Avui dia 2 de novembre de 2011 estem a Còrdova… ens llevem d’hora tot i que el tren cap a Granada no surt  fins a les onze del mati. Un taxi ens porta a la estació de trens i aprofitem per investigar com esta el tema de las consignes, increïble, però a la estació de Renfe de Còrdova no hi ha consigna ….. que farem el diumenge dia 6 amb las maletes ??  Investigant ens assabentem que a la terminal d’autobusos que està just al creuar el carrer si en tenen encara que son armaris automàtiques i força petits… el dubte que tindrem fins al diumenge es : hi cabran las maletes ??

El viatge es agradable, dura un parell d’horetes però no es fa llarg. Al arribar un taxi fins a la Plaza Nueva que es on tenim llogat l’apartament. Estem al centre al costat mateix del carrer Elvira, potser el carrer de mes ambient de “tapeo”, sempre i a tota hora molt concorregut. L’apartament te una vista immillorable sobre la plaça i amb la Alhambra al front.

Es un espai molt petit on visualment nomes tenim un sofà i una petita taula amb dos cadires, del armari surt el llit, en un altre habitació adossada una petita cuina i un petit lavabo. Tot blanc, tot nou. Una autèntica joia.

El que fem primer de tot es dinar al costat del apartament; avui toca peixet i a un preu increïblement barato…. desprès veurem que aquí la vida esta molt mes barata i que anar de bar en bar picant les tapes gratuïtes (al demanar una beguda), casi surt mes econòmic que fer el dinar a casa.

Per començar la visita a la ciutat decidim pujar al Albaicin i arribar al mirador de San Nicolás, un dels mes coneguts de la ciutat i on tens las vistes de la Alhambra i Sierra Nevada (que ja te força neu), davant per davant. Ventolera important al mirador.

Comencem la baixada poc a poc i en el carrer de les “teteries” que et fa pensar que estàs a un “soc” del Marroc, comprem uns dolços àrabs, de mel i pistatxos, molt bons i totalment light.

Anem a sopar a “los Manueles”, un restaurant al costat mateix del apartament on mengem unes croquetes enormes que sembla que son de reconegut prestigi i una truita del sacromonte amb cervellets , “criadillas”, favetes i pernil.     Potent !!!.

———————————————————————————————————

El dijous dia 3 s’aixeca amb solet i algun núvol que sembla no amenacen pluges… i per això decidim pujar a la Alhambra perquè s’anuncien pluges intenses per els dos següents dies, i avui en principi no sembla que te que ploure. Comprem las entrades per la visita de les onze als Palaus Nazaris i pugem tranquil·lament per la Cuesta Gomera, buida i amb totes les paradetes tancades, la recordàvem de gom a gom i plena de xiringuitos de souvenirs.

Fem la cua pertinent per entrar als Palaus Nazaris i de nou ens deixem sorprendre per la seva bellesa; malgrat la multitud ens dediquem a visitar-lo amb tranquil·litat i ens aturem en els detalls esculpits a la pedra. El que en teoria amb mitja hora ja esta vist segons les guies, ens ocupa mes d’un parell d’hores.

…. i com les paraules sobren, perquè no poden descriure tanta bellesa…. us deixo amb fotografies de una, de les que estan considerades,  meravelles del mon.

El pati dels lleons està en obres i no ho podem gaudir en la seva magnitud, d’una banda els lleons ja restaurats en una sala i d’altra banda el pati cobert amb lones, pel que diuen encara queden dos anys de treballs.

Ens dirigim a visitar l’Alcazar i just entrem i comença a ploure, be, de fet un diluvi. Plou de tal forma que ens impossibilita la visita al exterior on els basals d’aigua s’estenen arreu.

Renunciem i ens dirigim al Palau de Carlos V per visitar el Museu que esta dividit en tres zones.

…… i com esta plovent a bots i barrals… continuarem la visita en una propera crònica.

———————————————————————————————————-