Aquest llibre el vaig llegir fa un parell d’anys i em va agradar tant que vull compartir-ho.

Estem a Tànger a començaments dels anys 90 on un grup d’estudiants es troba regularment al cafè Hafa, a la vora del mar i des.de on es veuen les costes d’Espanya i al vespre els llums que s’encenen a la ciutat de Tarifa.

Dia darrera dia somien amb aquest paradís que sembla a l’abast de la mà, a 14 kilòmetres … i a on els estan esperant ……

Azel, el protagonista d’aquesta novel.la , es un jove llicenciat en Dret que no troba feina. Amb l’atur com a única perspectiva i un regim autoritari, el de Hassan II en el qual no creu, l’ha fet decidir a marxar.

Coneix el risc de les pasteres però el seu únic objectiu es partir, al preu que sigui. La mort d’un dels seus cosins, ofegat en el curs de la seva fugida clandestina, el dissuadeix d’intentar-ho.

En aquesta situació rep l’oferta de Miguel, un ric espanyol que, enamorat d’ell, li proposa viatjar a Barcelona però amb la condició de convertir-se en el seu amant i obligant-lo per tant a renunciar als seus valors.

Al igual que el protagonista, tots els personatges que poblen la novel.la segueixen camins similars, la seva germana Kenza que s’enamora d’un turc que ha abandonat el seu país per deutes de joc i Malika, una nena que treballa pelant gambes per a una empresa holandesa, i que es converteix en el testimoniatge més tràgic i la víctima d’un sistema de desenvolupament inhumà que oficialment no existeix.

Son tots ells víctimes de la corrupció, de la desesperació econòmica, de la violència. Al seu país d’origen i en l’Espanya que esperen que els aculli amb els braços oberts “per proximitat geogràfica, històrica i també cultural”. Peró tal com diu Ben Jelloun “Espanya no es una persona, per tant, no pot esperar a ningú“.

El que intenta mostrar el autor es que el exili no es mai unívoc i que el paradís on es creu aterrar es pot revelar tan infernal com el lloc que has abandonat. Parla també de la nostàlgia, dels records i que no es tracta només de marxar, també de tornar.

I amb aquesta realitat que apareix diàriament als mitjans de comunicació, Tahar Ben Jelloun nascut a Fes, al Marroc, al 1944 ha construït la historia de Partir, llibre traduït al català i en el qual la immigració clandestina es presenta com a testimoniatge de la crueltat.

Tahar Ben Jelloun viu actualment a  París. En la seva infància va estudiar a l’escola alcorànica del seu barri, a Fes, i als sis anys va ingressar a una escola franc-marroquí on als matins las classes eren en francès i a las tardes en àrab. Al 1955 els seus pares van anar a viure a Tanger on ell va acabar els estudis primaris. Desprès va a Rabat a seguir estudis de filosofía a la Universitat Mohamed V, estudis que son interromputs en 1966 al ser enviat a un camp disciplinari de l’exèrcit amb uns altres 94 estudiants sospitosos d’organitzar les manifestacions del març de 1965. Dos anys mes tard es alliberat , repren els seus estudis i comença la seva tasca docent abans d’aconseguir una beca que el portarà a Paris.

Comença a publicar articles en revistes i diaris i publica el seu primer llibre de poemes , “Homes”, al 1970 i la seva primera novel.la “Harrouda”, al 1973. També es autor de teatre i al 1987 aconsegueix el premi  Goncourt. Actualment es l’escriptor francòfon més traduït al món. Les seves novel.les “L’infant de sorra” i “La nit sagrada” s’han traduït a 43 idiomes. “El racisme explicat a la meva filla” (1997) va ser un èxit editorial a França, Itàlia i Alemanya.

Ell mateix va tractar de tornar a reinstalar-se en la seva pàtria, però va fracassar i ho recorda així : “Vaig tornar al Marroc en 2006 amb la intenció de quedar-me allí, però em va resultar difícil. Per viure al Marroc cal conèixer els codis i, encara que jo els conec, em fatiguen. Vaig tenir, a més, males experiències familiars, així que vaig acabar tornant a París. Amo al Marroc, però hi ha dues coses que no suporto, i són la falta de serietat i la corrupció”. Va tornar definitivament a París en 2009.

Tahar Ben Jelloun ha convertit als personatges de Patir en l’encarnació d’un nou mite, on convergeixen l’anhel de tornar I el desig de començar una nova vida. Una vida que comporta la pèrdua de la pròpia identitat o la recuperació de les arrels oblidades. Entre el desarrelament I la tradició, l’immigrant és gairebé sempre un home humiliat I escarnit.

Els personatges que han sobreviscut al viatge descobreixen que l’única cura és tornar al seu país, però la seva tornada no es la tornada de l’immigrant enriquit, sinò la de l’ésser humà horriblement mutilat. Han comprès la seva cultura des de fora. Han necessitat allunyar-se per entendre.

I Barcelona és la nova Babel, desdoblegada en dues cares, la ciutat moderna i cosmopolita conviu amb la desolació dels barris on els joves marroquins mostren el desencantament del viatger que es retroba amb l’horitzó del que fugia : la falta de feina i de recursos econòmics. No es consideren ni africans ni europeus i no comprenen la tenacitat dels comerciants hindús i pakistanesos amb qui comparteixen barri.

En resum, una novel.la intensa que aborda els aspectes més ingrats de la immigració i ens ajuda a entendre a immigrants i expatriats, viatgers i exiliats, espanyols i marroquins que conviuen i experimenten les mateixes pors …

i com diu l’autor “Tots els immigrants son el mateix viatger, Tots busquen l’última llum, aquesta llum tènue que posarà fi al dolor del món. Però el món segueix a les fosques i els que moren anònimament en aigües negres i gelades, desapareixen sense deixar rastre. Es com si mai haguessin existit”.

——————————————————————————————————–