I arriba dissabte, l’últim dia a Granada i anem a fer un petit recorregut per la plaça Isabel la Catòlica amb el monument anomenat de Las capitulacions de Santa Fe.
El museu de la casa de los Tiros amb una gran sala anomenada la Cuadra dorada que compta amb un espectacular sostre de fusta i pintures dels herois de la historia de Granada.
El museu amb 4 o 5 sales recull una mica de tot de la Granada del segle XX. La escala d’accés a las plantes superiors també de fusta amb retrats de reis a las parets i un sostre en cúpula majestuós.
El Corral del Carbon, un pati amb columnes que diuen es el monument mes antic que es conserva dels temps dels musulmans.
Hem recorregut el carre Angel Ganivet porticat, ple de comerços de luxe, l’ajuntament a la plaça Maria Pineda i finalment el Palau de Bibautavin, ara seu de la diputació, un edifici amb columnes salomòniques.
Al Barri de la Catedral accedim per la plaça de les floristes anomenada Bib Rambla, que avui ens mostra totes les botigues tancades, i d’aquí pel carrer de la Alcaceria fins a la Capilla Real que visitem.
Estan aquí enterrats els Reis Catòlics, Felipe el Hermoso i Juana la Loca. Es magnífic el mausoleu amb las dos parelles de costat, a sota las tombes.
Ens dirigim a la Catedral, neoclàssica, amb cinc naus, enorme. La passegem amb tranquil·litat i sortim per anar a dinar a las bodegas Castañeda a on per un cop de sort, aconseguim taula.
En aquest lloc hem menjat les vegades que hem anat super be de preu, però sobretot molt bo; entre els plats que recordem mes està las MIGAS i també un que mai havíem tastat i es senzill de preparar, boníssim i refrescant…. El REMOJON.
Per tal de emular a la Glòria de El Cafè de Nit, us deixarem la recepta….
REMOJON ANDALUZ
REMOJON ANDALUZ
- 500 grs. de bacallà dessalat
- 4 taronges petites
- 1/2 ceba
- 100 grs. olives negres
- 2 ous durs
El bacallà dessalat i escorregut es rosteix amb una mica d’oli, uns 15 minuts aproximadament i es deixa refredar.
En el plat, las taronges tallades en rodanxes fines o tacs, a sobre la ceba tallada també a bocins petits, el bacallà, les olives i els ous a octaus i tot regat amb un bon raig d’oli d’oliva verge.
PIONONO de Granada
Fem un cafè al costat del apartament i aprofitem per tastar un Pionono , postre típic amb crema i poma.
A la tarda tornem a pujar al Sacromonte, aquesta vegada amb el bus fins a la Abadia que es dalt de tot. Hi ha un casament i van arribant els convidats amb vestits llargs i esmòquings, sabates de taló, terra empedrat i plovent. Tot un espectacle…….
Encara podem entrar a la església que no es res del altre mon. La visita guiada al claustre, museu i església no la podem fer.
Baixem caminant fins al Museu de las Cuevas del Sacromonte que visitem. Està muntat fent un recorregut per unes Coves que recreen oficis com la cistelleria o la forja i espais com la casa o l’estable. Un vídeo ens explica una mica la historia i supervivència de les Coves troglodites arreu del mon, que ens agrada molt.
Continuem el recorregut acaben de nou al Albaicin on prenem un te a la menta en “El Beso” que ens havien recomanat i fins avui havíem trobat tancat. Es un lloc molt acollidor amb un pati realment magnífic.
Acabem el dia sopant a un altre restaurant del grup Salinas i tancant maletes.
Diumenge ens llevem d’hora i anem a la estació, aquesta vegada viatgem en preferent com els senyors i ens donen diaris i esmorzar. Arribem a Còrdova a la hora prevista i comprovem feliçment que les maletes poden passar el mati a la consigna de la terminal d’autobusos. I a patejar Còrdova fins casi les 5 de la tarda on dins del AVE tornarem a casa.
———————————————————————————————————-
Resum de les despeses del viatge, per PERSONA.
Han estat 9 dies complerts (8 nits,….. 4 a Còrdova i 4 a Granada).
– Hotel i apartaments 392 Euros
– Transports (AVE, trens, taxis, bus) 317 Euros
– Esmorzars, Dinars i Sopars 380 Euros
– Entrades monuments 65 Euros
TOTAL 1.154 Euros
———————————————————————————————————-
Sou uns cracs del viatge. Organitzats . Amb poc temps veieu un munt de coses. Així dona gust viatjar!
No pareu, a veure si us sabem imitar!
M&Q
L’únic “problema” es que quan tornes necessites imperiosament tornar a treballar per descansar i al temps que veus les fotos re-processar tot el que has vist i viscut.
Preparem els viatges i ens documentem força abans de sortir i durant el viatge som dels que matinem i anem a dormir d’hora per aprofitar el dia al màxim.
Per nosaltres, per ara, es la única manera de viatjar i de fer vacances.
Imma.
En primer lloc dir que ha estat un viatge molt ben aprofitat. Nosaltres fa uns anys vam estar a les dues ciutats i amb els vostres reportatges ens heu fet venir ganes de tornar-hi.
També coincidim plenament que la preparació del viatge forma part del mateix viatge, i les recopilacions fotogràfiques posteriors també. Recordo un company de viatge que vam tenir fa uns anys quan vam ser a Turquia que ens deia que, per a ell, un “viatge” entre preparació, estada i recopilació documental i fotogràfica, havia de durar 3 mesos, que sinó no valia la pena. I crec que tenia raó. S’ha de “viure” des de que ho planeges al principi, sinó, seria un viatge buit, lamentablement es el que fa molta gent, que fins que no s’hi troba “in situ” no saben el que han de fer i el que veuran.
