– Concert PALAU 100 (4/13) – LA MISSA EN SI menor BWV 232 de J.S.BACH (****) – Orfeó Català i The King’s Consort

El dilluns passat, 28/11/2011, varem assistir a un gran concert, en una data molt especial. Es celebrava precisament que en el mateix lloc, el Palau de la Musica, e interpretat per la mateixa formació, l’Orfeò Català, aquella nit feia justament els 100 anys de l’estrena a Espanya de la “MISSA EN SI menor BWV 232 de J.S.BACH “, el 28/11/1911.

Un hora abans de començar els concerts d’aquesta sèrie de Palau 100, s’acostuma a fer una conferencia relacionada amb el concert del dia. Aquest cop el conferenciant va estar en JOAN VIVES (de Catalunya Musica), que amb el seu entusiasme manifest, ens va predisposar a una bona audició, posant-nos petites audicions de cada una de las parts en la que està seccionada aquesta missa. La sala aquest cop estava ben plena e inclús varen tenir que afegir forces cadires… així i tot va haver gent que va aguantar a peu dret tota la conferencia. De debò que va ser una experiència extraordinària.

Ens va estar explicant que Johann Sebastian Bach, va ser un treballador incansable i que feia musica contínuament sense donar-li gaire importància… i que no es dormia….que anava per feina, vamos. En el termini de temps de 3 o 4 anys va composar 3 o 4 series anuals de “Cantates” per l’església luterana (de la que era fidel) i contant de que una sèrie te unes 60 Cantates (una per cada diumenge de l’any mes les dels dies religiosos/festius corresponents), mes algunes Cantates profanes,…. es calcula que va composar unes 300 Cantates, de les que actualment es conserven poc mes de 180.

Bona part d’aquestes “Cantates” van servir una vegada reutilitzades i reciclades com a base per composar aquesta Gran Missa Catòlica, que es la MISSA EN SI menor BWV 232…… i en JOAN VIVES ens ho va demostrar amb una sèrie d’audicions on comparava Cantates de Bach anteriors amb parts de la pròpia Missa, que son gairebé idèntiques. Ens va explicar per que ho va fer… i va ser senzillament perquè aquelles Cantates de les que se sentia orgullós, no s’ha arribessin a perdre en l’oblit, ja que es va adonar de que les Misses Catòliques teníem molt mes ressò que les luteranes. Ell mai va professar dons la religió catòlica….i sempre va ser luterà. Aquesta Missa no va ser un encàrrec de ningú i la va composar per pròpia iniciativa i per donar-se gust a si mateix, a mes a mes d’assegurar d’alguna forma que aquesta musica es coneixes per molta mes gent i no es perdés. Es així com va aconseguir realitzar aquesta meravella de composició que es un compendi de tota l’obra de BACH… el millor del millor de tota la seva obra musical recollit en aquesta increïble Missa.

Johann Sebastian Bach (Eisenach, Turíngia, (Alemanya), 21 de març de 1685 – Leipzig, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història amb uns 120 músics.

La seva fecunda obra es considera com el cim de la música barroca i una de les màximes expressions de la música universal, no tan sols per la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, sinó també per la síntesi dels diversos estils de la seva època, del passat i per la seva incomparable extensió. Bach és la font d’inspiració per als posteriors compositors, des de Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven, passant per Johannes Brahms i Arnold Schönberg fins als nostres temps.

Les seves obres estan entre les més sobresortints de la música clàssica. En destaquen més de dues-centes cantates d’església i unes vint de profanes, els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L’art de la fuga, l’ Ofrena Musical, les Variacions Goldberg i l’Oratori de Nadal, a més de nombroses obres vocals, orquestrals, obres per a orgue, clavecí i d’altres instruments.

Com ja he comentat, bona part de les 25 peces de la Misa, son material original del propi autor, reutilitzat en una nova obra.. De totes maneres algunes parts van ser estrenades com obres a banda al llarg de la vida de Bach… i per exemple el Sanctus com a obra independent va ser executada per primera vegada el Nadal de 1724; el Kyrie i Gloria van ser interpretadesel 21 d’abril de 1733 en motiu de l’elecció del nou príncep elector després de la mort d’August II el Fort; mes endavant el 1748 la composició del Symbolum Nicenum (Credo) i l’ampliació del Sanctus i la composició dels restants moviment des d’Hosanna fins el Dona nobis pacem. Bach va acabar la partitura de la Missa en si menor a l’entorn dels anys 1746 a 1748.

L’Orfeò Català amb aquesta cantada a la que varem poder assistir, era el tercer cop al llarg d’aquets 100 anys que ho feia.

Per la nostra banda, era el primer cop que assistíem a la cantada sencera i en directe; coneixíem parts de l’obra però res mes. Ens va agradar moltíssim i en bona part per la preparació que ens va oferir el conferenciant prèviament. Amics nostres presents en el mateix concert i coneixedors de l’obra, ens van assegurar que l’Orfeó Català no va arribar a assolir aquesta fita amb la qualitat necessària per un aconteixement d’aquesta magnitud. Nosaltres situats el segon pis casi a dalt de tot, en alguns moments varem trobar a faltar una mica mes de volum; desprès ens hem assabentant de que va ser el propi director del The King’s Consort, ROBERT KING que va demanar als membres del cor que devien mesurar el volum a la baixa. Segurament els nostres amics tenen raó en el que es refereix a les carències dels cantants de la actual plantilla del Orfeò Català, però a nosaltres a banda del volum, ens van agradar força.

L’Orquestra The King’s Consort, la varem trobar mes que correcte i de fet es una gran especialista en aquest tipus de música i aixi estan reconeguts internacionalment. La solista Rachel Latham va estar esplèndida a la flauta.

Pel que fa als cantants solistes, una mica de tot…. desastrós el baix David Wilson-Johnson ….. fluixet el tenor James Gilchrist …. i molt millor la soprano Julia Doyle, així com també la mezzosoprano Diana Moore que va cantar un Agnus Dei que em va a posar els cabells de punta (i això que soc calb).

Aquest cop el Palau estava a vessar… ple de gent i amb ganes de gaudir i aplaudir aquesta peça cabdal en l’historia de la musica.

Sota el meu punt de vista…. una nit històrica !!!

——————————————————————————————-

Us deixo un video de la primera Cantata, el “Kyrie eleison” de la MISSA EN SI menor BWV 232 de J.S.BACH, versió Herbert Blomstedt, Gewandhausorchester & Kammerchor Leipzig, que si us interesa podeu anar seguint-la amb la resta de Cantates, una redera de l’altre, ja que estan numerats.