palau Carlos V - museu
Un cop visitada la primera part del museu, ens adonem que ha deixat de ploure i ens encaminem a visitar el Generalife ja que la nostre entrada es de matí i per tant hem d’accedir abans de les dues del migdia.
Un cop ens controlen els tiquets a l’entrada dels jardins que pertanyen al Generalife, passegem tranquil·lament pensant que ja hem entrat al recinte del Generalife i la sorpresa es enorme quan arribem al edifici pròpiament dit i no ens volen deixar entrar, perquè la “vigilant” diu que els tiquets estan caducats fa 20 minuts…. son les 14:20.
No atenen a raons ni de pluja ni de res (mes d’un hora plovent a tot ploure sense poder ni treure el morro del Museu)… i ens empipa a mes a mes que uns altres turistes, estrangers, que arriben fins i tot mes tard, puguin passar perquè segons la de la porta “no me entienden”.
Decidim entrar independentment del que digui la “vigilant” tot i que som conscients que avisa per telèfon a crits als “guàrdies de seguretat”, tot dient que em forcejat físicament amb ella per tal d’entrar (cosa que ni se’ns havia ni passat pel cap, com us podeu imaginar) …. i que provoca una bona estona mes tard, ja finalitzada la visita, un guàrdia de mals modes i sense voler entrar en raons ens “acompanyen” a la sortida del recinte de la Alhambra, tal com si fossi’m uns delinqüents !!! …. Una tocada de “güebos” com diuen per allà.
Evidentment para “güebos” els nostres…. i tornem a entrar per continuar la visita al Palau de Carlos V i acabar de visitar les altres dues exposicions. Amb tot això no hem dinat i decidim anar a descansar una estona al apartament i fer gana per sopar.
Com no plou quan tornem a sortir fem una passejada pel costat del riu on també esta tot tancat i barrat. Ens perdem pels carrerons i acabem fent un te a la menta al pseudo-soc marroquí. Fem un parell de tapes al “Espejo” i al “Antigualla II” i acabem sopant a un dels restaurants de la cadena Salinas, (que per cert te la ciutat copada), que no ens acaba d’agradar.
——————————————————————————————————–
Quan ens llevem divendres plou molt i decidim agafar un taxi i anar a visitar “la Cartuja”, un edifici majestuós, neoclàssic i que conserva algunes sales com el refectori , la sala capitular, varies capelles, al voltant de un petit claustre.
A destacar la església barroca amb la Sagristia i el Santa Santorum. A la Sagristia destaquen els treballs de fusta amb incrustacions de nàcar, tant a les portes d’accés com a las calaixeres fetes a mida i que ocupen ambos laterals de la immensa sala amb parets de marbre acolorit. Es una autentica meravella… no la coneixíem d’anteriors viatges i ens ha sorprès.
Continua plovent i anem a visitar el Hospital Real, seu actual de la Universitat de Granada. Quatre patis conformen una creu i a la sala central una exposició d’un pintor anomenat Rodriguez Alfaro.
D’aquí ens dirigim a la església de San Juan de Dios on cobren un “donatiu” de tres euros per entrar. Un capellà ens dona accés a la Sagristia plena a vesar d’objectes arribats de tots els racons del mon. Es un lloc de pelegrinatge.
La església es barroca daurada miris on miris que imaginem enlluernadora amb totes les llums enceses. Fem un recorregut per tots els altars, capelles i capelletes, sants i santets. Es molt maca dins del estil barroc. Amb altres visitants ens fan l’honor d’accedir a la part del darrera del Altar on estan enterrades las despulles de San Juan de Dios. Las parets també daurades, plenes de reliquiaris.
D’aquí ens dirigim al Monestir de San Jerónimo que visitem. Un claustre neogòtic, un campanar, la mateixa distribució que hem trobat a la Cartuja al voltant del claustre, amb el refectori, la sala capitular, las capelles i la gran església barroca on destaca un magnífic retaule amb molts daurats.
Anem desprès a la església de San Justo i Pastor que trobem tancada i “trèiem el morro” a la facultat de dret que està just a tocar.
Anem a dinar a un altre restaurant de la cadena Salinas on mengem un pop a la galega que està prou bo. Amb cada beguda una tapa. Desprès descans al apartament abans de tornar a sortir per anar al Sacromonte.
