixo el contingut del Menú degustació….. jejejejeje que dolent que soc !!!
– La crema de carbassa bona, però millor la que fa l’Imma, sens dubte.
– Focaccia de pernil de aglà – boníssim però massa petitaaaa
– Royale de foie i iogurt – extraordinari !!!
– Bombó de bacallà anacarat – una explosió de sabor a la boca. Un cinc estrelles.
– Bagrir de porro, llagostí i vel de cansalada…. molt i molt bo.
– Bunyol líquid ce ceps… potser la millor tapeta de totes
Bagrir porro-llagosti – vel de cansalada Bunyol líquid de ceps
I ara ja comencem amb els plats….
Per el meu gust un dels millors plats del Menú degustació . Esplèndid !!! Un altre 5 estrelles.
Un altre esclat de sabor…
No soc massa partidari dels escabetxos, però a l’Imma li va encantar… i això es l’important ja que estàvem celebrant “santa” IMMA una mica per avançat.
…i continuem endrapant sense pietat….
Un dels millors arrossos que he menjat mai…. de debò.
El bacallà melós… però millorable segons el meu punt de vista.
Simplement extraordinari… un altre 5 estrelles.
I ja arriben els postres… i desprès de veure 9 vins diferents suposo que ja no estava massa seré i no vaig fer la foto d’un dels postres per distracció ???
…i parlant de vins… jo escolliria entre els que varem prendre i per ordre :
1 – Negre Gran Claustre 2005- Empordà
2 – Chanson- Côtes de Nuits Village 2008 – Bourgogne
3 – Quíbia 2010 – vi de la terra de mallorca
4 – Masia Pairal Can Carreras – Empordà
5 – Cervesa Inedit – Damm
…
Sincerament crec que es mereix un altre estrella Michelin. Ens va encantar i de ben segur tornarem per tal de provar altres plats fora del “menú degustació” i és que ens varem quedar amb ganes de tastar forces mes plats.
———————————————————————————————————-
Restaurant Massana – carrer Bonastruc de Porta, 10 – GIRONA
Preu : els regals no tenen preu !!!
———————————————————————————————————-
Sense pietat, ja ho dius bé. I em volta per el cap quelcom sobre la fama i la llana… Malgrat tot, felicitats!
Crec que lo de la fama i la llana no va per mi, o també ??? el que si accepto totes per mi son las felicitats, gràciesssssssss
Avui m’estic posant al dia i acabo de llegir aquest bloc. Algú em podria dir si el 2000 aquest restaurant ja funcionava però a un altre nivell? Jo recordo l’11 de setembre del 2000 !!) que vam visitar el Museu del Cinema i vam dinar en un restaurant molt similar.
Tens molta raó, Miquel: els regals no tenen preu, ja sigui alt o baix, el que importa és amb la il.lusió i l’amor que es fan.
M’heu fet venir salivera! Avui cuino jo i faré uns macarrons gratinats.
Nyam, nyam.
Ho lamento Montse però no et puc contestar amb seguretat, ja que el restaurant ni el coneixia abans de que en Xavier ens el recomanes. De totes maneres consultant la seva pagina web, veiem que va ser inaugurat al 24 de setembre de 1986.
Podria ser que fos el mateix, perquè no ets gaire lluny del museu del cinema i esta situat a la mateixa riba.
Estaven bons el macarrons gratinats ?
Un pel “agarraets” és el que té fer dues coses alhora (i no agradar cuinar, és clar!).