Tenim la ratxa “musical”, ja que com veieu han coincidit una serie de concerts i el Teatre ha quedat una mica al marge… però tornarem al Teatre molt, molt aviat.  Ahir 2 de desembre de 2011 un altre cop a Palau de la Musica i a un concert de la serie Palau 100, aquesta vegada de Piano, amb el solista alemany LARS VOGT.

Abans però com de costum varem assistir a la conferencia prèvia que avui impartia el compositor BENET CASABLANCAS, que va ser interessant, però aquest cop per el meu gust a un nivell massa alt per els mortals com l’Imma i jo.

 .

.

 .

.

 .

.

…

LARS VOGT va estudiar a l’Acadèmia de Música i Teatre de Hannover; ja a l’edat de 20 anys, va guanyar el Leeds en el segon lloc en el concurs internacional de piano. Comença a actuar amb grans orquestres simfòniques a Alemanya, i mes tard per tota Europa;. En la temporada 2003/04 va fer el seu debut amb la Filharmònica de Nova York i va obrir la nova sala al Carnegie Hall amb un recital en solitari. També va ser en la mateixa temporada, “Pianista resident” a la Filharmònica de Berlín.

El programa va ser el següent :

1 – Schönberg: Sis petites peces per a piano, op.19 (**)

Arnold Franz Walter Schönberg, (Viena, 1874 – Los Angeles, 1951), compositor austríac i després estatunidenc. Part de les obres de Schönberg s’associen amb els moviments expressionistes de principis del segle XX en l’art i la literatura germàniques. Va ser dels primers compositors en abraçar l’atonalisme. La principal innovació de Schönberg és la tècnica dodecafònica, que utilitza sèries de notes (serialisme).

Abans d’anar al concert normalment intento escoltar per SPOTIFY el que prèviament no conec, com es el cas d’aquesta petita peça de Schönberg. Aquesta em va agradar al escoltar-la a traves del iphone, però en el concert va ser un desengany; es un petit concert de 6 bombonets massa curts (a uns 60 segons cada un) i per escoltar-los a un volum adequat en una sala de cambra per exemple. Des de el segon pis del Palau es gairebé impossible gaudir d’ell.. i menys encara al principi de tot, quant els estossecs encara no han parat…. la gent no s’ha assegut del tot… i l’oïda encara no s’ha adequat al “silenci” de la sala. Una llàstima, perquè a mes a mes era el moment mes que apropiat per escoltar-lo com cal… i es que feia tan sols unes hores que la Unesco havia declarat com a patrimoni de l’humanitat al conjunt de la musica de Schönberg. A mes a mes… que carai ….!!! …Schönberg havia viscut durant un temps de la seva vida a Barcelona i al nostre barri de Vallcarca.

La meva valoració es tan sols de dues estrelles aquest cop…. i no es culpa del pianista ni tampoc de Schönberg.

2 – Schubert: Sonata en Sol major, D.894, “Fantasia” (****)

Franz Peter Schubert (Viena – Àustria, 1797– 1828). Tot i que va morir amb només 31 anys, Schubert és un dels grans compositors del segle XIX, i el mestre indiscutible del lied, dels quals en va escriure uns 600, el conjunt més perfecte i variat de la història, sent, com se’l sol considerar, gairebé el creador del gènere. També va escriure música litúrgica, òperes, música incidental, i una quantitat important de música de cambra i per a piano, així com nou simfonies (incloent-hi la famosa Simfonia Inacabada). La seva música és especialment melòdica i harmònica.

Aquesta Sonata ens ha agradat moltíssim; no acostuma a interpretar-se massa a les sales de concerts i és una llastima perquè es una meravella. Quant es tracta d’un concert de piano en solitari i sense l’acompanyament d’orquestra, els solistes intenten tocar peces que serveixin per que es valori el seu virtuosisme en l’interpretació… i aquesta, encara que es bellíssima, normalment no es de les escollides. El solista LARS VOGT l’ha interpretat amb molta sensibilitat. La nostra valoració es de quatre estrelles.

Per sort he trobat vídeos del mateix LARS VOGT interpretant aquest concert, i els deixo aquí per si us be de gust escoltar-ho… em conformaria amb que tan sols una persona escoltes aquesta Sonata. Solament amb això crec que ja pagaria la pena d’haver publicat aquest apunt.

Sonata D 894 G major Lars Vogt 1, Molto moderato e cantabile

Sonata D 894 G major Lars Vogt 2, Andante

Sonata D 894 G major Lars Vogt 3, Menuetto Allegro moderato

Sonata D 894 G major Lars Vogt 4 , Allegretto

La segona part del concert va estar dedicada per complert al compositor alemanys Johannes Brahms, amb dos concerts, que ens van agradar força; a mi mes potser Intermezzi i en canvi a l’Imma  les Variacions.  Però com el que escric l’apunt soc jo, veureu que les valoracions son les meves.

3 – Brahms: Intermezzi, op.117 (****)

Johannes Brahms (Hamburg, Alemanya,1833 – Viena, Àustria, 1897) va ser un compositor dels més representatius del Romanticisme. Brahms és una figura prominent de la música del segle XIX, potser l’últim gran compositor clàssic. Considerat l’antítesi passada de moda de Wagner i Liszt, la seva música ha demostrat per ella mateixa no només ser commovedora, sinó també molt influent en el posterior desenvolupament de la música. Home de vegades difícil i intransigent, va compondre obres mestres en tots els gèneres excepte en òpera.

Intermezzi es de L’època adulta de Brahms, la mes assolida musicalment parlant i es un bombó per un concert pianístic.  LARS VOGT el va interpretar molt acuradament i a mi em va calar cada nota, cada melodia intensament.  Val a dir que  LARS VOGT (****) passarà a partir d’ara com un interpret de piano dels meus preferits.

4 – Brahms: Variacions sobre un tema de Paganini, op.35/1 (***)

També preciós, però escrit a la joventut de Brahms, agafant un passatge de PAGANINI i re-interpretant-lo reiteradament de formes diferents. Segurament es un concert dels que comentava abans…. el solista pot demostrar mes el seu virtuosisme en aquesta peça, ja que te moments molt intensos i complicats de tocar.

Per no fer mes llarg l’apunt, no us deixo els enllaços corresponents, però sapigueu que els podeu escoltar si us doneu d’alta a SPOTIFY gratuïtament des de l’ordinador o amb una quota mensual si voleu no tenir limitació o be puguer-ho fer servir des de el vostre dispositiu mòbil ( la veritat es que per menys de 10 Euros mensuals poder escoltar la musica que vulguis en el moment que vulguis es una passada… i molt mes econòmic que comprar tan sols un CD mensual)…… i que consti que NO tinc comissió.

El Palau, amb forces forats no estava aquesta vegada ple malauradament.

——————————————————————————————————-

– Palau de La Musica Catalana  – Preus de 60 € a 14 €

 ( preu pagat 15,75 € – abonament 25% descompte)

——————————————————————————————————-