Passem per un local anomenat el “Chien Andalous” on fan cada nit espectacles de flamenc i decidim reservar per aquell vespre. Pugem caminant cap el Sacromonte que es la part de les Coves i quan es comença a enfosquir agafem un bus que ens porta al Albaicin per on fem un tomb passant de nou pel mirador de San Nicolas i fem una visita a la Església Col·legiata de Nuestro Salvador amb un petit museu i un claustre bonic, la església no val res.
Anem baixant i repetim en la compra de dolços àrabs, comprem també uns bols de ceràmica “granaina” i anem a fer unes tapes a las Bodegas Castañeda (totalment recomanable per la seva qualitat i preu), plenes sempre de gom a gom, abans del espectacle de flamenc.
Le Chien Andalous està ple de turistes, de fet crec que som els únics del país. Una mica apretadets però gaudim força del espectacle.
Us deixo amb la festa flamenca. Demà continuarem amb l’ultim capítol. Fins aleshores.
——————————————————————————————————–
Cargol d'un restaurant de Granada - especialitat "CARACOLES"
Quina barra els del Generalife!!
El que mes em va doldre es la forma de tractant-se com autèntics delinqüents, tant la dona de la entrada tal com va descriure la nostre entrada al recinte amb empentes i crits (ens pots imaginar aixi ?? a mi que no parlo per no cridar l’atenció ??) com desprès el noi que, vestit d’uniforme, es creia amb tot el dret d’expulsar-nos del recinte i ens feia callar a la que intentava explicar-li que havia passat…. realment et sents impotent i ho vius com una cosa absurda i totalment inapropiada.
Malgrat les notes religios-culturals de despiste, es clar que aquest viatje es més aviat gastronómic… vinets, tapetes, i ara güevos… 😆 (millor oblidar-ho)
Vaja que s’ens ha vist el llautó !!!!!!!!!! Aquesta setmaneta ha estat de “llevat quan vulguis”, sortim a fer quatre fotos tot fent temps per dinar, migdiadaaaaaaaaa per descansar i tornar a sortir a fer un parell de tapetes abans de sopar. Una gozada vamos.
Granada es una ciutat petita però molt atractiva (a mi m’encanta l’Albaicin). Llàstima de la pluja i per descomptat del xou amb el de seguretat del Generalife. Segur que no hi havia càmera oculta?
perquè sinó, es una situació força “felliniana” quan deixen passar a uns turistes perquè no l’entendrien si els prohibís el pas. Això us passa per no parlar català a Graná!!
Una abraçada
Realment et sents “maltractat” i mes quan tot depèn d’una persona que de manera arbitraria mira las entrades i et diu que “ustedes no pueden pasar”, intentes explicar que ha plogut molt, que nomes passa’n vint minuts de la hora, que has entrat a dos quarts als jardins del Generalife, que nomes estaràs un moment, que si us plau,… i et diu repetidament que “yo cumplo ordenes y si no se van llamo a seguridad”…..
de totes maneres crec que si arribem a parlar en català sortim emmanillats perque el tracte del noiet uniformat també es per escriure un post …….
Tot plegat per recordar com anècdota encara que en el moment t’encengui la sang.
Uns güiris de primera, llàstima de no utilitzar un català tancat per no tenir problemes amb la nazi de la porta del Generalife, ja que suposo que als “polacos” tampoc els entenen de res. No hi vareu pensar?
Es cert, però curiosament vam fer el contrari, es a dir intentar explicant-se el millor possible en el “castellano de Cervantes”, un altre dia potser es millor fer-se els babaus, no ho se, crec que quan tens al davant una persona intransigent i “borde” no hi ha idioma que valgui.
I el que mes em va colpir potser va ser l’actitud del policia que ens va treure del recinte …. si no tenia mes de 25 anys i es creia l’amo de les nostres vides !!!!! ….. fa por pensar el poder que dona portar un uniforme i un arma al cinto …………..
Vaja, ens sap molt greu l’incident que vau tenir a l’Alhambra però ens servirà perquè a nosaltres no ens passi. Ens hem estudiat molt les vostres dues entrades sobre Granada: hi anem aquest cap de setmana!!! I nosaltres també hem de comptar sempre el doble del temps que diuen les guies que fa falta per fer una visita…
Esperem que ens faci bon temps i gràcies per compartir un cop més les vostres experiències. Ens són molt útils!
Ibana i Marc
Es qüestió de controlar una mica el temps perquè realment dins de l’Alhambra perds la noció, hi han tants detalls, tans racons per contemplar que a nosaltres que ens agrada molt l’art islàmic s’ens van passar les hores en un no res. Esperem que gaudiu molt de la visita a Granada i que ho expliqueu a la tornada.
Una abraçada.