Finalment, segur que a la Glòria li encantarà tant la recepta del “remojón” com la menció que feu, però ja us ho dirà ella mateixa.
Una forta abraçada i fins aviat
Veig que també estem d’acord en la manera d’enfocar un viatge ja sigui curt o llarg, a prop o lluny, i es realment molt trist quan de vegades sents a companys de viatge que quan arribes a un lloc pregunten allò de …. I aquí que s’ha de veure ?? o com quan vam viatjar en grup a Etiòpia (per cert, l’ultim que hem fet en grup) que l’únic interes d’una part del grup, quan paràvem en poblacions, era trobar un “bar” per fer una birra………..
La referencia a la Gloria era per mi “obligada” ja que soc una fidel seguidora de las receptes que publica i et diré que alguna ja he fet.
Jo soc una enamorada de la cuina dels fogons perquè crec que com tot s’ha de preparar amb ganes i la cuina te la màgia del descobriment. Cassola de fang, cullera de fusta i xup xup ….
Desprès comprovar el resultat en bona companyia ja es sublim.
Ens veurem avui al Liceu ???
Una abraçada i gràcies per comentar.
Pendons que sou uns pendons!!!!! jajajajaja Feu verdadera enveija!!!!! Petonets a tots dos!!! I per la primera vegada és la Imma a escriren’s del viatje, eh???? Molt ben explicat “TIETA”!!!!!
No cal que em facis la pilota “NEBODETA” que ja saps que el que millor s’enrotlla es el Miquel.
Saps que per nosaltres viatjar es una de les coses per las que passem tota la resta del any “treballant per tercers” i quan podem …. a pendonejar !!!!!!
Un petó.
La meva opinió es concreta: ha sigut una explicació fantàstica !!!!!! i les fotos precioses com sempre.
El viatge, malgrat que jo només vaig compartir una part, el trovo preciós, cómode, gastronómic, cordial……….. en fin, una terra encantadora. Per tornar-hi sense dubtes.
Petonets.
De vegades no pensem en el que tenim mes a prop i està clar que en qüestió gastronòmica no tenim millor lloc que anar que per les espanyes.
Ha estat una setmana molt profitosa i mooooooollllllttttttttt millor la primera part que vam compartir. Un petó.
Imma,
Amb aquests recorreguts que ens heu explicat i amb les vostres fotografies, he recordat els llocs que varem visitar fa uns anys i me’ls heu fet reviure. Són dues ciutats amb una personalitat pròpia a les quals sempre ve de gust tornar-hi.
M’ha fet molta il·lusió que comentis que t’agraden les meves receptes i que n’has fet alguna. I aquest “remojón” que has posat, m’encanta!!!!. És una combinació de sabors que havia tastat en alguna ocasió, però no sabia que es deia així i que venia d’Andalusia. Ara ja tinc la recepta!
Aquest vespre nosaltres no anirem al Liceu, no ens atreia gens aquesta obra i com que el Joaquim estava interessat en veure-la, li varem passar els nostres abonaments. On segur que ens veurem serà al recital del Juan Diego Flórez, quines ganes!!!!!
Una abraçada,
Llàstima per vosaltres perquè crec que us hagués agradat aquesta nit, de fet totes les persones que coneixem que l’han vist surten mes o menys entusiasmades, ja us ho direm, perfecte que el Joaquim pugui gaudir dels vostres abonaments.
Dons, si, des-de que conec el vostre bloc que em miro las receptes i las que crec que puc fer las apunto, la següent que faré es la de las albergínies farcides de bacallà, que em ve molt de gust, altres receptes ja no ho intento perquè las veig molt per sobre de la meva “sapiència culinària” ……
Gràcies Gloria i fins al dissabte dia 3, una abraçada.
Magnífiques entrades sobre la vostra escapada andalusa. Deixeu-me resumir el que heu escrit de Granada en 3 sensacions:
-Genial la ubicació de l’apartament que veu agafar. Tot un encert. Molt ben situat.
-Heu fet un munt d’activitats, però em quedo amb la ruta gastronòmica. Impressionant!
-M’ha vingut salivera al tornar a recordar el restaurant “Los Manueles”… Quines tapes més bones!
Gràcies de nou per un resum escrit i fotogràfic tan exhaustiu de la vostra ruta.
Una abraçada.
Manel.
Em fa l’efecte que lo del apartament ha quedat clar, i es que a banda de ser cert lo de la seva situació i que es una delícia estrenar pràcticament un piset, l’han muntat uns amics que fa un munt d’anys vam conèixer a Fes on tenen un Riad que es diu Dar Còrdova (ell es de Còrdova i ella de Madrid).
Lo de la gastronomia es ben cert, es menga de meravella però nosaltres, el Miquel i jo no podríem aguantar el ritme de tapeu mes enllà d’aquests dies i em sorprèn veure que els que hi viuen allà si poden …….
Gràcies per comentar, una abraçada.
Ara mateix em fotria un PIONONO, me’n vaig a la nevera a agafar un ACTIVIA, que no és el mateix, però per matar el cuquet de la gana de menjar ja va bé, ara bé, el de les ganes d’anar a Granada haurà d’esperar una mica. Quines ganes!
A veure si les coses canvien i aviat podem bellugar una mica el culet culet, que deia el Xin Xan.
Moltes gràcies per aquestes magnífiques cròniques, habituals de la casa, per altra part
—
El Pionono es difícil però el Remojon es possible que el tastis abans del que penses. I com et deia ahir a la “planta baixa” del Liceu, segur, però segur, segur, que tot canviara molt aviat …. no veus que soc una mica bruixa ???.
Un petó.
UNA MICA ???