– Teatre – L’ANY que ve serà MILLOR (**) – La Villarroel

La crisi ha arribat a tot arreu, i evidentment el mon de la Cultura ha estat llògicament afectat.   Una de les sales de Teatre que ha reaccionat per salvar la situació, ha estat LA VILLARROEL, (sota la direcció artística de CAROL LÓPEZ), que veient el que es venia a sobre, ha optat aquesta temporada per fer un tomb de quasi 180 graus i deixar de fer Teatre de text de qualitat com fins ara, per llançar-se a representar tan sols Teatre comercial a base de Comèdies, amb mes o menys encert.  El que interessa ara es tenir la sala ben plena., (encara que sigui a base d’ofertes)…………… i així  realment CAROL o (FOCUS ???) ho aconsegueix, perquè malauradament el que la majoria de gent demana…..  és RIURE, sigui com sigui.

Tot aquest preàmbul, es per intentar emmarcar en l’entorn en la que s’ha estrenat aquesta producció teatral que varem anar a veure dimecres passat, 23/11/2011. Es tracta de L’ANY QUE VE SERÀ MILLOR (**) i que recomanada per un amic Blocaire ens va fer repensar, la nostra primera decisió de no anar a veure-la.

No vull desmerèixer aquest tipus de proposta que serveixen ni mes ni menys que per passar una bona estona, tot rient, asseguts a les butaques d’un Teatre. Fer riure es difícil… diuen que segurament te mes dificultats que fer teatre dramàtic o simplement teatre de text, explicant un argument amb una presentació, el seu nus i desenllaç.

 

Admetem d’entrada que aquest tipus de Teatre a base de esquetxos sense gaires lligams entre escenes, NO es el tipus de Teatre que ens motiva per anar al “Teatre”; la majoria de gent “normal” en canvi, pensa tot el contrari que nosaltres i per això en l’actualitat les sales que han apostat per aquest camí, continuen ben plenes.  Encara mes arguments en contra de la nostra percepció del que deuria ser el Teatre, es que aquesta producció acaba de informar que prorroga per unes setmanes mes…. fins el 8 de gener !!!

A dalt del escenari 4 dones ja maduretes amb el problemes del dia a dia, es van intercanviant el paper de varis personatges de la nostra societat, amb l’intenció de tocar encara que sigui molt de passada aspectes propers al públic que esta assegut a la sala.  Aconsegueixen ficar-se al públic a la butxaca enseguida i la gent riu per el gags, molts d’ells ben elaborats, però també  alguns de riure fàcil, tocant temes dels pobres “homes” així en general…. ja poder massa explotats, que provoca el riure del gènere femení que jo calculo es entre el 70% o 80 % del total, almenys la nit que varem veure la funció.

El treball escombraries a les que es veuen abocades les protagonistes o el que es pitjor l’atur a punt de que el subsidi s’esgoti…. això si… la dependència total que tenim dels mòbils tinguem o no feina….. les despeses dels fills i els seu problemes al voler-ho compaginar amb una vida plena d’activitats extra familiars de les dones “alliberades”, l’hipoteca, … la parella masculina que tens i que ja es pura rutina,… la dona separada que vol tornar amb el seu marit perquè s’ha donat que l’oferta fora, en el mon exterior al matrimoni… encara es pitjor del que ja tenia…. les solterones ja grans que ja fa temps que no tenen sexe tant sovint com elles voldrien i que anhelen una vida tranquil·la i envoltada d’un marit que no tenen i un munt de fills…. les festes “pijas” del barri del Putxet, que no porten a res mes que al saber aparentar el que no ets… i despres tornar a casa teva a corracuita i a Nou Barris….   el trauma que pots agafar quant  un “nano” de 20 anys et diu “senyora” en el súper o et deixa asseure al bus o al metro…   tot això i mes en 90 minuts; segurament masses temes… encara que tots ben a flor de pell del públic que esta mirant la funció.

Tota aquesta barreja de gags mes o menys enllaçats es conseqüència d’un text elaborat amb la col·laboració de 4 dones : MARTA BUCHACA, la mateixa CAROL LÓPEZ, MERCÈ SARRIAS i VICTÒRIA SZPUNBERG.  El resultat per mi és bastant fluixet.

La direcció del espectacle esta sota la responsabilitat d’un altre dona, MERCÈ VILA GODOY. La escenografia i vestuari ( ÁLEX AVIÑOA i LAURA GARCIA) em va agradar força i sobretot l’il.luminació (ÁLEX AVIÑOA) amb un contrast de colors força impactants.

I el que valoren mes els espectadors d’aquest tipus d’espectacles…. son indubtablement les INTERPRETACIONS;  També els 4 personatges evidentment son dones i ho fan prou be les quatre…. segurament és el millor d’aquesta producció; NEUS BERNAUS, ALBA FLOREJACHS, MIREIA PÀMIES i VANESSA SEGURA.   Elles posen tota la seva magnifica feina a dalt del escenari amb ganes d’agradar, i ho aconsegueixen amb simpatia i  amb molt moviment … un “no parar”.

Vull però fer menció especial a una d’elles,  ALBA FLOREJACHS (****), que literalment em va enamorar.  No la coneixia i em va “noquejar” al instant.   Crec que és el descobriment d’una gran actriu còmica i a mes a mes estic segur que es capaç d’interpretar qualsevol tipus de paper.  Sense voler comparar, em va recordar una altra gran actriu que per desgracia ja esta desapareguda…. la gran Mary Santpere.

Felicitats ALBA per la teva feina… intentarem seguir d’ara en endavant les teves actuacions.

——————————————————————————————-

– La Villarroel – Preu per persona 22 a 26 €  ( preu pagat 0 € – Regal Club TresC)

——————————————————————————————-

Leave a Reply