Ahir, dia 19 de Novembre per la tarda ens vam apropar al Teatre Lliure de Gràcia per tal de veure la representació de L’ESPERA (****), una obra escrita en el segle XX per en REMO BINOSI (Verona 1949 – Milà 2002), però ambientada en el segle XVIII.  La adaptació i direcció es d’en JUAN CARLOS MARTEL BAYOD.

…

…

…

…

…

Tres dones, tancades a l’escenari com en una presó, que es debaten soles entre el rebuig i l’afecte, l’engany i la solidaritat, fins a l’explosió de la tragèdia. Una època, a mitjans del 1700, un pretext per explicar, amb moralisme i costums del passat, una condició de solitud, d’abandonament, de predomini del més fort sobre el més dèbil i d’impossibilitat de decidir sobre la pròpia vida.

L’espera és la metàfora de la restricció dels individus a un rol, a una condició que no hem escollit i que no estimem.

L’espera és un viatge a l’infern de fer allò que un no vol fer i ser allò que un no vol ser, en el qual només el descobriment de l’amor farà remoure-ho tot violentament.

Ens trobem amb un escenari una mica claustrofòbic d’on la jove comtessa Cornelia (MARTA MARCO), no pot sortir perquè l’han reclosa a la força…. un llit, un parell de cadires i una taula on la protagonista intenta escriure en secret el seu diari i el seu drama. La governanta (ISABEL ROCATTI) l’espia i te l’ordre de no deixar-la sortir sota cap concepte, ja que Cornelia esta embarassada d’una esporàdica relació, però que alhora esta compromesa per el seus pares amb un Duc, que evidentment la vol verge. Els pares per el “be” de la seva filla l’amaguen per ocultar es seu estat i trobar una solució per el bebè que vindrà.

L’apariciò d’una tercera protagonista tancarà el cercle… es tracta de una serventa que també esta embarassada i que els pares de Cornelia creuen que pot ajudar psicològicament a la seva filla Cornelia, al trobar-se en una situació semblant. Ella es la Rosa (CLARA SEGURA).

El contrast de les dues classes socials, es converteix al principi en una explosió d’incomprensió per les dues parts; per una banda Cornelia, una jove aristòcrata i mal criada a la que no falta de res (excepte la llibertat per fer de la seva vida el que vol)… i per l’altra una camperola, Rosa, sense cultura, però amb la força suficient per viure ella sola ja que no s’acovardeix davant de cap dificultat. Aquest xoc brutal de dues maquines de trens, amb el pas del temps…. amb L’ESPERA de les dues dones fins que els seus embarassos es van fent mes evidents, es va transformant amb comprensió per les dues parts, acceptació, afecte fins arribar a esclatar en veritable AMOR.

El treball realitzat per les dues actrius, MARTA MARCO i CLARA SEGURA, per tal de transformar aquest odi inicial amb una explosió de sentiments i d’emocions es gairebé perfecte. Les dues ens van fer gaudir de molt bon TEATRE amb majúscules, però encara que no m’agrada fer comparacions de dos treballs diferents per el seus papers tan radicalment dispars, ens decantem per CLARA SEGURA que està realment insuperable. Creiem que a la Marta Marco l’han “encasellat” ja fa temps en papers similars de personatges capritxosos i deuria de fugir ella mateixa d’aquesta cotilla en la que s’ha vist reclosa per la imatge que dona. Creiem que es una de les grans actrius de casa nostre i es mereix interpretar papers molt mes variats.

El treball de la tercera actriu, ISABEL ROCATTI, es perfecte a pesar de que el seu pes a l’obra no es tan important. La seva interpretació de la governanta arriba a incomodar al espectador amb la seva presencia al escenari, encara que a vegades ni tan sols parla e interpreta el seu paper amb gestos i mirades… i silencis. Representa d’alguna manera el pares de Cornelia… el que esta be…el que es te que fer per ser una bona dama.

El desenllaç de la representació, NO l’explicaré perquè cal anar al Lliure a veure-la… però tan sols us diré que l’obra te moments divertits, angoixants, claustrofòbics, sensuals i fins i tot dramàtics. Cal veure-la…. crec que paga la pena.

Son d’aquelles obres que es importantíssim veure les actrius a un parell de pams del teu nas i viure el TEATRE de ben aprop. El espai del Teatre Lliure de Gràcia permet viure intensament aquesta proposta.

I entre nosaltres i en secret….. escolliu millor la grada A.

———————————————————————————————————

intèrprets Marta Marco / Isabel Rocatti / Clara Segura

traducció de l’Italià Carles Fernàndez Giua / escenografia i vestuari Jordi Roig / il·luminació Quico Gutiérrez / música originalJosep Maria Arrizabalaga / so Pepe Bel / intèrpret clavicèmbal Marju-Maret Vatsel Ojamäe

ajudant de direcció i regidora Aina Tur/ assistent de direcció Ekaitz González / ajudant d’escenografia Annamaria Cattaneo / ajudant de vestuari Rosa Solé / caracterització Núria Llunell / coordinador tècnic Marc Amigó / producció executiva Meri Notario/ cap de producció Josep Domènech

construcció d’escenografia Tallers d’escenografia Jordi Castells

confecció de vestuari Lambert Hofer

———————————————————————————————————-

– Teatre Lliure de Gràcia – Preu per persona 25 €  ( preu pagat 6 € –  TresC)

———————————————————————————————————-