Ahir divendres 18 de novembre de 2011, varem anar al Mercat de les Flors; feia temps que no anàvem i la veritat es que ens sap força greu no fer-ho amb mes assiduïtat, perquè la dansa ens agrada molt i encara mes la dansa contemporània (mes a mi que a l’Imma, tot s’ha de dir)…. però el temps que tenim es el que es i segurament prioritzem massa el Teatre per sobre de tot. L’Imma per sorpresa em va regalar un parell de dies abans les entrades per tal de veure l’espectacle BIRDS WITH SKYMIRRORS (****) .
Creiem que no havíem vist mai cap espectacle de LEMI PONIFASIO però aquestes últims dies, a la premsa havíem llegit articles que ens donaven molt “bones vibracions” sobre aquest nou espectacle que ara es presenta a Barcelona.
Lemi Ponifasio és un coreògraf de Samoa i és el fundador i director de la MAU, la més prolífica companyia internacional de teatre de dansa contemporània de Nova Zelanda. La seva obra ha estat considerada com la d’un geni, …. la seva mirada crítica sobre el nostre temps i la seva visió audaç acaba per provocar l’atenció i la controvèrsia.
Amb seu a Auckland, Nova Zelanda, MAU actua en els principals teatres i festivals internacionals com el Festival Internacional d’Edimburg, el Teatre de la Ville de París, el Festival d’Holanda, la Biennal de Venècia i el Festival de Viena.
“Un món imaginari fet de terra i aire, foc i aigua, habitada per déus i homes”, és la base de les creacions visionàries d’un dels principals directors de Nova Zelanda, LEMI PONIFASIO, que treu “suc” de les cultures natives del Pacífic per crear, com un xaman, nous símbols que parlen també del nostre present. En els seus espectacles, cerimònies, la dansa es barreja amb el teatre contemporani i sempre te una forta connotació de compromís civil. Els espectacles de Ponifasio son difícils de definir, de conformitat amb els paràmetres del teatre i la la dansa d’Occident.
Assistir a un espectacle pel grup MAU et fa entrar en una altre dimensió, en la què l’ésser humà és vulnerable i en la qual el cos es converteix en un receptacle dels esperits, animals, criatures de fantasia. Els espectacles de Ponifasio s’han definit com “una escenografia hipnòtica, que es caracteritza per la força de les imatges, amb una poderosa relació entre la foscor, la llum i el moviment”. L’originalitat del seu llenguatge, que remet al valor ancestral de la dansa, fugint dels clixés del folklore, la moda i la cultura pop, el converteixen en un dels principals artistes contemporanis del món a la dansa.
En aquesta ocasió l’obra s’inspira en una vivència de Lemi Ponifasio a l’illa de Tarawa, al Pacífic, on va observar que uns ocells, les fragates, portaven al bec una mena de miralls líquids. Aquells miralls aeris eren en realitat mortífers tires de cinta magnètica negra procedents de l’abocador de la carretera del Pacífic. Vol fer a conèixer al public que sota l’aparença idíl·lica de moltes d’aquesta illes, està la mort darrera del canvi climàtic provocat per l’home i la destrucció de la natura per tal d’aconseguir mes beneficis econòmics. A la conferencia/xerrada que desprès de la representació varem tenir la sort d’assistir, Lemi, va explicar que molts del ballarins també eren com ocells que havien tingut que volar (emigrar), de les seves illes/atolons, perquè el nivell del mar que puja provocat per el canvi climàtic, fa que desapareixien sota les aigües.
L’espectacle el vaig trobar sensacional i molt diferent al que havia vist jo en tota la meva vida… res a veure amb el concepte de dansa contemporània a la que estem acostumats a occident; sota una quasi NO llum, entre foscors, ombres i llums molt tamisades, que jugant un paper importantíssim en aquest espectacle, HELEN TODD aconsegueix que la coreografia aparegui i desaparegui com si es tractes d’un encanteri de les profunditats del escenari…. les esquenes dels musculosos homes Samoans (quasi be armaris), es converteixen amb el moviment dels seus muscles i la llum molt ben tractada…com veritables mars de carn, on els muscles del les espatlles es belluguen tal qual com si es tractessin d’onades de mar encabritada.
