Fora del abonament que tenim assignat, ja fa alguns mesos varem comprar aquestes entrades afegides, i es que ens agrada força la dansa i aquesta companyia del Teatre Mariinski de Sant Petersburg teníem entès de que es una de les mes prestigioses del mon. Un cop vista, confirmem que es així ja que ratlla la perfecció absoluta, encara que el ballet escollit per la seva presentació a Barcelona, no ens ha causat cap emoció especial i mes aviat en algun moment una micona d’avorriment.

Sabíem que el ballet escollit era LE CORSAIRE (****), un clàssic de tots els temps ; la culpa del nostre petit desencís, en cap cas es culpa de la magnifica companyia, que en tot moment va estar perfecte; segurament es que nosaltres estem canviant en el nostres gustos i d’una època força recent fins a l’actualitat, cada cop mes ens agrada la dansa contemporània i els ballets clàssics tantes i tantes vegades revisats, ens començant a carregar.

Feia molt de temps que no veiem una Cia de dansa que vingués a actuar amb la seva pròpia orquestra (dirigida per Aleksei Repnikov)… i gaire be sempre la musica es enllaunada; aquest cop no ha estat així i aquest aspecte es un punt molt important al seu favor. La veritat es que va sonar força be i de ben segur molt millor que l’equip de so que es fa servir al Liceu en aquets casos i que es força deficient.

Basat en un poema de Lord Byron, el ballet Le Corsaire –un drama romàntic envoltat d’una exòtica atmosfera oriental– es va estrenar el 1856 al Théâtre Impérial de l’Opéra de París per encàrrec de l’emperadriu Eugenia de Montijo, amb música d’Adolphe Adam i coreografia de Joseph Mazilier. Dos anys més tard arribà a la cort de Sant Petersburg, amb la coreografia creada per Jules Perrot i Marius Petipa per al Ballet Imperial. Petipa tornarà a reinterpretar Le Corsaire en diferents ocasions. La versió que forma part de l’actual repertori del Ballet del Teatre Mariinski de Sant Petersburg recull la llarga història d’aquest ballet en l’escola clàssica russa –amb constants incorporacions de nous compositors i escenes–, reinterpretada el 1955 per Piotr Gusev. El coreògraf encarregà una nova partitura, amb arranjaments del director Eugene Kornblit, la incorporació de nous fragments musicals i la creació de diversos leitmotiv per als personatges principals. Gusev va reescriure també el llibret, desenvolupant una narració més simple al servei del ball.

 La espectacularitat de la posada en escena era evident; vestuari de les mil i una nits… molt color… molta lluentor per tot arreu… decorats de cartró pedra com els que es feien servir fa molt anys en el nostres teatres, que volen semblar força realistes, però carregats i força antiquats…. i fins i tot en un moment donat fonts d’aigua real al fons del escenari intentant que sembles quasi be un Palau rus de fa un parell de segles. Molt “elegant”, però al mateix temps força “pastelero”.

En alguna escena vaig arribar a contar 26 ballarines vestides amb vestits tipus “tutú” i del mateix color, que dansaven al mateix ritme i absolutament sincronitzades;

.

.

.

.

.

En aquest aspecte la tècnica de sincronització és absolutament perfecte. Els ballarins principals molt be…. evident, sinó no serien els protagonistes…. es clar; ens va agradar especialment el jovenisim  VLADIMIR SHKLYAROV  i evidenment també molt VIKTORIA TERESHKINA  i DANILA KORSUNTSEW (aquest ultim nascut a Taskent, la capital de Uzbekistan… on hem estat aquest estiu l’Imma i jo).

Números ballant en solitari que et quedes bocabadat i que sembla que sigui impossible que un esser humà pugui arribar a aconseguir-ho…. en parella…. en trio…. un altre vagada en solitari…i així una vagada i un altre; entre mig aplaudiments i parades musicals; al final tanta repetició del mateix esquema arriba a cansar i estàs desitjant que acabi tot plegat.

No vull dir que no ens agrades aquesta producció, però la nostra valoració aquesta vegada no pot arribar a les  5 estrelles i segurament es degut a la elecció de LE CORSAIRE un clàssic segurament massa clàssic…. i que te una música que tampoc es per tirar coets, composada per un munt de gent (Adolphe Adam,… i posteriorment Cesare Pugni, Léo Delibes, Riccardo Drigo i Pavel Oldenburgsky).

Coreografia Piotr Gusev (segons Marius Petipa)

Escenografia Teymuraz Murvanidze

Vestuari Galina Solovyova 

———————————————————————————————————

– Gran Teatre del Liceu – Preus de 112 € a 8,5 € per persona

 ( preu pagat 35,25 € – fora d’abonament sense descompte)

———————————————————————————————————