Fa uns cinc anys varem veure una versió de GREASE, també de Coco Comín i de Manu Guix, en el Teatre Victoria.  Recordem també que ens va agradar força, encara que no es dels musicals que ens agraden mes, ja que te un argument quasi be inexistent… però les seves cançons segurament afavorides per el gran ressò de la pel•lícula, va fer la resta.

Assistim ara a una de les funcions prèvies de la nova versió de GREASE (***) en la cúpula de les Arenes de Barcelona, que s’inaugura precisament amb aquest espectacle, i encara que trobem aquesta versió molt millor que l’anterior i ens ha agradat, sortim de la sala amb un regust agredolç, que ens costarà d’oblidar.

Que ha passat per que ens sentim força decebuts ?

L’espectacle creiem que es magnífic (això almenys creiem, ja que tampoc ho podem assegurar del cert, davant de les dificultats), tant en el aspecte coreogràfic rallant quasi  la perfecció, del colorit del vestuari … i sobretot per algunes de les veus magnifiques (no totes).  El problema es que volgudament els responsables de la “Cúpula de las Arenas” li han volgut donar un aire diguem-ne “familiar” i un pel “pseudo jove garrulero” que arriba a ser absolutament vulgar e inaguantable, en la que es gairebé impossible gaudir d’un espectacle d’aquesta categoria.

La sala rodona i enorme, te una cabuda de 1700 espectadors, amb dos tipus de cadires, les mes cares i centrals (de color vermell), que no es que siguin gaire còmodes però es pot suportar, mes o menys, les dues hores i mitja que dura l’espectacle… i les butaques negres, mes econòmiques que son francament incomodes i a la poca estona d’estar assegut ja no saps si podràs resistir gaire be mes temps  (nosaltres varem buscar dos butaques vermelles buides perquè ja no aguantàvem mes el mal d’esquena)… però això no es el mes important ja que a “BCN Teatre Musical” sense anar mes lluny, passa quelcom similar. (De totes maneres la Cúpula es nou de trinca…. i crec que es intolerable i una vergonya cobrar un preu tan alt per seure en aquestes condicions).

El pitjor de tot plegat, es l’ambient que es recerca voluntàriament des de la direcció d’aquest nou equipament per la ciutat…. es promociona que la gent entri i surti de la seva cadira quant al “personal” li peti…. dins de la mateixa sala (i també a l’entrada) existeix una enorme barra de bar on tothom pot comprar begudes i atenció !!!….. et“regalen” les crispetes.  Conseqüència… la disbauxa  absoluta, que no he vist mai en cap Teatre del mon mundial   (crec que ni en tots el planetes de la nostra galàxia existeix una cosa similar) … … la gent parla a crits en mig de la funció, s’aixeca a pixar o a comprar beguda i “crispetes”, riu , aplaudeix en mig de les cançons, crida i s’ho passa d’allò mes be. Ja en el descans descobreixes que el terra de la Sala fa veritable llàstima, plena de crispetes, bosses, cartrons i líquid regalimat dels gots on la gent beu la Coca-Cola durant la representació. Una absoluta “cutrada”.

L’escenari molt petit en relació a la enormitat de la sala, dubto que permeti veure correctament a la gent asseguda a les primeres fileres si tens una butaca una mica lateralitzada…. i la sonoritat deixa molt que desitjar.

Si teniu ganes d’anar-hi, us recomano sobretot que no se us acudeixi anar a la sessió de tarda, com van fer nosaltres, ja que l’ambient ( suposem ), encara es mes de grups d’adolescents amb ganes de passar-ho be… que sense voler, rebenten l’espectacle al públic adult que assisteix per gaudir d’un Musical. Crec que la culpa de tot plegat no recau amb els grups de joves…. culpo mes aviat a la direcció de la Cúpula que no ha sabut donar les ordres als empleats de la sala, per tal de que es respectin unes normes bàsiques… i de l’única cosa que SI es preocupen es que els espectadors no facin fotos….. això si que ho compleixen en escreix, tractant-te quasi be com un delinqüent si intentes treure una instantània sense flaix….. la resta del que passi a la sala …no es important.

Quina llàstima !!!

Grease és un musical de Broadway creat per Jim Jacobs i Warren Casey el 1972. Sis anys desprès al 1978 va ser rodada per Randal Kleiser.

La pel·lícula, ambientada en un institut nord-americà dels anys 50, narra la història d’amor entre dos joves molt diferents, la Sandy (una estudiant de bona família) i en Danny (un trinxeraire rocker), encarnats per Olivia Newton-John i John Travolta.

La pel·lícula, que va comptar amb un gran èxit en el seu moment, s’ha convertit en un clàssic del seu gènere. Va significar una redescoberta pels jove públic de l’època de l’ambient cultural i musical de la fi dels anys 50, i la banda sonora -que barreja rock and roll, boogie-woogie i pop- va ser número u de                                                                 vendes en nombrosos països.

El nom de GREASE fa referencia a la brillantina amb que els joves rockers es pentinaven els cabells per mantenir aquells tupès dels anys 50, però també al fast food (greix) que començava a convertir-se en una dieta de moda.

En aquesta versió que avui 15 de Novembre de 2011 s’estrena a Barcelona, el protagonitza’n EDURNE que està magnifica i JORDI COLL, també força be sobretot en l’interpretació.

Una petita banda de 6 musics tocant en directe, dirigida per el mateix MANU GUIX, fa sonar la musica d’aquest musical, amb força qualitat.

La escenografia senzilla, amb les típiques graderies retràctils, però eficient.

Amb tota seguretat la meva valoració de tres estrelles hauria estat de quatre si es pugues veure amb unes condicions mes idònies.

La versió ara es representa en Castellà, però a partir del dia 29 s’alternarà en versió Catalana e interpretat per Diana Roig en el paper de Sandy.

Això si, la vista al sortir del Teatre… es magnifica !!! Esperem que la gestió de la Cúpula de las Arenas,  millori i li donin el aspecte i l’ambient que es mereix …. el d’un espai teatral amb cara i ulls.

————————————————————————————————-

– Cúpula Las Arenas  – Preus de 102 € a 24 €  –

( preu pagat 20 €  – Preu especial funcions prèvies)

———————————————————————————————–