Una columna inclinada al ben mig del escenari, que em va recordar molt al monòlit de “2001 una odissea en el espai”, fa com de centre de la comunitat que celebra el ritual/dansa/ceremonia. El vestuari gaire be sempre negre en tota la representació s’intercala amb la nuesa absoluta del actor tatuat que fa d’ocell… una de les escenes que mes m’han impactat d’aquest espectacle per la seva bellesa difícil d’explicar per escrit. Jo em vaig quedar amb la boca oberta embadalit per aquell moment irrepetible.
La sincronització del ballarins en el seus moviments a vegades creus que es impossible que sigui real, acompanyats per els sorolls de les seves mans colpejant els seus pits nus o les seves cames…. tots a l’hora i sense possibilitat de errades. Tres dones amb cares terrorífiques amb els ulls ben oberts sense parpellejar interpreten una escena fent voltar unes boles blanques lligades a una corda, a un ritme i sincronització increïbles.
Moltes escenes que ara mateix recordo, com una quasi al final on amb una especie de farina que surt d’unes pilotes que belluguen els ballarins, van pintant el terre del escenari poc a poc… per on desprès ballaran l’ultima escena tots plegats al so de les seves pròpies veus.
Ni jo vull …ni el mateix autor desprès a la conferencia va voler entra en el significat del que vol explicar l’espectacle, perquè ell opina que cada un dels espectadors te que veure el que ell mateix s’imagina. Únicament va apuntar en una escena que els crits de la multitud , barrejada amb la musica, ell vol representar la primavera àrab…. jo això no el vaig saber veure… però es el de menys, perquè vaig gaudir de valent veient l’espectacle com una obra mestre, com un quadre de pintura amb moviment…. on la bellesa plàstica per mi era el mes important.
Una meravella d’espectacle !!!
La creació de “Birds with Skymirrors” es va presentar al Festival Internacional d’Edimburg 2010 i al Theater der Welt Ruhr 2010.
———————————————————————————————————
– Mercat de les Flors – Preu per persona 22 € ( preu pagat 18,5 € – Carnet Biblioteques)
———————————————————————————————————-
Hola Miquel, gràcies pel teu comentari que m’ha fet entendre una mica millor el varem veure ahir al vespre i que si és realment espectacular.
Fins aviat. Una abraçada.
Ma. Lluïsa
Gracies Ma. Lluisa per deixar constància de la teva visita a Voltar i Voltar. En un plaer trobar-te sovint al Mercat de les Flors, al Teatre… al Grec. Son molts els que sense gairebé coneixens coincidim sovint perquè estimem la Cultura.
El espectacle que varem veure ahir plegats, es difícil des de la nostre òptica occidental, però plàsticament el vaig trobar una obra d’art. No tothom però pensem igual, ja que si et vas fixar alguna persona a mitja funció va decidir que ja havia vist suficient.
T’has fixat que a la fotografia de la conferencia posterior, surts fotografiada al costat de l’Imma ?
Ens va fer molta gracia el saber per tu mateixa que ja sabies que coincidíem perquè havies vist la nostra agenda al Bloc. Avui per tans sols unes hores no hem tornat a coincidir al Lliure de Gracia. Ja t’avanço que “L’Espera” aquesta tarda ens ha agradat força. Demà intentaré fer la crònica.
Una abraçada
Hola Miquel. Si que em vaig veure a la fotografia. Perdó per no haver-lo dit ahir, sem va passar.
Al vespre, com be tu dius, varem anar al Lliure de Gràcia. L’Espera ens va agradar molt. Llegiré la teva ressenya.
Una abraçada